Bitikleïta
| Fórmula química | Ca₃SbSn(AlO₄)₃ |
|---|---|
| Epònim | Fortification of Bitikle (en) |
| Localitat tipus | Mont Lakargi, Caldera Verkhnechegemskaya, Kabardino-Balkària, Districte Federal del Sud, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 12,5240(2) Å; |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral |
| Grup espacial | grup d'espai Ia-3d |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) |
| Codi IMA | IMA2009-052 |
| Símbol | Bkl |
| Referències | [1] |
La bitikleïta és un mineral de la classe dels òxids que pertany i dona nom al grup de la bitikleïta, dins del grup estructural del granat.
Característiques
La bitikleïta és un element químic de fórmula química Ca₃SbSn(AlO₄)₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2009. Cristal·litza en el sistema isomètric. Va ser anomenat en primer terme com a bitikleïta-(SnAl), però segons la nova nomenclatura del supergrup dels granats els sufixos no s'han d'utilitzar per nomenar minerals que hi formen part, per tant el nom es va canviar a l'actual. Forma sèries de solució sòlida amb la kerimasita, la kimzeyita, la morimotoïta, la schorlomita i la toturita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta al mont Lakargi, a la caldera Verkhnechegemskaya, dins la regió Kabardino-Balkària (Districte Federal del Sud, Rússia), on sol trobar-se associada a altres minerals com: wadalita, toturita, tazheranita, rondorfita, magnesioferrita, larnita, lakargiïta i kimzeyita. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
- ↑ «Bitikleite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 abril 2019].