Blaise de Montluc
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1499 Condòm |
| Mort | 26 juliol 1577 (Gregorià) Estilhac |
| Activitat | |
| Camp de treball | Guerra santa i història |
| Ocupació | escriptor, capitost, historiador, soldat |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit de Terra francès |
| Grau militar | mariscal de França general |
| Conflicte | Guerres d'Itàlia |
| Família | |
| Cònjuge | Isabeau de Beauville de Laurens (1564–1577), mort Antoinette Ysalguier (1526–1562), mort |
| Fills | Jeanne Françoise de Lasseran-Massencomme ( Fabien de Lasseran ( Charlotte Catherine de Lasseran ( |
| Pares | François de Lasseran-Massencome, Seigneur de Montluc |
| Germans | Jean de Monluc |
| Premis | |
| |
Blaise de Montluc (francès: Blaise de Monluc) (Condòm, 1499 - Estilhac, 26 de juliol de 1577 (Gregorià)) fou un militar gascó i escriptor en llengua francesa.[1] Intentà de justificar la repressió que havia dut a terme a la Guiena com a cap de la Lliga Catòlica contra els hugonots mitjançant unes lletres adreçades al rei, que foren la base de les seves Mémoires i que tingueren llur versió definitiva als Commentaires (1592).[2]
Biografia
Blaise de Monluc va néixer entre 1500 i 1502 a Saint-Puy, fill gran de François de Lasseran-Massencômes, senyor de Monluc, que tenia terres a diferents parts del Gasconya, i els seus primera esposa, Françoise de Mondenard, Dame d'Estillac, de qui va heretar la família castell. Es disputen suggeriments que els Lasseran-Massencômes eren una branca cadet de la família Montesquiou més significativa.[3]
El seu germà petit Jean de Monluc (1508–1579) esdevingué diplomàtic i posteriorment bisbe de Valence; malgrat la seva condició clerical, va tenir un fill natural, Jean de Monluc de Balagny (1545–1603), que va ser legitimat el 1563 i es va convertir en mariscal de França el 1594.[4] El segon matrimoni del seu pare va donar lloc a altres cinc germanastres i cinc germanastres, dels quals sobreviuen pocs detalls. Una filla, Anne, es va casar amb François de Gélas i el seu fill petit Charles va succeir més tard al seu oncle Jean com a bisbe de Valence el 1574, mentre que Joachim era un altre soldat el saqueig de la Dordonya el 1537 encara es recordava tres segles després.[5]
Monluc també es va casar dues vegades, la primera vegada amb Antoinette Ysalguier (1505–1562), filla del baró de Clermont. Van tenir tres filles, Françoise, Marguerite i Marie, juntament amb quatre fills, tots ells soldats. Tres dels quatre van morir en servei actiu; el més gran, Marc-Antoine, a Ostia el novembre de 1557,[6] el segon, Pierre-Bertrand (1539–1566), en una expedició a Madeira,[7] mentre que Fabian, el més jove, va morir en una escaramuza fora de Nogaro el juny de 1573.[8] El seu tercer fill Jean (1548–1581) es va retirar després de ser greument ferit el 1569 i va ser nomenat bisbe de Condom a 1570.[9] El segon matrimoni de Monluc amb Isabeau de Beauville va produir altres tres filles, Charlotte-Catherine, Suzanne i Jeanne.[10]
Referències
- ↑ William McPeak. «Blaise de Monluc», 01-06-2007. [Consulta: 29 abril 2024].
- ↑ Courteault i 1908, p.312.
- ↑ Hauterive, 1841, p. 173.
- ↑ «Montluc , Jean de (1545?–1603)]». Catàleg general. [Consulta: 21 abril 2022].
- ↑ Joliblois, 1872, p. 5–6.
- ↑ Courteault, 1908, p. 319.
- ↑ Courteault, 1908, p. 497.
- ↑ Courteault, 1908, p. 582.
- ↑ Gaffarel, 1879, p. 273.
- ↑ Courteault, 1908, p. 431.
Bibliografia
- Courteault, Paul. Blaise de Montluc; Historien (en francès). Bibliothèque Méridionale, 1908.
- Paul Courteault. Un cadet de Gascogne au XVIe siècle: Blaise de Monluc, 1964.
- Jean-Charles Sournia. Blaise de Monluc, soldat et écrivan (1500-1577), 1981.
- Charles Oman. Methuen. A History of the Art of War in the Sixteenth Century, 1937.

