Bianchiniïta

Bianchiniïta
Fórmula química	Ba₂(TiV)(As₂O₅)₂OF
Localitat tipus	túnel Sant'Olga, mina del Monte Arsiccio, Sant'Anna di Stazzema, Stazzema, Província de Lucca, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoria	òxids
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 8,7266(4) Å; c = 15,6777(7) Å
Grup puntual	4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Grup espacial	i4/mcm
Color	marró
Exfoliació	perfect - {001}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	marronós
Densitat	4,863 g/cm3 (calculada)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2019-022
Any d'aprovació	2019
Símbol	Bcn
Referències	[1]

La bianchiniïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom dels col·leccionistes de minerals Andrea Bianchini (5 de setembre de 1959) i Mario Bianchini (28 d'agost de 1962) per la seva contribució al coneixement de la mineralogia dels dipòsits de pirita, barita i òxid de ferro del sud dels Alps Apuans, al nord de la Toscana, Itàlia.

La bianchiniïta és un òxid de fórmula química Ba₂(TiV)(As₂O₅)₂OF. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2019, sent publicada per primera vegada el 2021. Cristal·litza en el sistema tetragonal.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu d'Història Natural de la Universitat de Pisa (Itàlia), amb el número de catàleg: 1989.

Va ser descoberta al túnel Sant'Olga de la mina del Monte Arsiccio, a Sant'Anna di Stazzema, dins la província de Lucca (Toscana, Itàlia), on es presenta com a cristalls tabulars de color marró {001}, de fins a 1 mm de diàmetre. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.