Biblioteca Popular de Sallent

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Biblioteca Popular de Sallent
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici públic Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteLluís Planas i Calvet Modifica el valor a Wikidata
Construcció1918 Modifica el valor a Wikidata
Úscentre cultural
biblioteca pública (1918–1989) Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicnoucentisme Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSallent (Bages) Modifica el valor a Wikidata
LlocPg. Biblioteca Modifica el valor a Wikidata
 41° 49′ 17″ N, 1° 53′ 55″ E / 41.821469°N,1.898552°E / 41.821469; 1.898552
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC16930 Modifica el valor a Wikidata
L'edifici de l'antiga Biblioteca Popular de Sallent (Foto 2014)

La Biblioteca Popular de Sallent és un edifici de Sallent (Bages) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.[1] Va ser la biblioteca pública de la vila entre 1918 i 1989, i actualment acull el Centre de Cultura Joan Puig i Elias, seu de Ràdio Sallent, Foto Club Sallent i altres activitats culturals.

Història

El 1915, la Mancomunitat de Catalunya va convocar un concurs per a construir les primeres biblioteques del seu pla de Biblioteques Populars.[2] L'Ajuntament de Sallent s'hi va presentar, i el 23 de desembre, el Consell de la Mancomunitat va concedir a la vila una biblioteca pública.[3] Es va escollir el projecte de l'arquitecte Lluís Planas, i el 28 de maig del 1916 va sortir a subhasta la construcció de la biblioteca, que va guanyar Ramon Fontanet i Guiu per 26.000 pessetes.[1] Va obrir al públic el 16 de setembre del 1918, durant la Festa Major, i es va inaugurar oficialment el 29 de setembre.[4] Fou una de les quatre primeres biblioteques públiques que va construir la Mancomunitat aquell any, juntament amb les de Valls, Olot i les Borges Blanques, una per a cada província.[5]

En els seus inicis, comptava amb un fons d'uns 2.000 llibres, d'accés lliure per a la consulta a sala, i el 1921 es va iniciar el servei de préstec de llibres per llegir-los a casa. A partir del 1925 va ser gestionada per la Diputació de Barcelona, i durant la República per la Generalitat de Catalunya. Va estar tancada mig any a finals de la Guerra Civil i va tornar a obrir l'agost del 1939, depenent novament de la Diputació. El 1940 li van posar el nom de Beato Antonio Maria Claret,[6] i posteriorment San Antonio Maria Claret.[1]

El 1943, amb motiu del 25è aniversari de la biblioteca, l'edifici va ser ampliat amb una ala esquerra que va acollir la sala infantil, i es van eliminar el frontó i els templets.

El 1989, la biblioteca va tancar per diversos problemes estructurals, i va ocupar provisionalment la sala Vilà i Valentí, fins que el 1998 es va traslladar a l'antiga fàbrica de Cal Torres.[7][8] Els anys 1990, ja sense la biblioteca, l'edifici va ser restaurat per l'Escola-Taller.

Referències literàries

Amb motiu de la inauguració, Eugeni d'Ors en va escriure una glosa:[9][10]

«
Nit negríssima. L'aigua en els salts fa un mugit furiós. I, de tant que s'agita, de tant que es precipita, no deixa que s'hi reflectin en pau les cent finestres lluminoses de cada fàbrica.
Una voluntat obscura de futur l'empeny fèrvidament més enllà. La mateixa voluntat de futur que ha fet als sallentins demanar una Biblioteca.[11]
»

Descripció

Consta d'una sola planta, amb un soterrani per a la calefacció al costat dret. A l'estructura quadrada original s'hi afegiren sengles cossos als costats, que, juntament amb les reformes exteriors, fan que l'edifici no tingui gaire a veure amb l'aspecte noucentista primitiu. A l'interior, es conserven quatre columnes jòniques que decoren i sostenen un cos elevat central.[1] Originalment, hi havia la sala de lectura, il·luminada per les finestres del cos elevat, la sala de conferències i les dependències de serveis i de treball intern. En total, ocupava 200 m².[2]

Referències

  1. 1 2 3 4 «Biblioteca Popular de Sallent». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 1 2 Mañà Terré, Teresa. Les Biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya: 1915-1925. Lleida: Pagès, 2007, p. 132-138. ISBN 978-8497795197.
  3. ↑ «Biblioteca Popular de Sallent». 100 anys de la Xarxa de biblioteques populars de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 2018.
  4. ↑ «L'obra de la Mancomunitat: la inauguració de Biblioteca Popular de Sallent». La Veu de Catalunya, 02-10-1918, p. 9.
  5. ↑ Mañà Terré, Teresa. Les Biblioteques populars a Catalunya a través dels seus anuaris: 1922-1936. Barcelona: Universitat de Barcelona. Diputació de Barcelona, 2001, p. 29-36. ISBN 9788447525003.
  6. ↑ Anuario de la Biblioteca Central y de las populares y especiales. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona, 1941, p. 163.
  7. ↑ Biblioteca de Sallent: 1918-2008, 90è aniversari. Sallent: Ajuntament de Sallent, 2008.
  8. ↑ Lacuesta, Raquel. Biblioteca Sant Antoni M. Claret: antiga fàbrica Torres Amat. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1999.
  9. ↑ «Antiga biblioteca Sallent (Bages)». Endrets. Geografia Literària dels Països Catalans.
  10. ↑ Soldevila i Balart, Llorenç. Comarques barcelonines. Barcelona: Editorial Pòrtic, 2009, p. 75 (Geografia Literària, 1). ISBN 978-84-9809-082-6.
  11. ↑ d'Ors, Eugeni. Glossari 1916, p. 211.

Enllaços externs