Bixr ibn Marwan

Plantilla:Infotaula personaBixr ibn Marwan
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementdècada del 650 Modifica el valor a Wikidata
Mort694 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (34/44 anys)
Bàssora Modifica el valor a Wikidata
Governador de Bàssora Califat Omeia
692 – 694
← Khàlid ibn Abd-Al·lah ibn Khàlid – al-Hajjaj ibn Yússuf →
Governador de Kufa Califat Omeia
691 – 694
← Mússab ibn az-Zubayr – al-Hajjaj ibn Yússuf → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófuncionari, valí, emir Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHind bint Asma al-Fazariyya Modifica el valor a Wikidata
PareMarwan I Modifica el valor a Wikidata
GermansAbd-al-Màlik ibn Marwan
Muhàmmad Ibn Marwan
Aban ibn Marwan
Abd-al-Aziz ibn Marwan
Ubayd Allah ibn Marwan Modifica el valor a Wikidata

Bixr ibn Marwan (àrab: بشر بن مروان) (dècada del 650 - Bàssora, 694 (Gregorià)) Abu-Marwan Bixr ibn Marwan ibn al-Hàkam al-Umawí —àrab: أبو مروان بشر بن مروان بن الحكم الأموي, Abū Marwān Bixr b. Marwān b. al-Ḥakam al-Umawī— fou un príncep omeia fill del califa Marwan (I) ibn al-Hàkam (684–685) i de Qutayya bint Bixr.

Biografia

El pare de Bishr era Marwan ibn al-Hakam dels Banu Umayya (Omeies) i la seva mare era Qutayya bint Bishr, que provenia del clan aristocràtic dels Banu Kilab, els Banu Ja'far.[1] Bishr va matar un cap dels Banu Kilab durant la batalla de Marj Rahit el 684 en la qual va matar un dels caps kilàbites.[1] La victòria omeia a Marj Rahit contra els partidaris del califa rival amb seu a la Meca Abd Allah ibn al-Zubayr va consolidar el califat de Marwan a Síria.

Quan son pare va pujar al califat el va seguir a Egipte, territori que havia estat dominat per al-Zubayr el març/abril del 684, i que Marwan I va sotmetre a l'autoritat califal. Va estar llavors al costat del seu germà Abd-al-Aziz ibn Marwan, governador d'Egipte, però les relacions entre els dons germans es van deteriorar i Bishr va retornar a Síria. Bishr va acompanyar Marwan quan va arrabassar Egipte al seu governador zubayrida, Abd al-Rahman ibn Utba al-Fihri, a principis del 685.[1] Marwan va nomenar un altre dels seus fills, Abd al-Aziz, governador d'Egipte i va fer que Bishr romangués a la província per fer companyia a Abd al-Aziz, ja que aquest últim estava destinat lluny de la resta dels seus parents a Síria.[1] Les relacions entre els germans poden haver-se tornat tenses, cosa que va fer que Bishr tornés a Síria.[1] Aleshores, el tron califal havia passat a un altre fill de Marwan, Abd al-Malik (r. 685–705).[1] Les activitats de Bishr a Síria al seu retorn no estan especificades per les fonts literàries, tot i que probablement es va produir a Síria un pes de bronze originalment bizantí cisellat i reinscrit amb la inscripció àrab cúfica: "En el nom de Déu: Bishr ibn Marwan, l'amir; aquest és un pes de dotze".[2] Segons el numismàtic George C. Miles, el pes de bronze indica que Bishr ocupava un càrrec governamental a Síria, ja fos com a governador local o com a controlador de finances.

El 690 el seu germà Abd-al-Màlik ibn Marwan, que havia pujat al califat el 685, el va nomenar governador de Kufa un dels dos principals centres de guarnició àrabs de l'Iraq, el 690/91, mentre l'Iraq encara estava sota el control dels zubayrides.[3] i va participar en la campanya contra al-Zubayr i segurament va entrar a Kufa el 692. Segons l'historiador modern Luke Treadwell, és possible que Abd al-Malik li hagi promès el govern a Bishr a canvi de la seva participació en la propera campanya contra l'Iraq zubayrida.[3]

Bishr va participar a la batalla de Maskin del 691, que va acabar amb la derrota i la mort del governant iraquià Mus'ab ibn al-Zubayr i amb la presa de possessió del càrrec de Bishr el 691/92.[1] Va tornar a Síria almenys una vegada, l'abril del 693, per visitar la seva propietat de Damasc.[3] Enmig del conflicte tribal entre els Qays i els Yaman, Bishr va condescendre i va animar els Banu Fazara (part dels Qays) a llançar un assalt de represàlia contra els Banu Kalb (part dels Yaman) el 693.[3]

Aquest any o el 693 Bàssora fou reunida al govern de Kufa; el governador de Bàssora Khalid ibn Abd Allah ibn Khalid ibn Asid havia estat destituït per la mala direcció de la guerra contra els kharigites i Bishr es va ocupar d'aquesta lluita probablement a partir del 693, deixant a Kufa com a lloctinent a Amr ibn Hurayth al-Makhzumi; però el seu germà li va ordenar entregar el comandament de les forces militars a Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra, el que va fer a contracor, ja que volia nomenar cap de l'exèrcit a Umar ibn Ubayd Allah ibn Mamat.

Bishr havia lluitat contra una malaltia o infecció desconeguda des del moment de la seva arribada a Bàssora.[1] Uns mesos més tard, c. 694, va morir als quaranta anys.[1] Va ser enterrat a Bàssora, però en pocs dies la seva tomba es va tornar indistingible de la tomba d'un cert africà que havia mort el mateix dia.[1] Alguns soldats de l'exèrcit d'al-Muhallab van desertar en sentir la notícia de la mort de Bishr.[1] Abd al-Malik va nomenar al-Hajjaj ibn Yusuf per substituir Bishr com a governador de l'Iraq, és a dir, de les províncies combinades de Kufa i Bàssora.

Era considerat un home amable i clement (encara que va fer executar uns emissaris d'al-Zubayr). Bishr bevia vi i portava una vida de certa disbauxa amb els seus amics; escoltava música, componia versos i patrocinava poetes.

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Vaglieri, 1960, p. 1242.
  2. ↑ Miles, 1962, p. 113–114.
  3. 1 2 3 4 Treadwell, 2001, p. 225, note 6.

Bibliografia

  • Vaglieri, L. Veccia (1960). "Bishr b. Marwān". In Gibb, H. A. R.; Kramers, J. H.; Lévi-Provençal, E.; Schacht, J.; Lewis, B. & Pellat, Ch. (eds.). The Encyclopaedia of Islam, Second Edition. Volume I: A–B. Leiden: E. J. Brill. p. 1242–1243. OCLC 495469456.
  • Treadwell, Luke (2001). "The 'Orans' Drachms of Bishr ibn Marwan and the Figural Coinage of the Early Marwanid Period". Oxford Studies in Islamic Art. 9 (2): 223–269.