Bisbe dorsigroc
Euplectes macroura  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Pes | 25 g (pes adult, mascle) 19 g (pes adult, femella) |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Ploceidae |
| Gènere | Euplectes |
| Espècie | Euplectes macroura (Gmelin, 1789) Euplectes macroura |
El bisbe dorsigroc[1] o bisbe de dors groc[2] (Euplectes macroura) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels plocèids (Ploceidae)[3][4] que habita praderies i aiguamolls de l'Àfrica subsahariana.
Descripció
El mascle del bisbe dorsigroc és més gros que la femella i adquireix cues més llargues i plomatges negres i grocs daurats cridaners durant la temporada de cria. El color del mantell és groc daurat o, en el cas de la subespècie E. m. macrocercus, negre. Les espatlles grogues persisteixen en tots els plomatges mascles, tant si són reproductors com si no.[5]
Distribució i hàbitat
El bisbe dorsigroc es distribueix per Etiòpia, Gàmbia, Kenya, Malawi, Moçambic, Senegal, Sudan, Uganda, Zàmbia, Zimbàbue i l'Illa d'Ukerewe al llac Victòria.[6]
L'hàbitat natural són les praderies de terres baixes subtropicals o tropicals, humides o inundades estacionalment. Té una àmplia distribució intratropical de presència.[5]
Taxonomia
El bisbe dorsigroc va ser descrit formalment el 1789 pel naturalista alemany Johann Friedrich Gmelin a la seva edició revisada i ampliada de "Systema Naturae" de Carl Linnaeus. El va classificar amb els trencapinyes del gènere Loxia i va encunyar el nom binomial Loxia macroura. Gmelin va especificar la localitat tipus com a "Whydah"; es tracta d'Ouidah, a la costa de Benín, a l'Àfrica occidental.[7]
El bisbe dorsigroc és ara una de les espècies classificades en el gènere Euplectes, que va ser introduït el 1829 pel naturalista anglès William Swainson.[6]
Etimologia
El nom genèric Euplectes combina el grec antic «ευ/eu» que significa “bé”, “bo”; i el llatí modern «plectes», “teixidor” que alhora deriva del grec antic «πλεκω/plekō», “trenar”.[8]
L'epítet específic macroura prové del grec antic «μακρος/makros» que significa “llarg” i «-ουρος/-ouros» “-amb cua” que deriva de «ουρα/oura», “cua”.[9]
Subespècies
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen tres subespècies:[6]
- E. m. macrocercus (Lichtenstein, 1823) – Etiòpia, Uganda i oest de Kenya.
- E. m. macroura (Gmelin, 1789) – Senegal i Gàmbia fins al sud del Sudan i sud-oest de Kenya i al sud fins a Zàmbia, Malawi, Zimbàbue i oest de Moçambic.
- E. m. conradsi (Berger, 1908) – Illa d'Ukerewe al llac Victòria.
Referències
- ↑ «Bisbe dorsigroc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/02/2022(català)
- ↑ «bisbe de dors groc». SIOC - Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya. [Consulta: 9 juliol 2026].
- ↑ «bisbe de dors groc - Euplectes macroura». Avibase. [Consulta: 9 juliol 2026].
- ↑ «Euplectes macroura». GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 9 juliol 2026].
- 1 2 Sinclair, Ian. Birds of Africa: south of the Sahara. 2. ed. Cape Town: Struik Nature, 2010. ISBN 978-1-77007-623-5.
- 1 2 3 Gill, Frank; Donsker, David. «Old World sparrows, snowfinches, weavers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13 abril 2026. [Consulta: 9 juliol 2026].
- ↑ Linné, Carl von; Gmelin, Johann Friedrich; Beer, Georg Emanuel. Systema naturae per regna tria naturae : secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. v. 1, pt. 2. Lipsiae [Leipzig]: Impensis Georg. Emanuel. Beer, 1788, p. 845. DOI 10.5962/bhl.title.545.
- ↑ «The Key to Scientific Names: Euplectes» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 9 juliol 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: macroura» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 9 juliol 2026].