Blatonita
![]() | |
| Fórmula química | (UO₂)CO₃·H₂O |
| Localitat tipus | mina Jomac, White Canyon, comtat de San Juan, Utah, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.EB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.EB.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Color | groc canari |
| Duresa (Mohs) | 2 a 3 |
| Lluïssor | sedosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,588 nε = 1,612 |
| Birefringència | δ = 0,024 |
| Fluorescència | groc verdós fortament fluorescent |
| Mineral radioactiu | |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1997-025 |
| Símbol | Blt |
| Referències | [1][2] |
La blatonita és un mineral de la classe dels carbonats. Va rebre el seu nom l'any 1998 per R. Vochten i Michel Deliens en honor del Dr. Norbert Blaton (1945-), cristal·lògraf de la Universitat de Lovaina, Bèlgica, un especialista en l'estructura cristal·lina dels minerals d'urani.
Característiques
La blatonita és un carbonat de fórmula química (UO₂)CO₃·H₂O. Cristal·litza en el sistema hexagonal en forma de cristalls aciculars distorsionats, normalment asbestiforme, d'aproximadament 1 mil·límetre. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la blatonita pertany a «05.EB - Uranil carbonats, amb proporció UO₂:CO₃ = 1:1» juntament amb els següents minerals: rutherfordina, joliotita i bijvoetita-(Y).
Formació i jaciments
És un mineral secundari que es troba en dipòsits d'urani. Sol trobar-se associada a altres minerals com: guix, boltwoodita, coconinoïta, metazeunerita, rutherfordina, atzurita, brochantita, carbonatocianotriquita, malaquita, smithsonita mangànica. Va ser descoberta a la mina Jomac, al White Canyon, comtat de San Juan (Utah, Estats Units). També ha estat descrita a la mina Plavno (Bohèmia, República Txeca).
