Borsa de Viena
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Dades | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | borsa de valors negoci | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Indústria | mercat de valors | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Forma jurídica | Aktiengesellschaft | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Història | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Creació | 1771, Viena | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Fundador | Maria Teresa I d'Àustria | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Data de dissolució o abolició | 1999 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Governança corporativa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Seu (2001–) |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Treballadors | 160 (2019) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Propietari de | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Altres | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Catàleg | Bloomberg.com (AV) Crunchbase (vie) EOD Historical Data, Yahoo! Finance (VI) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lloc web | wienerboerse.at | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La Wiener Börse AG (també coneguda com la Borsa de Viena) és una borsa situada a Viena, Àustria. La borsa és propietària i opera la Borsa de Praga, i manté participacions en mercats d'energia i cambres de compensació. Proporciona infraestructura de mercat a altres borses de l'Europa Central, l'Europa de l'Est i el Sud-est d'Europa (Budapest, Zagreb i Ljubljana), recull i distribueix dades del mercat de accions i calcula els índexs més importants de la regió.[1] L'Austrian Traded Index (ATX), l'índex principal de la Wiener Börse, segueix el preu dels seus valors estrella en temps real. La composició de l'ATX s'actualitza cada març i setembre, basant-se principalment en el capital flotant i els volums de negociació.[2] La Borsa de Viena també manté un mercat de valors de Renda fixa, amb més de 13.000 bons actius de 38 països i un volum total de 720.000 milions d'euros a data de maig de 2023.[3]
Estructura del mercat
La Borsa de Viena opera dos mercats: el Mercat Oficial i el Vienna MTF, un sistema de negociació multilateral. El Mercat Oficial és el principal mercat regulat operat per la Borsa de Viena.
Un emissor que cotitzi valors al Mercat Oficial ha d'adherir-se als requisits de la Llei de la Borsa d'Àustria.[4] La sol·licitud de cotització s'ha de presentar per escrit i també ha d'estar signada per un membre de la Borsa de Viena. La sol·licitud ha d'incloure un extracte de no més de quatre setmanes d'antiguitat del Registre Mercantil d'Àustria o equivalent en el cas d'un emissor estranger, un prospecte de cotització redactat d'acord amb les regulacions de prospectes de la UE, una versió actual dels estatuts de l'emissor o equivalent i almenys un conjunt d'estats financers auditats actuals.
Els requisits de la Llei de la Borsa d'Àustria relatius a la cotització de valors al Mercat Oficial i les obligacions que l'acompanyen per als emissors no s'apliquen als instruments financers inclosos en la negociació al Vienna MTF. Com a tal, el Vienna MTF s'utilitza habitualment per emissors estrangers de bons corporatius, petites i mitjanes empreses (PIME) que emeten accions i empreses joves en expansió.[5] Tot i que els requisits per als emissors de valors negociats al Vienna MTF són més baixos, els emissors han de complir igualment amb les regulacions de la UE sobre l'abús de mercat, que es van transposar a la legislació austríaca mitjançant la Llei de la Borsa d'Àustria.[6]
Història
La Wiener Börse és una de les borses més antigues del món i va ser fundada el 1771 durant el regnat de l'emperadriu Maria Teresa I d'Àustria per tal de proporcionar un mercat per als bons emesos per l'estat. Va intentar controlar el comerç il·legal que tenia lloc a les cafeteries durant aquella època.[7] El 9 de maig de 1873, la borsa va patir un crac espectacular ("Der Krach"), que va senyalar l'inici de la Llarga Depressió.[8]
El 1985, Jim Rogers va desencadenar un mercat alcista quan va dir que el mercat de capitals austríac tenia un alt potencial.[9] Ha estat destacat per les seves contribucions al mercat de valors austríac.[10]
El 2008, la Wiener Börse va acordar la compra de la Borsa de Praga per una quantitat no revelada.[11] En el mateix any, la borsa va comprar una participació del 81% a la Borsa de Ljubljana (Ljubljanska borza). El 2010, l'ATVP, el regulador del mercat eslovè, va restringir els drets de vot de la Wiener Börse. Els drets només es restaurarien comprant la propietat total o mantenint una participació no superior al 25%. El cas va arribar al Tribunal Suprem eslovè, que va confirmar la decisió de l'ATVP. La Wiener Börse va acabar comprant la resta d'accions.[12] El 2015, la Wiener Börse va vendre la Borsa de Ljubljana a la Borsa de Zagreb (Zagrebačka burza).[13][14]
El 2019, va obrir un sistema de negociació multilateral (el "Vienna MTF" regulat per la borsa), un tercer mercat per a transaccions extraborsàries.[15]
El 2020, la Wiener Börse va llistar per primera vegada productes denominats en les criptomonedes Bitcoin i Ethereum, posant a disposició preus en temps real per a la negociació entre les 9:15 i les 17:30 hores.[16]
El 2023, la companyia va formar EuroCTP com una empresa conjunta amb altres 13 borses, en un esforç per proporcionar una cinta consolidada per a la Unió Europea, com a part de la Unió dels Mercats de Capitals proposada per la Comissió Europea.[17]
Vegeu també
- Austrian Traded Index (ATX)
- Índex de la Borsa de Praga (PX)
- Llista de borses de valors europees
Referències
- ↑ Shotter, James. «Vienna, the city where east meets west». Financial Times, 16-12-2013. [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ «The Rules for the Austrian Indices of the Vienna Stock Exchange» (en anglès). Wiener Börse. [Consulta: 1r maig 2024].
- ↑ «NowCM and Wiener Börse to collaborate on listing debt securities» (en anglès). Delano News. [Consulta: 1r maig 2024].
- ↑ «Austrian Stock Exchange Act». [Consulta: 2024-05-01 ].
- ↑ «Vienna Stock Exchange | Overview of exchange» (en anglès). Baker McKenzie. [Consulta: 1r maig 2024].
- ↑ «Market Abuse». Financial Market Authority (Austria). [Consulta: 2 maig 2024].
- ↑ «250 Jahre Wiener Börse - ein Vierteljahrtausend Kapitalismus». Wiener Zeitung. [Consulta: 1r maig 2024].
- ↑ Pieter M. Judson. Exclusive Revolutionaries: Liberal Politics, Social Experience, and National Identity in the Austrian Empire, 1848-1914. University of Michigan Press, 1996, p. 166. ISBN 9780472107407.
- ↑ «Investor Jim Rogers awakened interest • Vienna Stock Exchange» (en anglès). Vienna Stock Exchange. [Consulta: 10 abril 2024].
- ↑ «World Renowned International Financier Jim Rogers Is Honorary Chairman at FAB Universal's Digital Media Financial Summit» (en anglès). Business Wire, 28-05-2013. [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ «Wiener Boerse agrees to buy Prague stock exchange». Reuters, 22-10-2008. [Consulta: 2 maig 2024].
- ↑ «Slovene court backs regulator in Vienna bourse bid». Reuters, 02-02-2010.
- ↑ «Zagrebačka burza stekla udio u Makedonskoj burzi» (en croat). zse.hr. ZSE, 11-04-2020.
- ↑ «Ljubljana Stock Exchange Sold to Zagreb Counterpart». sloveniatimes.com. The Slovenia Times, 17-07-2015.
- ↑ «Fact Sheet - Third Market (MTF) of the Wiener Börse». wienerborse.at. Arxivat de l'original el 6 May 2020.
- ↑ «21Shares brings first crypto-currency products on Bitcoin and Ethereum to the official market», 01-09-2020. Arxivat de l'original el 3 September 2020.
- ↑ «Deutsche Börse Group - European exchanges collaborate for the provision of a consolidated tape in the European Union». Deutsche Börse. [Consulta: 9 abril 2024].


