Bianchiniïta
![]() | |
| Fórmula química | Ba₂(TiV)(As₂O₅)₂OF |
| Localitat tipus | túnel Sant'Olga, mina del Monte Arsiccio, Sant'Anna di Stazzema, Stazzema, Província de Lucca, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 8,7266(4) Å; c = 15,6777(7) Å |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Grup espacial | i4/mcm |
| Color | marró |
| Exfoliació | perfect - {001} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | marronós |
| Densitat | 4,863 g/cm3 (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2019-022 |
| Any d'aprovació | 2019 |
| Símbol | Bcn |
| Referències | [1] |
La bianchiniïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom dels col·leccionistes de minerals Andrea Bianchini (5 de setembre de 1959) i Mario Bianchini (28 d'agost de 1962) per la seva contribució al coneixement de la mineralogia dels dipòsits de pirita, barita i òxid de ferro del sud dels Alps Apuans, al nord de la Toscana, Itàlia.
Característiques
La bianchiniïta és un òxid de fórmula química Ba₂(TiV)(As₂O₅)₂OF. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2019, sent publicada per primera vegada el 2021. Cristal·litza en el sistema tetragonal.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu d'Història Natural de la Universitat de Pisa (Itàlia), amb el número de catàleg: 1989.
Formació i jaciments
Va ser descoberta al túnel Sant'Olga de la mina del Monte Arsiccio, a Sant'Anna di Stazzema, dins la província de Lucca (Toscana, Itàlia), on es presenta com a cristalls tabulars de color marró {001}, de fins a 1 mm de diàmetre. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
- ↑ «Bianchiniite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juliol 2021].
