Blaise de Montluc

Plantilla:Infotaula personaBlaise de Montluc
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1499 Modifica el valor a Wikidata
Condòm Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juliol 1577 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Estilhac Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGuerra santa i història Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, capitost, historiador, soldat Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit de Terra francès Modifica el valor a Wikidata
Grau militarmariscal de França
general Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerres d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeIsabeau de Beauville de Laurens (1564–1577), mort
Antoinette Ysalguier (1526–1562), mort Modifica el valor a Wikidata
FillsJeanne Françoise de Lasseran-Massencomme
 () Isabeau de Beauville de Laurens
Fabien de Lasseran
 () Antoinette Ysalguier
Charlotte Catherine de Lasseran
 () Isabeau de Beauville de Laurens Modifica el valor a Wikidata
ParesFrançois de Lasseran-Massencome, Seigneur de Montluc Modifica el valor a Wikidata  i Françoise de Mondenard, Dame d'Estillac Modifica el valor a Wikidata
GermansJean de Monluc Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Blaise de Montluc (francès: Blaise de Monluc) (Condòm, 1499 - Estilhac, 26 de juliol de 1577 (Gregorià)) fou un militar gascó i escriptor en llengua francesa.[1] Intentà de justificar la repressió que havia dut a terme a la Guiena com a cap de la Lliga Catòlica contra els hugonots mitjançant unes lletres adreçades al rei, que foren la base de les seves Mémoires i que tingueren llur versió definitiva als Commentaires (1592).[2]

Biografia

Blaise de Monluc va néixer entre 1500 i 1502 a Saint-Puy, fill gran de François de Lasseran-Massencômes, senyor de Monluc, que tenia terres a diferents parts del Gasconya, i els seus primera esposa, Françoise de Mondenard, Dame d'Estillac, de qui va heretar la família castell. Es disputen suggeriments que els Lasseran-Massencômes eren una branca cadet de la família Montesquiou més significativa.[3]

El seu germà petit Jean de Monluc (1508–1579) esdevingué diplomàtic i posteriorment bisbe de Valence; malgrat la seva condició clerical, va tenir un fill natural, Jean de Monluc de Balagny (1545–1603), que va ser legitimat el 1563 i es va convertir en mariscal de França el 1594.[4] El segon matrimoni del seu pare va donar lloc a altres cinc germanastres i cinc germanastres, dels quals sobreviuen pocs detalls. Una filla, Anne, es va casar amb François de Gélas i el seu fill petit Charles va succeir més tard al seu oncle Jean com a bisbe de Valence el 1574, mentre que Joachim era un altre soldat el saqueig de la Dordonya el 1537 encara es recordava tres segles després.[5]

Monluc també es va casar dues vegades, la primera vegada amb Antoinette Ysalguier (1505–1562), filla del baró de Clermont. Van tenir tres filles, Françoise, Marguerite i Marie, juntament amb quatre fills, tots ells soldats. Tres dels quatre van morir en servei actiu; el més gran, Marc-Antoine, a Ostia el novembre de 1557,[6] el segon, Pierre-Bertrand (1539–1566), en una expedició a Madeira,[7] mentre que Fabian, el més jove, va morir en una escaramuza fora de Nogaro el juny de 1573.[8] El seu tercer fill Jean (1548–1581) es va retirar després de ser greument ferit el 1569 i va ser nomenat bisbe de Condom a 1570.[9] El segon matrimoni de Monluc amb Isabeau de Beauville va produir altres tres filles, Charlotte-Catherine, Suzanne i Jeanne.[10]

Referències

  1. ↑ William McPeak. «Blaise de Monluc», 01-06-2007. [Consulta: 29 abril 2024].
  2. ↑ Courteault i 1908, p.312.
  3. ↑ Hauterive, 1841, p. 173.
  4. ↑ «Montluc , Jean de (1545?–1603)]». Catàleg general. [Consulta: 21 abril 2022].
  5. ↑ Joliblois, 1872, p. 5–6.
  6. ↑ Courteault, 1908, p. 319.
  7. ↑ Courteault, 1908, p. 497.
  8. ↑ Courteault, 1908, p. 582.
  9. ↑ Gaffarel, 1879, p. 273.
  10. ↑ Courteault, 1908, p. 431.

Bibliografia