Borana
  | |
| Tipus | ètnia |
|---|---|
Els borana són un grup del poble oromo establert principalment al sud d'Etiòpia i al nord de Kenya. Tradicionalment han desenvolupat una economia pastoral basada sobretot en la cria de bestiar boví i en la gestió comunitària de les pastures i dels punts d'aigua.[1]
Parlen el borana, una varietat de l'oromo que Glottolog inclou dins el conjunt Borana-Arsi-Guji Oromo.[2]
Una de les institucions socials i polítiques més importants entre els borana és el gadaa, un sistema tradicional de governança compartit amb altres grups oromo. El sistema regula aspectes polítics, econòmics, socials i religiosos i fou inscrit el 2016 a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.[3]
Territori
Els borana habiten principalment les terres semiàrides de la Zona Borena, al sud de la regió d'Oròmia, i diverses àrees del nord de Kenya.
A Etiòpia, el seu territori tradicional inclou l'anomenat altiplà de Borana, una extensa regió de pastures i matollars semiàrids on la disponibilitat d'aigua i de pastures condiciona la mobilitat dels ramats.[4]
Yabelo és un dels principals centres administratius i comercials de la Zona Borena.
Història
Els borana formen part del conjunt dels oromo i han mantingut una identitat pròpia vinculada al pastoralisme, a la llengua i a les institucions socials tradicionals.
La seva història s'ha transmès en gran part per tradició oral i ha estat objecte d'estudi de nombrosos antropòlegs i especialistes en societats pastorals.
Durant els segles XIX i XX, la incorporació progressiva dels territoris pastorals a les estructures estatals d'Etiòpia i Kenya va modificar les formes de gestió del territori i les relacions polítiques de les comunitats borana.
Malgrat aquests canvis, moltes institucions tradicionals, especialment les relacionades amb el gadaa i amb la gestió dels recursos comunals, continuen tenint un paper rellevant.[1][4]
Llengua
Els borana parlen una varietat de l'oromo coneguda habitualment com a borana.
Glottolog la situa dins el conjunt Borana-Arsi-Guji Oromo, que té el codi ISO 639-3 `gax`.[2]
Aquesta varietat forma part de les llengües cuixítiques de la família afroasiàtica.
Organització social i gadaa
La societat borana s'organitza tradicionalment mitjançant institucions de parentiu, grups generacionals i mecanismes comunitaris de presa de decisions.
El sistema gadaa estructura el pas successiu de diferents grups generacionals per responsabilitats polítiques, socials i rituals. Aquest sistema també regula la resolució de conflictes, la transmissió de normes comunitàries i determinades cerimònies col·lectives.[3]
El gadaa no és exclusiu dels borana, sinó una institució compartida per diversos grups oromo, tot i que entre els borana ha estat especialment ben conservada i estudiada.[3]
La gestió dels recursos naturals també està vinculada a institucions comunitàries. Els pous tradicionals i les pastures es gestionen mitjançant normes d'accés i responsabilitats compartides.[4]
Alguns conjunts de pous serveixen àrees de pastura organitzades en unitats tradicionals anomenades madda, que tenen un paper important en la distribució i l'ús dels recursos hídrics.[4]
Economia pastoral
L'economia tradicional dels borana es basa principalment en la ramaderia extensiva. El bestiar boví té una importància econòmica, alimentària i social central, mentre que també es crien ovelles, cabres i, en algunes zones, camells.[4]
La mobilitat dels ramats permet aprofitar pastures i punts d'aigua distribuïts irregularment en un medi semiàrid.[4]
Els pous tradicionals requereixen una gran quantitat de treball col·lectiu per a la construcció, el manteniment i l'extracció d'aigua, fet que reforça la seva importància en l'organització social borana.[4]
En les darreres dècades, moltes famílies han complementat la ramaderia amb l'agricultura, el comerç i altres activitats econòmiques.[1]
Cultura i religió
La cultura borana està estretament vinculada al pastoralisme, al sistema gadaa i a les formes comunitàries de gestió dels recursos.
Les cerimònies relacionades amb els grups generacionals i els canvis de responsabilitat dins del gadaa tenen un paper important en la transmissió dels coneixements i de les normes socials.[3]
La tradició religiosa borana forma part de la cosmovisió oromo i reconeix una divinitat suprema coneguda com a Waaqa.
Les pràctiques religioses tradicionals estan relacionades amb el gadaa, amb els cicles de la vida comunitària i amb diversos rituals col·lectius.
El cristianisme i l'islam també són presents actualment entre les comunitats borana, amb una distribució diferent segons les regions i els assentaments.
Canvis contemporanis
Durant les darreres dècades, les comunitats pastorals borana han experimentat canvis relacionats amb l'augment de la població, la transformació dels usos del sòl, la reducció o fragmentació d'algunes àrees de pastura i una major integració en els mercats regionals.[1]
La variabilitat climàtica i les sequeres periòdiques condicionen també la mobilitat dels ramats i l'accés a l'aigua i a les pastures.
Com a resposta a aquests canvis, algunes comunitats han diversificat les seves activitats econòmiques i han combinat el pastoralisme amb l'agricultura, el comerç i altres fonts d'ingressos.[1]
Tot i aquestes transformacions, les institucions comunitàries relacionades amb el gadaa, els pous i la gestió dels recursos continuen tenint un paper important en diverses zones habitades pels borana.[4][3]
Referències
- 1 2 3 4 5 Boku Tache; Ben Irwin. «Traditional institutions, multiple stakeholders and modern perspectives in common property: Accompanying change within Borana pastoral systems» (en anglès). International Institute for Environment and Development, 01-04-2003. [Consulta: 20 agost 2026].
- 1 2 «Borana-Arsi-Guji Oromo» (en anglès). Glottolog. [Consulta: 20 agost 2026].
- 1 2 3 4 5 «Gada system, an indigenous democratic socio-political system of the Oromo» (en anglès). UNESCO. [Consulta: 20 agost 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 «Chapter 2: Introduction to the Borana Plateau» (en anglès). The Borana Plateau of Southern Ethiopia. Food and Agriculture Organization of the United Nations. [Consulta: 20 agost 2026].