Bertrand Mandico
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 març 1971  (55 anys)Tolosa de Llenguadoc (França) | ||
| Formació | Gobelins | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Direcció i guionatge cinematogràfic | ||
| Ocupació | director de cinema, dibuixant, artista gràfic, actor de cinema, guionista, guionista de cinema | ||
  | |||
Bertrand Mandico (nascut el 21 de març de 1971)[1][2] és un director de cinema i guionista francès. El seu primer llargmetratge, Els nois salvatges (2017), va ser nomenat pel·lícula principal del 2018 per Cahiers du cinema. També ha escrit i dirigit After Blue (2021) i Conann (2023). Les seves pel·lícules sovint s'interessen pel cos i la fluïdesa de gènere i incorporen fotos i elements escrits.[3][4]
Primers anys i carrera
Nascut el 1971 a Tolosa de Llenguadoc,[1][5] Mandico es va graduar al programa de direcció cinematogràfica de l'escola Gobelins de París.[5]
Mandico ha dirigit curtmetratges, migmetratges, assaigs experimentals i llargmetratges.
Mandico té un mètode de treball inusual.[3] Prefereix crear l'àudio per les seves pel·lícules en postproducció. Els actors se sincronitzen posteriorment, i els sons ambientals i la música s'hi posen en capes. Tanmateix, sempre filma les seves imatges en pel·lícula en color, sense imatges de postproducció. La projecció i la superposició de fons es fan durant el rodatge.
Va crear el manifest International Incoherence el 2012 amb el cineasta islandès Katrín Ólafsdóttir.[3] > Afirma que:
| « | Ser incoherent vol dir tenir fe en el cinema, vol dir tenir un romàntic. enfocament, sense format, lliure, pertorbat i oníric, cinegènic, una narració èpica. | » |
Un grup de joves cineastes com Yann Gonzalez, Caroline Poggi i Jonathan Vinel han estat influenciats pel manifest.[3]
Mandico ha iniciat "20+1 Projections", un projecte de col·laboració amb l'actriu romanesa-nord-americana Elina Löwensohn, on faran 21 curtmetratges en 21 anys.[3] Tot i que cada pel·lícula està pensada per ser una obra narrativa i formal única, han de girar al voltant dels temes de l'envelliment i el desig. A partir del 2018, han rodat 8 pel·lícules i n'han completat 6.
Va ser nomenat millor director al Festival Internacional de Cinema de Vilnius el 2018 per Els nois salvatges.[6]
El 2021, va escriure i dirigir After Blue, que va guanyar el premi especial del jurat al LIV Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.[7] El 2023, va escriure i dirigir Conann. El 2024, va escriure i dirigir Dragon Dilatation.[8]
El seu proper cinquè llargmetratge, Roma elastica, protagonitzat per Marion Cotillard, comença el rodatge el 2025.[9]
Filmografia
Mandico ha dirigit 40 curtmetratges, anuncis de televisió i pel·lícules musicals.[10]
Llargmetratges
Els llargmetratges de Mandico inclouen:[a]
| Any | Títol |
|---|---|
| 2017 | Els nois salvatges |
| 2021 | After Blue |
| 2023 | Conann |
| 2024 | Dragon Dilatation |
| 2026 | Roma elastica |
Curtmetratges
| Any | Títol | Notes |
|---|---|---|
| 1997 | La Chanson du Jardinier Fou | |
| 1999 | Le cavalier bleu | |
| 2000 | Monsieur Flupersu | |
| 2002 | Osmose | |
| 2002 | Chris Dangoisse : De droite | |
| 2002 | Chris Dangoisse : Ils dansent | |
| 2003 | C’était le chien d'Eddy | |
| 2004 | Tout ce que vous avez vu est vrai | |
| 2006 | Il dit qu'il est mort... | |
| 2007 | Mie l'enfant descend du songe | |
| 2007 | Essai 135 | |
| 2009 | Sa majesté petite barbe | |
| 2010 | Lif og daudi Henry Darger | |
| 2010 | Burlesque et froid | |
| 2011 | Boro in the Box | |
| 2012 | La résurrection des natures mortes (Living Still Life) | |
| 2013 | Féminisme, rafale et politique | |
| 2013 | Prehistoric Cabaret | |
| 2014 | S... Sa... Salam... Salammbô... | |
| 2014 | Souvenirs d'un montreur de seins | |
| 2015 | Notre-Dame des Hormones | |
| 2015 | Y a-t-il une vierge encore vivante ? | |
| 2015 | Depressive Cop | |
| 2017 | Odile dans la vallée | |
| 2018 | L'île aux robes | |
| 2018 | Ultra pulpe | Part de Ultra Rêve, una col·lecció de tres curtmetratges de Mandico, Caroline Poggi i Jonathan Vinel, i Yann Gonzalez. |
| 2018 | À rebours | |
| 2019 | Niemand | |
| 2019 | ExtaZus | |
| 2020 | The Return of Tragedy | |
| 2021 | HUYSwoMANS | |
| 2022 | The Last Cartoon | Part de L'émission a déjà commencé. |
| 2022 | J’ai tué Kate Bush | Imatges no utilitzades del llargmetratge After Blue. |
| 2023 | Rainer, A Vicious Dog in a Skull Valley | Part de L'émission a déjà commencé. |
| 2023 | Nous les barbares | Part de L'émission a déjà commencé. |
Notes
- ↑ Per definició de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques,[11] i el British Film Institute,[12] un llargmetratge té una durada de més de 40 minuts.
Referències
- 1 2 «Bertrand Mandico | La Semaine de la Critique of Festival de Cannes». Semaine de la Critique du Festival de Cannes. [Consulta: 1r abril 2026].
- ↑ «Mandico, Bertrand (1971-....)» (en francès). Bibliothèque nationale de France. Arxivat de l'original el 5 November 2023. [Consulta: 21 desembre 2024].
- 1 2 3 4 5 «Rotterdam 2018 Interview: WILD BOYS, Bertrand Mandico on Shooting Gender-Bending Surreal Film». ScreenAnarchy, 01-02-2018. Arxivat de l'original el 2 March 2019. [Consulta: 1r març 2019].
- ↑ «Bertrand Mandico». IFFRlanguage=en, 28-11-2018. Arxivat de l'original el 2019-03-02. [Consulta: 1r març 2019].
- 1 2 «Bertrand Mandico». TorinoFilmLab. Arxivat de l'original el 22 May 2024. [Consulta: 21 desembre 2024].
- ↑ Blaney, Martin. «'Winter Brothers' triumphs at Vilnius Film Festival». Screen International. Arxivat de l'original el 16 April 2019. [Consulta: 16 abril 2019].
- ↑ 'Lamb', mejor película en el festival de Sitges, EL Periódico, 16 d'octubre de 2021
- ↑ Kudláč, Martin. «Bertrand Mandico • Director of Dragon Dilatation». Cineuropa, 20 agost 2024.
- ↑ L'Hostis, Ninon. «Marion Cotillard jouera une star de cinéma dans le prochain film de Bertrand Mandico» (en francès). Vogue France, 20 desembre 2024. Arxivat de l'original el 21 December 2024. [Consulta: 21 desembre 2024].
- ↑ «Bertrand Mandico - Festival Scope: Festivals on Demand for Film Professionals World Wide». Festival Scope. Arxivat de l'original el 2 March 2019. [Consulta: 1r març 2019].
- ↑ «79th Academy Awards Rules - Rule Two». oscars.org. Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. Arxivat de l'original el 28 October 2006. [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ «BFI Filmography FAQ». British Film Institute. Arxivat de l'original el 23 October 2023. [Consulta: 13 gener 2024].