Bipedisme facultatiu

Sifaca en locomoció bípeda

El bipedisme facultatiu és la condició d'un animal que normalment camina o corre de quatre grapes, però que pot fer-ho sobre dues potes en circumstàncies excepcionals.[1] En canvi, els bípedes obligats són els animals que es mouen sobre dues potes com a mètode de locomoció principal. El bipedisme facultatiu ha estat observat en diverses famílies de sargantanes i algunes espècies de primats, com ara els sifaques, els caputxins, els babuïns, els gibons, els bonobos i els ximpanzés. Alguns dinosaures i altres arcosaures prehistòrics eren bípedes facultatius. En són exemples destacats els ornitòpodes i els marginocèfals, sense oblidar alguns casos entre els sauropodomorfs. Cada espècie bípeda facultativa empra un tipus de bipedisme segons la raó que l'impel·leixi a adoptar aquest mode de locomoció. En els primats, el bipedisme sovint té a veure amb la recol·lecció i el transport d'aliments.[2] En les sargantanes, hom ha debatut si la locomoció bípeda confereix un avantatge de velocitat o conservació d'energia o si simplement és deguda a la mecànica de l'acceleració i el centre de masses de la sargantana.[3] Sovint es distingeix entre bipedisme facultatiu d'alta velocitat (sargantanes)[4] i de baixa velocitat (gibons),[5] però algunes espècies no es poden categoritzar tan fàcilment. El bipedisme facultatiu també ha estat observat en paneroles[6] i alguns rosegadors del desert.[7]

Referències

  1. ↑ Persons, W. Scott; Currie, Philip J. «The functional origin of dinosaur bipedalism: Cumulative evidence from bipedally inclined reptiles and disinclined mammals» (en anglès). Journal of Theoretical Biology, vol. 420, 2017, p. 1-7. Bibcode: 2017JThBi.420....1P. DOI: 10.1016/j.jtbi.2017.02.032. PMID: 28254476.
  2. ↑ Hunt, Kevin D. «The postural feeding hypothesis: an ecological model for the evolution of bipedalism» (en anglès). South African Journal of Science, vol. 92, 2, 01-02-1996, p. 77-90.
  3. ↑ Clemente, C. J.; Withers, P. C.; Thompson, G.; Lloyd, D. «Why go bipedal? Locomotion and morphology in Australian agamid lizards» (en anglès). Journal of Experimental Biology, vol. 211, 13, 2008, p. 2.058-2.065. DOI: 10.1242/jeb.018044. PMID: 18552294.
  4. ↑ Schuett, Gordon W.; Reiserer, Randall S.; Earley, Ryan L. «The evolution of bipedal postures in varanoid lizards» (en anglès). Biological Journal of the Linnean Society, vol. 97, 3, 2009, p. 652-663. DOI: 10.1111/j.1095-8312.2009.01227.x.
  5. ↑ Preuschoft, Holger «Mechanisms for the acquisition of habitual bipedality: Are there biomechanical reasons for the acquisition of upright bipedal posture?» (en anglès). Journal of Anatomy, vol. 204, 5, 2004, p. 363-384. DOI: 10.1111/j.0021-8782.2004.00303.x. PMC: 1571303. PMID: 15198701.
  6. ↑ Alexander, R. McN. «Bipedal animals, and their differences from humans» (en anglès). Journal of Anatomy, vol. 204, 5, 2004, p. 321-330. DOI: 10.1111/j.0021-8782.2004.00289.x. PMC: 1571302. PMID: 15198697.
  7. ↑ Russo, Gabrielle A.; Kirk, E. Christopher «Foramen magnum position in bipedal mammals» (en anglès). Journal of Human Evolution, vol. 65, 5, 2013, p. 656-670. DOI: 10.1016/j.jhevol.2013.07.007. PMID: 24055116.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.