Bibionomorfs
Bibionomorpha  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Diptera |
| Infraordre | Bibionomorpha Hennig, 1954 Bibionomorpha |
Els bibionomorfs (Bibionomorpha), també coneguts com a mosquits del fong, són un infraordre de dípters nematòcers que inclou unes 12 famílies, contenint unes de les famílies més diverses de l'ordre Diptera: Cecidomyiidae. És un taxó amb bastant diversitat i és considerat un grup monofilètic. Diversos grups presenten un gran registre fòssil a través d'ambres.[1]
Taxonomia
L'infraordre Bibionomorpha presenta 3 superfamílies i 12 famílies:[1][2][3][4][5]
Superfamília Bibionoidea Fleming, 1821
- Família Bibionidae Fleming, 1821 (16 gèneres i 1126 espècies)
- Família Hesperinidae Walker 1848 (1 gènere i 12 espècies)
- Família Pleciidae
Superfamília Pachyneuroidea Schiner, 1864
- Família Pachyneuridae Schiner, 1864 (5 gèneres i 6 espècies)
Superfamília Sciaroidea Schiner, 1864
- Família Bolitophilidae Winnertz, 1863 [1864] (2 gèneres i 69 espècies)
- Família Cecidomyiidae Newman, 1834 (928 gèneres i 7279 espècies)
- Família Diadocidiidae Winnertz, 1864 (2 gèneres i 28 espècies)
- Família Ditomyiidae Keilin, 1919 (9 gèneres i 110 espècies)
- Família Keroplatidae Rondani, 1856 (114 gèneres i 1171 espècies)
- Família Mycetophilidae Newman, 1834 (211 gèneres i 4126 espècies)
- Família Rangomaramidae Jaschhof & Didham, 2002 (9 gèneres i 32 espècies)
- Família Sciaridae Billberg, 1820 (97 gèneres i 2941 espècies)
Morfologia
Els Bibionomorpha inclouen diverses famílies amb una gran variabilitat morfològica. Els adults en general, presenten antenes llargues i segmentades, ulls compostos ben desenvolupats i ales amb una venació característica segons la família. Cecidomyiidae té una venació alar molt reduïda.[1] El cos sol estar recobert de setes o pèls.[1]
Les larves es caracteritzen per tenir una càpsula cefàlica ben desenvolupada, menys en algunes famílies com Cecidomyiidae, que presenten caps hipògnats simples o reduïts. Algunes espècies de l'infraorde Bibionomorpha tenen larves amb hàbits sapròfags o micòfags.[6]
Distribució i hàbitat
Les larves abunden en el medi terrestres, a diferencia d'altres dipters els quals les seves larves es mouen en ambients aquàtics, es troben en l'hummus , la fullaraca, ja que s'alimenten del miceli dels fongs.[7] Espècies com Scatopsciara cunicularius s'alimenten de fetges de plantes com Marchantia polymorpha, i el seu creixement larval varia en funció de la temperatura, oferint una potencial solució biològica per controlar aquesta planta com a mala herba.[8]
L'infraordre Bibionomorpha te una distribució mundial, movent-se per àrees temperades i tropicals.[1]
Biologia i comportament
Cicle vital
El cicle vital dels bibionomorfs inclou les fases d'ou, pupa i adult. Les femelles dipositen els ous en substrats humits, rics en matèria orgànica en descomposición o amb micelis de fongs.
En la moltes espècies. les larves són la fase predominant i més llarga, i tenen hàbits molt diversos segons la família.[1]
Alimentació
Alimentació de les larves
La majoria de larves es desenvolupen en humus, moo i vegetació en descomposició i podrida.[1]
- Mycetophilidae i Keroplatidae: les larves són principalment micòfagues, desenvolupant-se en micelis i bolets. Algunes espècies de Keroplatidae són predadores i, fins i tot, algunes larves com les del gènere Arachnocampa mostren bioluminescència per atraure preses.
- Sciaridae: les larves s'alimenten de matèria orgànica en descomposició, però també poden ser plagues en hivernacles i cultius, alimentant-se de les arrels de plantes.
- Cecidomyiidae: moltes espècies formen gal·les en plantes, essent fitòfagues, mentre d'altres són predadores o micòfagues.
- Bibionidae: larves generalment sapròfagues, alimentant-se de matèria vegetal en descomposició al sòl.
Alimentació de l'adult
Els adults, generalment s'agreguen en grans quantitats en troncs d'arbres caiguts i podrits o en llocs humits i ombrívols. Aquests són lo prou grans per a notar-se a simple vista. Algunes espècies primaverals de Bibionidae són conegudes com a mosques de març o “chinches de l'amor” i s'alimenten de nèctar i pol·len. Les famílies que tenen una vida adulta curta es reprodueixen ràpidament, sense alimentació prèvia destacada.[1]
Comportament
Comportament reproductiu
Algunes espècies formen eixamens de reproducció (a la primavera en Bibionidae per exemple). Els mascles formen núvuls d'individus i les femelles al travessar aquest núvol són fecundades.[9]
Comportament de defensa
Algunes larves de Keroplatidae produeixen tòxics per a capturar les seves preses.[10] Una estratègia utilitzada en varies famílies (Sciaridae) per a evitar els depredadors, és l'activitat nocturna.[11]
Relació amb l'humà
S'ha vist que aquest infraordre, més específicament les larves de Sciaridae (Bradysia, Lycoriella) ataquen arrels i substrats, causant danys i infeccions com Pythium aphanidermatum en cogombres, i provocant fongs com Trichoderma en cultius de bolets.[12]
A Sud-àfrica, existeixen espècies invasores com Bradysia impatiens, Lycoriella ingenua i L. sativae són plagues reconegudes en horts i hivernacles, amb impacte econòmic significatiu.[13]
Però no tot son desventatges, les larves de Bibionomorpha en llocs com hivernacles, poden ajudar a reduir males herbes no desitjades (com Marchantia), tot i que la seva aplicació com a agent de control està en fases d'investigació.[8]
Gèneres i espècies principals
Les famílies més representatives de l'infraordre Bibionomorpha inclouen mosques petites a mitjanes. Alguns exemples són:
- Bibionidae: conegudes com a mosques de març o "lovebugs". Inclou espècies com Bibio marci, comuna a Europa, i Plecia nearctica, del sud-est dels Estats Units.[1]
- Cecidomyiidae: les mosques de les agalles, formen una de les famílies més nombroses de dípters. Destaquen espècies com Mayetiola destructor (plaga del blat) i Contarinia nasturtii (que afecta crucíferes).[1]
- Sciaridae: conegudes com a mosques de fongs, les espècies del gènere Bradysia poden afectar cultius en hivernacles.[1]
- Mycetophilidae: les seves larves es desenvolupen dins de micelis o bolets, afavorint la descomposició de matèria orgànica.[1]
- Keroplatidae: moltes espècies són larvàriament predadores, i algunes com Arachnocampa presenten bioluminescència.[14]
- Anisopodidae: conegudes com a mosques de la fusta, es consideren filogenèticament properes als Brachycera.[1]
- Scatopsidae: mosques molt petites, habitualment negres, amb larves saprofítiques.[14]
- Canthyloscelidae: família petita, poc estudiada, amb espècies rares de distribució molt restringida.[14]
Referències
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 Ševčík, Jan; Kaspřák, David; Mantič, Michal; Fitzgerald, Scott; Ševčíková, Tereza «Molecular phylogeny of the megadiverse insect infraorder Bibionomorpha sensu lato (Diptera)» (en anglès). PeerJ, 4, 18-10-2016. e2563. DOI: 10.7717/peerj.2563. ISSN: 2167-8359. PMC: 5075709. PMID: 27781163.
- ↑ taxonomy. «Taxonomy browser (root)». [Consulta: 8 juny 2025].
- ↑ «Search». [Consulta: 8 juny 2025].
- ↑ «Finnish Biodiversity Information Facility» (en finès). [Consulta: 8 juny 2025].
- ↑ Skartveit, John; Wedmann, Sonja. «Hesperinus Walker 1848». A: A Revision of fossil Bibionidae (Insecta: Diptera) from the Oligocene of Germany. 4909, 2021-01-19, p. 1–77. DOI 10.5281/zenodo.4464924.
- ↑ Baranov, Viktor A.; Schädel, Mario; Haug, Joachim T. «Fly palaeo-evo-devo: immature stages of bibionomorphan dipterans in Baltic and Bitterfeld amber» (en anglès). PeerJ, 7, 10-10-2019. e7843. DOI: 10.7717/peerj.7843. ISSN: 2167-8359. PMC: 6790230. PMID: 31616596.
- ↑ «Bibionomorpha» (en francès). [Consulta: 8 juny 2025].
- 1 2 Sawangproh, Weerachon; Ekroos, Johan; Cronberg, Nils «The effect of ambient temperature on larvae of Scatopsciara cunicularius (Diptera: Sciaridae) feeding on the thallose liverwort Marchantia polymorpha» (en anglès). EJE, 113, 1, 02-03-2016, p. 259–264. DOI: 10.14411/eje.2016.030. ISSN: 1210-5759.
- ↑ Cody, William J.; Cody, William J.; Sarazin, Michael J.; Savile, D. B. O.; Centre (Canada), Biosystematics Research. Systematics in Agriculture Canada at Ottawa, 1886-1986. Ottawa: Biosystematics Research Centre, Agriculture Canada, 1986. DOI 10.5962/bhl.title.62144. ISBN 978-0-662-54239-1.
- ↑ Blagoderov, Vladimir; Grimaldi, David «Fossil Sciaroidea (Diptera) in Cretaceous Ambers, Exclusive of Cecidomyiidae, Sciaridae, and Keroplatidae» (en anglès). American Museum Novitates, 3433, 1, 2004, p. 1. DOI: 10.1206/0003-0082(2004)433<0001:FSDICA>2.0.CO;2. ISSN: 0003-0082.
- ↑ Schumann, H. «Soós, Á. † & Papp, L. (Eds.): Catalogue of Palaearctic Diptera. - Hung. Nat. Hist. Mus., Budapest. ISBN 963-05-3910-1 (Series). Vol. 13: Soós, Á. & Papp, L. (Eds.) (1993): Anthomyiidae-Tachinidae. - 624 S., 1 Karte - Hung. Nat. Hist. Mus., Budapest. Preis». Deutsche Entomologische Zeitschrift, 41, 2, 22-04-2008, p. 422–422. DOI: 10.1002/mmnd.19940410222. ISSN: 1435-1951.
- ↑ Cloyd, Raymond «Ecology of Fungus Gnats (Bradysia spp.) in Greenhouse Production Systems Associated with Disease-Interactions and Alternative Management Strategies» (en anglès). Insects, 6, 2, 09-04-2015, p. 325–332. DOI: 10.3390/insects6020325. ISSN: 2075-4450. PMC: 4553482. PMID: 26463188.
- ↑ Katumanyane, Agil; Kanzi, Aquillah M.; Malan, Antoinette P. «Sciarid pests (Diptera: Sciaridae) from undercover crop production in South Africa». South African Journal of Science, 116, 3/4, 26-03-2020. DOI: 10.17159/sajs.2020/6822. ISSN: 1996-7489.
- 1 2 3 Amorim, Dalton De Souza; Rindal, Eirik «Phylogeny of the Mycetophiliformia, with proposal of the subfamilies Heterotrichinae, Ohakuneinae, and Chiletrichinae for the Rangomaramidae (Diptera, Bibionomorpha)» (en anglès). Zootaxa, 1535, 1, 30-07-2007, p. 1-92. DOI: 10.11646/zootaxa.1535.1.1.