Biblioteca Popular de Sallent
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Edifici públic | |||
| Arquitecte | Lluís Planas i Calvet | |||
| Construcció | 1918 | |||
| Ús | centre cultural biblioteca pública (1918–1989) | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | noucentisme | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sallent (Bages) | |||
| Lloc | Pg. Biblioteca | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 16930 | |||

La Biblioteca Popular de Sallent és un edifici de Sallent (Bages) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.[1] Va ser la biblioteca pública de la vila entre 1918 i 1989, i actualment acull el Centre de Cultura Joan Puig i Elias, seu de Ràdio Sallent, Foto Club Sallent i altres activitats culturals.
Història
El 1915, la Mancomunitat de Catalunya va convocar un concurs per a construir les primeres biblioteques del seu pla de Biblioteques Populars.[2] L'Ajuntament de Sallent s'hi va presentar, i el 23 de desembre, el Consell de la Mancomunitat va concedir a la vila una biblioteca pública.[3] Es va escollir el projecte de l'arquitecte Lluís Planas, i el 28 de maig del 1916 va sortir a subhasta la construcció de la biblioteca, que va guanyar Ramon Fontanet i Guiu per 26.000 pessetes.[1] Va obrir al públic el 16 de setembre del 1918, durant la Festa Major, i es va inaugurar oficialment el 29 de setembre.[4] Fou una de les quatre primeres biblioteques públiques que va construir la Mancomunitat aquell any, juntament amb les de Valls, Olot i les Borges Blanques, una per a cada província.[5]
En els seus inicis, comptava amb un fons d'uns 2.000 llibres, d'accés lliure per a la consulta a sala, i el 1921 es va iniciar el servei de préstec de llibres per llegir-los a casa. A partir del 1925 va ser gestionada per la Diputació de Barcelona, i durant la República per la Generalitat de Catalunya. Va estar tancada mig any a finals de la Guerra Civil i va tornar a obrir l'agost del 1939, depenent novament de la Diputació. El 1940 li van posar el nom de Beato Antonio Maria Claret,[6] i posteriorment San Antonio Maria Claret.[1]
El 1943, amb motiu del 25è aniversari de la biblioteca, l'edifici va ser ampliat amb una ala esquerra que va acollir la sala infantil, i es van eliminar el frontó i els templets.
El 1989, la biblioteca va tancar per diversos problemes estructurals, i va ocupar provisionalment la sala Vilà i Valentí, fins que el 1998 es va traslladar a l'antiga fàbrica de Cal Torres.[7][8] Els anys 1990, ja sense la biblioteca, l'edifici va ser restaurat per l'Escola-Taller.
Referències literàries
Amb motiu de la inauguració, Eugeni d'Ors en va escriure una glosa:[9][10]
| « |
|
» |
Descripció
Consta d'una sola planta, amb un soterrani per a la calefacció al costat dret. A l'estructura quadrada original s'hi afegiren sengles cossos als costats, que, juntament amb les reformes exteriors, fan que l'edifici no tingui gaire a veure amb l'aspecte noucentista primitiu. A l'interior, es conserven quatre columnes jòniques que decoren i sostenen un cos elevat central.[1] Originalment, hi havia la sala de lectura, il·luminada per les finestres del cos elevat, la sala de conferències i les dependències de serveis i de treball intern. En total, ocupava 200 m².[2]
Referències
- 1 2 3 4 «Biblioteca Popular de Sallent». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 Mañà Terré, Teresa. Les Biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya: 1915-1925. Lleida: Pagès, 2007, p. 132-138. ISBN 978-8497795197.
- ↑ «Biblioteca Popular de Sallent». 100 anys de la Xarxa de biblioteques populars de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 2018.
- ↑ «L'obra de la Mancomunitat: la inauguració de Biblioteca Popular de Sallent». La Veu de Catalunya, 02-10-1918, p. 9.
- ↑ Mañà Terré, Teresa. Les Biblioteques populars a Catalunya a través dels seus anuaris: 1922-1936. Barcelona: Universitat de Barcelona. Diputació de Barcelona, 2001, p. 29-36. ISBN 9788447525003.
- ↑ Anuario de la Biblioteca Central y de las populares y especiales. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona, 1941, p. 163.
- ↑ Biblioteca de Sallent: 1918-2008, 90è aniversari. Sallent: Ajuntament de Sallent, 2008.
- ↑ Lacuesta, Raquel. Biblioteca Sant Antoni M. Claret: antiga fàbrica Torres Amat. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1999.
- ↑ «Antiga biblioteca Sallent (Bages)». Endrets. Geografia Literària dels Països Catalans.
- ↑ Soldevila i Balart, Llorenç. Comarques barcelonines. Barcelona: Editorial Pòrtic, 2009, p. 75 (Geografia Literària, 1). ISBN 978-84-9809-082-6.
- ↑ d'Ors, Eugeni. Glossari 1916, p. 211.
Enllaços externs
- «Biblioteca Popular de Sallent». 100 anys de la Xarxa de biblioteques populars de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 2018.
- «Fotografies de la biblioteca». Trencadís (Fons locals digitalitzats. Xarxa de Biblioteques Municipals). Diputació de Barcelona.

