Boca de la Mina
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Construcció | 1871 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Reus (Baix Camp) | |||
| Lloc | Carrer del Barranc de la Mina | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 9521 | |||
La Boca de la Mina és una construcció de pedra situada al capdamunt del Passeig de la Boca de la Mina que també ha portat el nom de Passeig de Briansó[1] a Reus, a un nivell inferior al del terreny circumdant al qual s'hi accedeix per unes escales de pedra, i que serveix per a donar sortida a l'aigua de la Mina del Molí o de Monterols. Està protegida com a bé cultural d'interès local.
L'indret va ser urbanitzat a final de 1863, però no es va acabar fins al 1871, any que figura gravat en una pedra frontal. L'aigua passa a l'abast de la mà al llarg d'uns quants metres de rec descobert.[1] Hi trobem diferenciades dues parts en el conjunt: al fons, una obertura ampla amb una reixa de ferro on figura la data de 1922, que neix de pilars amb arestes remarcades, impostes, un arc de carpanell de tres punts i motllures. Hi ha un escut amb la rosa de Reus i una cornisa dentada.[2] L'espai està vorejat de pedrissos.
A la vora hi ha la bassa del Bacallà, amb una forma triangular, que segons Ramon Amigó devia de suggerir el nom. És una bassa gran, i havia donat aigua al molí de Monterols, que n'era el propietari. Es va renovar i l'any 1919 va ser cedida per l'Ajuntament al Pantà de Riudecanyes, que la utilitza com a dipòsit.[1]
Història
La Boca de la Mina es comença a construir el 10 d'abril de 1607, quan la comtessa de Prades (i duquessa de Cardona) va donar a la vila de Reus la possessió de les aigües provinents de la riera de Maspujols.[3] A partir de 1919 hi arriba també aigua del Pantà de Riudecanyes.[4] Des de la construcció i fins a mitjan segle xx era costum entre els reusencs, especialment si anaven amb nens, passejar fins a la Boca de la Mina on hi havia una senyora que regentava una parada d'anissos i tenia gots per a beure l'aigua.[1]
Referències
- 1 2 3 4 Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 98 i 69. ISBN 8486387655.
- ↑ «Boca de la Mina». Patrimoni.Gencat Arquitectura. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 octubre 2015].
- ↑ «Entretingut passeig per la Boca de la Mina». [Consulta: 12-X-2014].
- ↑ Serra Pàmies, Josep. Records i siluetes: 1901-1930. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1969, p. 36.