Bixr ibn Marwan
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | dècada del 650 |
| Mort | 694 (Gregorià) Bàssora |
| Governador de Bàssora Califat Omeia | |
| 692 – 694 ← Khàlid ibn Abd-Al·lah ibn Khàlid – al-Hajjaj ibn Yússuf → | |
| Governador de Kufa Califat Omeia | |
| 691 – 694 ← Mússab ibn az-Zubayr – al-Hajjaj ibn Yússuf → | |
| Activitat | |
| Ocupació | funcionari, valí, emir |
| Família | |
| Cònjuge | Hind bint Asma al-Fazariyya |
| Pare | Marwan I |
| Germans | Abd-al-Màlik ibn Marwan Muhàmmad Ibn Marwan Aban ibn Marwan Abd-al-Aziz ibn Marwan Ubayd Allah ibn Marwan |
Bixr ibn Marwan (àrab: بشر بن مروان) (dècada del 650 - Bàssora, 694 (Gregorià)) Abu-Marwan Bixr ibn Marwan ibn al-Hàkam al-Umawí —àrab: أبو مروان بشر بن مروان بن الحكم الأموي, Abū Marwān Bixr b. Marwān b. al-Ḥakam al-Umawī— fou un príncep omeia fill del califa Marwan (I) ibn al-Hàkam (684–685) i de Qutayya bint Bixr.
Biografia
El pare de Bishr era Marwan ibn al-Hakam dels Banu Umayya (Omeies) i la seva mare era Qutayya bint Bishr, que provenia del clan aristocràtic dels Banu Kilab, els Banu Ja'far.[1] Bishr va matar un cap dels Banu Kilab durant la batalla de Marj Rahit el 684 en la qual va matar un dels caps kilàbites.[1] La victòria omeia a Marj Rahit contra els partidaris del califa rival amb seu a la Meca Abd Allah ibn al-Zubayr va consolidar el califat de Marwan a Síria.
Quan son pare va pujar al califat el va seguir a Egipte, territori que havia estat dominat per al-Zubayr el març/abril del 684, i que Marwan I va sotmetre a l'autoritat califal. Va estar llavors al costat del seu germà Abd-al-Aziz ibn Marwan, governador d'Egipte, però les relacions entre els dons germans es van deteriorar i Bishr va retornar a Síria. Bishr va acompanyar Marwan quan va arrabassar Egipte al seu governador zubayrida, Abd al-Rahman ibn Utba al-Fihri, a principis del 685.[1] Marwan va nomenar un altre dels seus fills, Abd al-Aziz, governador d'Egipte i va fer que Bishr romangués a la província per fer companyia a Abd al-Aziz, ja que aquest últim estava destinat lluny de la resta dels seus parents a Síria.[1] Les relacions entre els germans poden haver-se tornat tenses, cosa que va fer que Bishr tornés a Síria.[1] Aleshores, el tron califal havia passat a un altre fill de Marwan, Abd al-Malik (r. 685–705).[1] Les activitats de Bishr a Síria al seu retorn no estan especificades per les fonts literàries, tot i que probablement es va produir a Síria un pes de bronze originalment bizantí cisellat i reinscrit amb la inscripció àrab cúfica: "En el nom de Déu: Bishr ibn Marwan, l'amir; aquest és un pes de dotze".[2] Segons el numismàtic George C. Miles, el pes de bronze indica que Bishr ocupava un càrrec governamental a Síria, ja fos com a governador local o com a controlador de finances.
El 690 el seu germà Abd-al-Màlik ibn Marwan, que havia pujat al califat el 685, el va nomenar governador de Kufa un dels dos principals centres de guarnició àrabs de l'Iraq, el 690/91, mentre l'Iraq encara estava sota el control dels zubayrides.[3] i va participar en la campanya contra al-Zubayr i segurament va entrar a Kufa el 692. Segons l'historiador modern Luke Treadwell, és possible que Abd al-Malik li hagi promès el govern a Bishr a canvi de la seva participació en la propera campanya contra l'Iraq zubayrida.[3]
Bishr va participar a la batalla de Maskin del 691, que va acabar amb la derrota i la mort del governant iraquià Mus'ab ibn al-Zubayr i amb la presa de possessió del càrrec de Bishr el 691/92.[1] Va tornar a Síria almenys una vegada, l'abril del 693, per visitar la seva propietat de Damasc.[3] Enmig del conflicte tribal entre els Qays i els Yaman, Bishr va condescendre i va animar els Banu Fazara (part dels Qays) a llançar un assalt de represàlia contra els Banu Kalb (part dels Yaman) el 693.[3]
Aquest any o el 693 Bàssora fou reunida al govern de Kufa; el governador de Bàssora Khalid ibn Abd Allah ibn Khalid ibn Asid havia estat destituït per la mala direcció de la guerra contra els kharigites i Bishr es va ocupar d'aquesta lluita probablement a partir del 693, deixant a Kufa com a lloctinent a Amr ibn Hurayth al-Makhzumi; però el seu germà li va ordenar entregar el comandament de les forces militars a Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra, el que va fer a contracor, ja que volia nomenar cap de l'exèrcit a Umar ibn Ubayd Allah ibn Mamat.
Bishr havia lluitat contra una malaltia o infecció desconeguda des del moment de la seva arribada a Bàssora.[1] Uns mesos més tard, c. 694, va morir als quaranta anys.[1] Va ser enterrat a Bàssora, però en pocs dies la seva tomba es va tornar indistingible de la tomba d'un cert africà que havia mort el mateix dia.[1] Alguns soldats de l'exèrcit d'al-Muhallab van desertar en sentir la notícia de la mort de Bishr.[1] Abd al-Malik va nomenar al-Hajjaj ibn Yusuf per substituir Bishr com a governador de l'Iraq, és a dir, de les províncies combinades de Kufa i Bàssora.
Era considerat un home amable i clement (encara que va fer executar uns emissaris d'al-Zubayr). Bishr bevia vi i portava una vida de certa disbauxa amb els seus amics; escoltava música, componia versos i patrocinava poetes.
Referències
Bibliografia
- Ahmed, Asad Q. The Religious Elite of the Early Islamic Ḥijāz: Five Prosopographical Case Studies. University of Oxford Linacre College Unit for Prosopographical Research, 2010. ISBN 9781900934138.
- Dixon, 'Abd al-Ameer. The Umayyad Caliphate, 65–86/684–705: (A Political Study). Londres: Luzac, 1971. ISBN 978-0718901493.
- Guichard, Pierre. Structures sociales "orientales" et "occidentales" dans l'Espagne musulmane. París: Mouton & Co and Écoles does Hautes Études en Sciences Sociales, 1977. ISBN 2-7193-0859-5.
- Lévi-Provençal, E. Histoire de l'Espagne musulmane: La conquête et l'émirat hispano-umaiyade (710–912). París: G.-P. Maisonneuve, 1950.
- Miles, George C. Arabica, 9, 2, 5-1962, p. 113–118. DOI: 10.1163/157005862X00628. JSTOR: 4055323.
- Vaglieri, L. Veccia (1960). "Bishr b. Marwān". In Gibb, H. A. R.; Kramers, J. H.; Lévi-Provençal, E.; Schacht, J.; Lewis, B. & Pellat, Ch. (eds.). The Encyclopaedia of Islam, Second Edition. Volume I: A–B. Leiden: E. J. Brill. p. 1242–1243. OCLC 495469456.
- Treadwell, Luke (2001). "The 'Orans' Drachms of Bishr ibn Marwan and the Figural Coinage of the Early Marwanid Period". Oxford Studies in Islamic Art. 9 (2): 223–269.
