Bharhut
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | districte de Satna (Índia) | |||
| ||||
Bharhut o Barhut (hindi: भरहुत Bharhut), és un poble i un important jaciment arqueològic que va pertànyer a un antic regne i centre de peregrinació budista ubicat a Bharhut, al districte de Satna a Madhya Pradesh, al centre de l’Índia. El conjunt és conegut principalment per les restes d’una estupa, que hauria estat creada per Aixoca, rei de la dinastia Maurya, en el segle iii aC i va continuar enriquint-se durant la dinastia Sunga (segles ii i i aC).[1]
Bharhut constitueix un dels testimonis més antics conservats de l’arquitectura i l’escultura budistes, lleugerament posterior a Shanchi. Malgrat que avui dia només se’n conserven fragments, aquests presenten un ric programa decoratiu amb relleus i inscripcions que documenten escenes narratives i pràctiques religioses del budisme primitiu.
La seva importància dins l’art budista és el fet que exemplifica una fase inicial de desenvolupament, caracteritzada per un estil narratiu i per l’ús d’un llenguatge simbòlic anicònic. Així, Bharhut esdevé una font per a l’estudi de les primeres formes d’expressió artística del budisme i de la seva evolució posterior.
Descoberta
Les restes de Bharhut van ser trobades l’any 1873 per l’arqueòleg britànic Alexander Cunningham durant les seves exploracions al centre de l’Índia. En aquell moment, el conjunt es trobava en un estat molt deteriorat, amb nombrosos elements dispersos o reutilitzats per la població local en construccions posteriors.[2] A més, quan va descobrir les restes de l’estupa, aquestes estaven cobertes per un monticle de runes d’1,2 metres d’alçada. Aquest fet és habitual en la majoria dels monuments budistes de l’Índia, ja que després de la desaparició del budisme al voltant del 1200 dC els monuments van caure en desús i van quedar desprotegits.[1]
Cunningham va tenir la fortuna de rescatar fragments del quadrant sud-est del jaciment, fet que el va permetre recuperar i documentar diverses parts de l’antiga estupa, especialment fragments de la barana (vedika), medallons escultòrics, pilars i alguns elements artiquectònics com les portes monumentals (toranes). També es van identificar nombrosos relleus amb escenes narratives, incloent-hi representacions de jatakes (històries de les vides anteriors de Buda), així com figures de caràcter diví o semidiví.[3]
Les restes descobertes per l’arqueòleg Alexander Cunningham es poden classificar en tres categories: arquitectura, decoració escultòrica i epigrafies.
Arquitectura
Descripció de l’estupa
L’element central del conjunt de Bharhut és l’estupa, una estructura funerària i commemorativa característica del budisme primitiu. Originalment, aquesta estava construïda amb maó recobert d’estuc, i presentava una gran cúpula semiesfèrica (anda), que constituïa el nucli simbòlic del monument i contenia relíquies.
A la part superior de la cúpula s’hi situava una harmika, una petita estructura quadrangular que delimitava un espai sagrat, coronada per un pal central (yasti) amb diversos discs superposats (chattra), símbols de dignitat i protecció espiritual. Aquest conjunt vertical reforçava el caràcter sagrat de l’estupa i la seva connexió amb el cosmos.
L’estupa s’aixecava sobre una plataforma circular (medhi) d’uns 20 metres de diàmetre, al voltant de la qual s’articulava l’espai ritual. Aquesta plataforma presentava petites fornícules dipositades regularment.
D’altra banda, l’estupa estava envoltada per una barana de pedra (vedika) d’uns 9 metres d’alçada en alguns sectors conservats, que delimitava l’espai sagrat i separava l’àmbit ritual de l’exterior. Aquesta barana presentava quatre accessos orientats segons els punts cardinals, marcats per portes monumentals (toranes), decorades amb relleus escultòrics. Aquesta disposició recorda la d’altres grans centres budistes com Sanchi.[1]
A l’interior de la vedika hi havia un camí de circumval·lació (pradakshina patha), pavimentat amb calç dura i destinat a la pràctica ritual de rodejar l’estupa en sentit horari. Aquest recorregut tenia una amplada considerable i permetia als fidels realitzar la peregrinació al voltant del monument com a acte devocional.
També es van identificar elements com escales d’accés i restes d’una possible barana exterior addicional, que podria haver servit per delimitar encara més l’espai sagrat.
Les toranes
Les toranes constituïen elements arquitectònics especialment destacats. Només es van conservar parcialment, especialment la porta est, que és la més ben documentada.
La porta est tenia una alçada aproximada de 6 metres i estava formada per dos pilars octogonals units per tres arquitraus corbats. Aquests pilars estaven decorats amb figures animals, com toros i lleons, i complien tant una funció estructural com simbòlica. Aquest tipus d’estructura esdevindrà característica de l’arquitectura budista posterior.[1]
Construcció
Diversos estudis indiquen que el conjunt de Bharhut es va construir en diferents fases entre els segles III i I aC. En una primera etapa es va ampliar l’estupa i es va construir la plataforma (medhi); posteriorment es va afegir la barana (vedika), i finalment es va incorporar les toranes i els accessos monumentals. Aquest procés constructiu progressiu reflecteix l’evolució del complex i la participació de diferents comunitats de donants.
En conjunt, l’arquitectura de Bharhut reflecteix una fase primerenca, però ja desenvolupada, de l’arquitectura budista, en què es combinen elements simbòlics, funcionals i rituals, i que posa les bases per al desenvolupament posterior en altres centres del subcontinent indi.
Decoració escultòrica
La decoració escultòrica de Barhut constitueix un dels testimonis més importants del’art budista primitiu. Totes les superfícies tant de la vedika com de les toranes, especialment la porta est, es troben completament cobertes de relleus escultòrics, sovint acompanyats d’inscripcions en escriptura brahmi que permeten identificar les escenes representades.
| Decoració escultòrica de Bharhut | ||
|---|---|---|
| Les representacions narratives | Les representacions narratives són especialment abundants, destacant sobretot els jatakes, relats de les vides anteriors del Buda en la seva forma de bodhisattva. Aquests relleus tenen una funció didàctica i moralitzadora, ja que transmeten valors com la compassió, el sacrifici i la generositat.
Aquestes escenes solen condensar diversos episodis en una sola imatge, fet que pot dificultar-ne la lectura però evidencia una voluntat narrativa clara.[1] Des del punt de vista estilístic, aquestes representacions es caracteritzen per una certa rigidesa i simplificació formal, amb figures disposades en espais poc profunds i perspectives poc desenvolupades. En comparació amb altres centres com Sanchi, l’estil de Bharhut és més arcaic i menys sofisticat, però destaca per la seva força expressiva i la seva claredat narrativa. També destaquen escenes contemporànies, com ara la representació d’una processó reial que transporta un reliquiari sobre un elefant. Aquesta escena, situada en un dels pilars de l’entrada est, reflecteix un ritual funerari budista i podria indicar el punt d’inici del recorregut ritual (pradakshina), reforçant la importància simbòlica d’aquesta entrada.[1] |
 |
| ||
| L’aniconisme | Un altre element fonamental en la decoració escultòrica de Bharhut és l’aniconisme, és a dir, la no representació directa del Buda en forma humana. En lloc d’això, la seva presència es suggereix mitjançant símbols com el tron buit (vajrasana), l’arbre de Bodhi, les petjades (buddhapada) o la roda de la llei o del dharma. Aquests símbols reflecteixen una fase inicial de l’art budista.[4] |   |
| Figures divines i semidivines | A més de les escenes narratives, també hi ha representacions de figures divines i semidivines, com yakshas, yakshinis, nagas i altres esperits protectors. Aquestes figures, procedents de tradicions religioses índies prèvies, són integrades dins el món budista com a guardians de l’estupa, tot i mantenir un paper subordinat respecte a la figura del Buda. |  |
| Representacions de donants | També són freqüents les representacions de donants, sovint en forma de parelles (mithuna), que reflecteixen el patrocini del monument i la participació de la comunitat en la seva construcció. |  |
| Altres motius | Paral·lelament, nombrosos medallons i frontons mostren motius decoratius com flors de lotus, garlandes, animals i escenes naturals, que aporten riquesa visual i simbolisme.
Finalment, cal destacar que alguns elements escultòrics formen part de l’arquitectura mateixa, com els lleons i toros situats a la part superior de les toranes, inspirats en els pilars de l’època d’Aixoca. |
  |
Epigrafies
Importància de l’epigrafia: un cas concret
El desenvolupament de Bharhut s’inscriu en el marc de l’expansió del budisme a l’Índia durant els segles III i II aC. Aquesta expansió està estretament vinculada al regnat d’Aixoca, qui va promoure activament la difusió del budisme i la construcció d’estupes com a espais de culte i memòria.
Després de la caiguda de l’imperi Maurya, el territori va passar a formar part de l’àrea d’influència de la dinastia Sunga, durant la qual Bharhut va continuar sent un centre religiós actiu. Hi ha evidències epigràfiques, com la inscripció que esmenta a Vatsiputra Dhanabhuti, que indiquen que el conjunt va ser objecte de reformes i ampliacions en aquest període, probablement gràcies al patrocini de donants locals.[5]
- Inscripcions referents a Vatsiputra Dhanabhuit
Inscripció a Bharhut, on es menciona al rei Dhanabhuti. Es troba a l’interior de la porta oriental, avui dia al museu indi de Calcuta.[1]
Durant el regnat dels Sugas es va fer la porta i la pedra va ser presentada per Dhanabhūti, fill de Vāchhī, fill d'Agaraju, fill d'un Goti i nét del rei Visadeva, fill de Gāgī.[5]
Aquest fet s’explica perquè les estupes com la de Bharhut no només tenien una funció religiosa, sinó també social i política. Eren espais de peregrinació i devoció, així com centres de cohesió comunitària, finançats sovint pels fidels de diferents estaments. Això es reflecteix en les nombroses inscripcions conservades, que documenten donacions individuals. Concretament, tenim documentades 136 inscripcions de donants, entre els quals s’inclouen homes i dones.[6]
En definitiva, un tret distintiu de Bharhut és l’abundant presència d’inscripcions epigràfiques, majoritàriament en escriptura brahmi posterior a l’època d’Aixoca. Aquestes inscripcions, situades principalment a la vedika i a les toranes, tenen una importància fonamental per a la interpretació del conjunt escultòric.
També s’han identificat marques de tallers en escriptura kharosthi, especialment a la porta est, fet que suggereix la possible participació d’artesans procedents de la regió de Gandhara, indicant així certs contactes culturals dins del món budista.
Classificació de les inscripcions
Les inscripcions es poden dividir en dues grans categories:
Inscripcions votives
Aquestes inscripcions identifiquen els donants que van contribuir a la construcció i decoració del monument. Sovint inclouen el nom, el títol, l’origen i, en alguns casos, la professió del donant. Entre aquests benefactors hi trobem membres de l’elit, com reis, reines o prínceps (destacant Dhanabhuti), així com monjos, monges i fidels laics. Aquestes inscripcions reflecteixen el caràcter col·lectiu i devocional del projecte, així com la voluntat dels donants d’obtenir mèrit espiritual (karma) mitjançant la seva contribució.[1]
Inscripcions identificatives
Aquests tipus d’inscripcions acompanyen moltes escenes escultòriques, especialment els jatakes, i permet identificar el contingut. Gràcies a aquestes etiquetes, els estudiosos han pogut relacionar amb precisió les imatges amb els relats de la tradició budista.
En conclusió, les inscripcions tenien diverses funcions. D’una banda, commemoraven els donants i asseguraven el seu record, contribuint al seu prestigi i a l’acumulació de mèrit religiós. De l’altra, facilitaven la comprensió de les escenes representades, especialment en un context en què els monjos podien utilitzar els relleus com a suport pedagògic per transmetre els ensenyaments budistes als fidels.
En aquest sentit, la combinació d’imatges i textos converteix Bharhut en un exemple clau de la funció de l’art com a eina de difusió religiosa, capaç de transmetre idees complexes de manera visual i accessible.
Conservació
Gran part dels materials recuperats van ser traslladats al Museu indi de Calcuta, on es conserven actualment. Aquest trasllat responia a criteris de conservació propis de l’època colonial, tot i que ha estat objecte de debat en relació amb la descontextualització del conjunt original.
Avui dia, el jaciment de Bharhut conserva només restes parcials de l’estupa original, mentre que els principals elements escultòrics es troben en museus. Malgrat aquest desmembrament, Bharhut continua sent un testimoni fonamental per a l’estudi de les primeres formes d’art budista, especialment pel seu ric programa iconogràfic i epigràfic.
Referències
- 1 2 3 4 5 6 7 8 Le Huu Phuoc. Buddhist Architecture (en anglès). Grafikol, 2010, p. 166-171. ISBN 978-0-9844043-0-8.
- ↑ Cunningham, Alexander. The Stûpa of Bharhut: A Buddhist Monument Ornamented with Numerous ... (en english). Great Britain India Office: W.H. Allen and Co., 1879.
- ↑ Bell, Alexander Peter. Didactic Narration: Jataka Iconography in Dunhuang with a Catalogue of Jataka Representations in China (en anglès). LIT Verlag Münster, 2000, p. 18. ISBN 978-3-8258-5134-7.
- ↑ Banerjea, J. N.; Banerji, J. N. «A Bharhut Railing Sculpture». Proceedings of the Indian History Congress, 10, 1947, p. 65–68. ISSN: 2249-1937.
- 1 2 H. Luders ;Waldschmidt, E. ; Mehendale, M. A. Corpus Inscriptions Iindicarum Vol. II Part II. Government Epigraphist for India, OOTACAMUND, 1963.
- ↑ H. Luders ;Waldschmidt, E. ; Mehendale, M. A. Corpus Inscriptionum Indicarum: Bharhut inscriptions (en anglès). Government Epigraphist for India, 1963, p. 52-58.
Bibliografia complementària
QUINTANILLA, Sonya Rhie. History of Early Stone Sculpture at Mathura: Ca. 150 BCE-100 CE. Brill, 2007.
SHARMA, Ramesh Chandra. Bharhut sculptures. Abhinav Publications, 1994.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons imatges de Bharhut https://commons.wikimedia.org/w/index.php?search=bharhut&title=Special%3AMediaSearch&type=image
- Galeria d’imatges de l’escultura de Bharhut
- Internet Archive conté una categoría sobre Bharhut https://archive.org/search?query=Bharhut