Betsy Drake
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Betsy Gordon Drake 11 setembre 1923 Neuilly-sur-Seine (França) |
| Mort | 27 octubre 2015 Londres |
| Formació | Universitat Harvard Harvard Graduate School of Education |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, actriu de teatre, actriu de televisió, model, guionista, novel·lista, escriptora, actriu de cinema |
| Activitat | 1948 |
| Família | |
| Cònjuge | Cary Grant (1949–1962) |
Betsy Drake (Neuilly-sur-Seine, 11 de setembre de 1923 - Londres, 27 d'octubre de 2015) fou una actriu, escriptora i psicoterapeuta estatunidenca,
Biografia
Betsy Drake, filla gran de dos exiliats americans, va néixer a París el 1923. Tot i que el seu avi Tracy Drake i el seu besoncle John Drake (1872-1964) eren els fundadors del Drake Hotel a Chicago, la família es va arruïnar en el crack borsari de 1929. Va haver de treballar com a model i telefonista per pagar les seves lliçons d'art dramàtic.[1][2]
Va conèixer el dramaturg Horton Foote, que li va oferir una feina com a suplent a la seva obra Only the Heart, cosa que li va permetre unir-se a l'Actors' Equity Association i convertir-se així en actriu professional.[2]
També va cridar l'atenció del productor Hal Wallis, motiu pel qual el seu agent la va pressionar perquè signés un contracte amb Hollywood. Odiava Hollywood i va aconseguir que se li alliberés del contracte declarant-se boja. Va tornar a la ciutat de Nova York i, el 1947, el director Elia Kazan la va escollir per al paper principal a la companyia londinenca de l'obra Deep Are the Roots. Més tard aquell mateix any, Kazan la va incloure entre els membres fundadors de l'Actors Studio.[3]
Cary Grant es va fixar en ella a principis del 1947, mentre ella actuava a la producció londinenca de Deep Are The Roots. Compartint el mateix vaixell per tornar als Estats Units, van començar una relació. Betsy Drake va signar llavors un contracte amb la RKO i David Selznick, apareixent a la seva primera pel·lícula Totes les noies s'haurien de casar (Every Girl Should Be Married) amb Cary Grant el 1948.[4]
El dia de Nadal de 1949, es van casar i van escollir portar una vida privada discreta i introspectiva.[4] El 1952, van compartir cartell a la pel·lícula Sempre n'hi cap un altre (Room for One More), i Drake va encadenar papers secundaris en pel·lícules com Will Success Spoil Rock Hunter?
Drake va escriure el guió original de la pel·lícula Houseboat (1958) sota un pseudònim, basant-lo en una història inèdita que ella mateixa havia escrit.[5][6] Protagonitzada per Grant, Drake esperava coprotagonitzar la pel·lícula, però Grant, que havia començat una aventura amb l'actriu Sophia Loren mentre filmava Orgull i passió (1957), va fer que Loren ocupés el lloc de Drake a Houseboat amb un guió reescrit pel qual Drake no va rebre crèdit.[7][8] L'aventura va acabar abans que acabés el rodatge d'Orgull i passió, fet que va afectar al rodatge de Houseboat.[9]
El 1956, Drake és supervivent de la col·lisió del seu transatlàntic italià Andrea Doria amb el vapor Estocolm. Passatgera de primera classe, tornava d'una visita al seu marit a Itàlia.[10] Grant i Drake se separen el 1958, tot continuant sent bons amics, i es divorcien el 1962. L'actor li va agrair haver-li fet conèixer altres centres d'interès (sense relació amb la seva carrera), i haver-li fet descobrir la teràpia per l'LSD, llavors legal, qui li va procurar la pau que recercava (Drake havia començat a prendre LSD per tal de vèncer el traumatisme del naufragi de l'Andrea Doria).[2]
Posteriorment, Drake va deixar d'actuar i va seguir altres interessos professionals. Va obtenir un màster en educació a la Universitat Harvard[1][2] i es va convertir en terapeuta infantil.[11][12] Drake va ser directora de psicodrama a l'Institut Neuropsiquiàtric de la UCLA, va treballar a l'Hospital Cedars-Sinai i va mantenir una consulta privada de teràpia. Va ensenyar a la UCLA, a la Universitat Pepperdine i va presentar una investigació a la 52a Reunió Anual de l'Associació Americana d'Ortopsiquiatria el 1975.[13][14] Sota el nom de Betsy Drake Grant, va publicar la seva novel·la Children, You Are Very Little (1971).[15]
La seva última aparició a la pantalla va ser a Cary Grant: A Class Apart, un documental en el qual torna sobre Grant i la seva relació.
Filmografia
- Every Girl Should Be Married (1948): Anabel Sims
- Dancing In the Dark (1949): Julie Clarke
- The Second Woman (1950): Ellen Foster
- Pretty Baby (1950): Patsy Douglas
- Room for One More (1952): Anna Rose
- Will Success Spoil Rock Hunter? (1957): Jenny Wells
- General Electric Theater: Ellie (1 episodi, 1958)
- Intent to Kill (1958): Dr. Nancy Ferguson
- Next to No Time (1958): Georgie Brant
- Wanted: Dead or Alive: Lucy Fremont in "The Spur" (1 episodi, 1959)
- Clarence, the Cross-Eyed Lion (1965): Julie Harper
- Cary Grant: A Class Apart (2005) American Masters: ella mateixa
Referències
- ↑ «History - The Drake Hotel» (en anglès americà), 03-07-2013. [Consulta: 29 juny 2025].
- 1 2 3 Roberts, Sam «Betsy Drake, 92, Actress Who Starred With (and Wed) Cary Grant, Dies» (en anglès). The New York Times, 12-11-2015. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Garfield, David. A player's place : the story of the Actors Studio. New York : Macmillan, 1980. ISBN 978-0-02-542650-4.
- 1 2 Bernstein, Adam «Betsy Drake, actress and writer who married Cary Grant, dies at 92» (en anglès). The Washington Post, 12-11-2015. ISSN: 0190-8286.
- ↑ Connolly, Mike. «"Hollywood Isn't Hurt?"» (en anglès). The Desert Sun p. 4, 20-06-1957. Arxivat de l'original el 2022-08-30. [Consulta: 29 juny 2025].
- ↑ Barnes, Mike. «Betsy Drake, Actress and Third Wife of Cary Grant, Dies at 92» (en anglès americà), 10-11-2015. [Consulta: 29 juny 2025].
- ↑ Thorpe, Vanessa; arts; correspondent, media «Sophia Loren: how Cary Grant begged me to become his lover» (en anglès). The Guardian, 18-10-2014. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Thomson, David. Sleeping with Strangers: How the Movies Shaped Desire (en anglès). Knopf Doubleday Publishing Group, 2020-01-14. ISBN 978-1-101-97102-4.
- ↑ Jaynes, Barbara; Grant & Trachtenberg, Robert. «Cary Grant: A Class Apart» (en anglès). Turner Classic Movies and Turner Entertainment, 2004.
- ↑ «Betsy Drake, actress and wife of Cary Grant, survivor of Andrea Doria, dies aged 92» (en anglès). U.S. News & World Report Associated Press, 12 novembre 2015. [Consulta: 29 juny 2025].
- ↑ Balaban, Judy. «Cary in the Sky with Diamonds» (en anglès americà), 08-07-2010. [Consulta: 29 juny 2025].
- ↑ «Books: Disorder and Early Sorrow» (en anglès). Time, 06-12-1971. ISSN: 0040-781X.
- ↑ Eyman, Scott. Cary Grant: A Brilliant Disguise (en anglès). Simon and Schuster, 2020. ISBN 978-1-5011-9139-8.
- ↑ Drake, Betsy «"Psychoanalytically Oriented Psychodrama with Multiple Family Groups"». American Journal of Orthopsychiatry, 3-1975.
- ↑ Grant, Betsy Drake. Children, you are very little. New York, Atheneum, 1971.
