Biant

Biant
Tipus	personatge mitològic grec
Dades
Gènere	masculí
Família
Cònjuge	Pero i Lisipe
Mare	Idòmene i Aglaia (esposa d'Amitàon)
Pare	Amitàon
Fills	Leòdoc, Areu (fill d Biant), Anaxíbia i Tàlau
Germans	Melamp
Altres
Càrrec	rei d'Argos

D'acord amb la mitologia grega, Biant (grec antic: Βίας) va ser un rei d'Argos, fill d'Amitàon i d'Idòmene, filla de Feres.^[1]

El seu germà era Melamp, l'endeví, que s'associa amb les seves aventures. Biant es volia casar amb una filla de Neleu anomenada Pero, i va haver de sotmetre's a les condicions que el pare de la noia havia imposat: robar els ramats de Fílac (o potser els del seu fill Íficle). Un gos al qual no se li escapava mai cap presa vigilava els bous. Melamp va aconseguir de robar els ramats enganyant al gos, i quan va obtenir de Neleu la seva filla Pero, la va donar a Biant.^[1]

Més tard, quan Melamp va curar de la follia a les filles del rei Pretos, va obtenir una tercera part del seu reialme per a Biant, que s'hi va instal·lar. Amb Pero va tenir Tàlau, pare d'Adrast,^[2] Perialces, Laòdoc, Areu i Alfesibea. Més endavant, ja instal·lat a Argos, al reialme de Pretos, es va casar amb la filla d'aquest, Lisipe, abandonant Pero.^[2] Amb aquesta noia va tenir la seva filla Anaxíbia que més tard es va casar amb Pèlias, segons algunes tradicions.^[1]^[3]

Referències

1 2 3 Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, I, 9, 10-12
1 2 Hesíode. Catàleg de les dones, fragment 37
↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 72. ISBN 978-84-96061-97-2.

Bibliografia

Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 36. (El Cangur / Diccionaris; 209). ISBN 84-297-4146-1

[:0-1] 1 2 3 Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, I, 9, 10-12

[:1-2] 1 2 Hesíode. Catàleg de les dones, fragment 37

[3] Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 72. ISBN 978-84-96061-97-2.

[1]

[2]

[3]