Bidentalis
Bidentalia  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Clade | Bidentalia Owen, 1876 Bidentalia |
| Clades | |
| |
Els bidentalis (Bidentalia) són un clade extint de sinàpsids dicinodonts que tingueren una amplíssima distribució a mitjans i finals del Permià, fa entre 251,9 i 264,3 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils al Brasil, l'Índia, Madagascar, Malawi, el Regne Unit, Rússia, Sud-àfrica, Tanzània, la Xina i Zàmbia.[1] Tenien els canals vasculars dels ossos considerablement engrandits en comparació amb altres dicinodonts, cosa que hauria accelerat el seu creixement.[2] El nom d'aquest clade es refereix als dos ullals caniniformes de grans dimensions que presenten al maxil·lar superior.[3]
| Dicynodontia |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
- ↑ Entrada «Bidentalia» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 29 març 2026].
- ↑ Chinsamy-Turan, 2012, «Dicynodont Growth Dynamics and Lifestyle Adaptations» (S. Ray, J. Botha-Brink i A. Chinsamy-Turan).
- ↑ Zachos i Asher, 2018, «Non-Mammalian synapsids: the deep roots of the mammalian family tree» (K. D. Angielczyk i C. F. Kammerer).
- ↑ Kammerer, Angielczyk i Fröbisch, 2011.
Bibliografia
- Chinsamy-Turan, A. Forerunners of Mammals: Radiation • Histology • Biology (en anglès). Indiana University Press, 2012. ISBN 978-0-253-35697-0.
- Kammerer, C. F.; Angielczyk, K. D.; Fröbisch, J. «A comprehensive taxonomic revision of Dicynodon (Therapsida, Anomodontia) and its implications for dicynodont phylogeny, biogeography, and biostratigraphy» (en anglès). Journal of Vertebrate Paleontology, 31, suplement al 6, 2011, p. 1-158. DOI: 10.1080/02724634.2011.627074.
- Zachos, F. E.; Asher, R. J. Mammalian Evolution, Diversity and Systematics (en anglès). De Gruyter, 2018. ISBN 978-3-11-027590-2.