Bosquerola arlequinada
| Setophaga nigrescens | |
|---|---|
![]() | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Parulidae |
| Gènere | Setophaga |
| Espècie | Setophaga nigrescens (Townsend, 1837) Setophaga nigrescens |
| Distribució | |
![]() Zona de reproducció Zona d'hivernació | |
La bosquerola arlequinada[1] (Setophaga nigrescens) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels parúlids (Parulidae).[2][3] Es reprodueix a l'oest de l'Amèrica del Nord (des de la Colúmbia Britànica fins a Nou Mèxic) i passa l'hivern a Mèxic i el sud dels Estats Units.[4]
Descripció

La bosquerola arlequinada té un plomatge majoritàriament negre, gris i blanc,[5] que és suau i sense brillantor.[6] Amb les franges i la petita taca groga entre l'ull i el bec, és un ocell distintiu. Presenta un lleuger dimorfisme sexual: ambdós tenen les parts superiors grises amb franges negres i les inferiors blanques amb franges negres als flancs.[5] El mascle adult té franges negres a la coronetya, la gola i sota l'ull, i té blanc al voltant de la barbeta i per sobre de l'ull. La femella adulta té un plomatge més fosc al cap, amb una gola blanca i galtes gris fosc.[5] Els ocells més similars a la bosquerola arlequinada són la bosquerola zebrada (Mniotilta varia) i la bosquerola estriada (Setophaga striata), que tot i que també tenen franges negres tenen patrons de plomatge completament diferents.[5]
Normalment fa 13 cm de llarg i pesa 8,4 g. La longitud de les ales és de 5,6 a 6,9 cm, la de la cua de 4,7 a 5,5 cm, la del bec de 8,4 a 9,6 mm i la del tars d'1,66 a 1,88 cm, amb les femelles lleugerament més petites que els mascles.[5][7] L'envergadura de les ales oscil·la entre els 19 i els 19,7 cm.[8]
Aquest ocell emet un crit agut, com el de la bosquerola de Townsend (Setophaga townsendi) però és pla i poc musical, i també un crit agut de vol. El cant del mascle és una sèrie de notes brunzides, amb les notes anteriors duplicades i la penúltima nota aguda.[5] Aquest cant té tres variacions, incloent-hi un "cant suau" tranquil que fan els mascles mentre segueixen les femelles recollint material per a un niu.[9]
Distribució i hàbitat

La bosquerola arlequinada es reprodueix a l'oest d'Amèrica del Nord, l'àrea de distribució s'estén des del sud-oest de la Colúmbia Britànica al llarg de la costa del Pacífic fins al nord de Baixa Califòrnia, i a l'est fins a Nou Mèxic i el sud de Montana. Passa l'hivern principalment a Mèxic, des del sud de Baixa Califòrnia fins a l'estat d'Oaxaca.[5][10][11] Recentment s'ha estès a parts de Wyoming i Montana, ja que el gingebre de Utha (Juniperus osteosperma) ha ampliat la seva àrea de distribució a causa de l'escalfament climàtic.[12] S'ha registrat exemplars divagants a l'est d'Amèrica del Nord[7] i a Cuba.[13]
La bosquerola arlequinada es reprodueix en boscos oberts de coníferes i mixtos amb un sotabosc matollós, en boscos secs de roures oberts i en chaparrals i altres matolls.[5][10] Està particularment associada amb pins pinyers, ginebrons i roures.[10] Migra cap al sud a finals de la tardor i torna cap al nord a mitjan primavera.[6][10]Mentre migra, busca aliment en qualsevol bosc o matoll que travessi. A les zones d'hivernada, es troba en boscos secs i matolls alts.[5] Tot i que el seu estat no és ben conegut, no sembla estar seriosament amenaçat per la destrucció de l'hàbitat o altres activitats humanes, a diferència d'altres bosqueroles migratories.[7][10][14] És un ocell força comú,[10] entre els més comuns en algunes localitats.[15] Com que és comú i no està en ràpid declivi, està qualificat de en risc mínim a la Llista Vermella de la UICN.[16][10]
Comportament
El bosquerola arlequinada sol ser accessible i es pot observar fàcilment mentre busca aliment. Malgrat això, és poc coneguda, especialment en el comportament reproductor, del qual Birds of North America va dir que "gairebé no hi ha informació disponible".[10] Cerca aliment, sovint en estols amb altres espècies. S'alimenta d'insectes capturats a les branques baixes, especialment erugues.[17]El niu se sol col·locar en una branca d'arbre horitzontal o en un arbust, a pocs metres del terra. El niu és una copa oberta construïda amb tiges d'herba i altres fibres, i folrada amb plomes i pèl. De maig a juliol la femella pon de tres a cinc ous rosats amb punts marrons.[5][18][19][20] Els períodes de incubació i L'envol són desconeguts. S'ha registrat que aquesta espècie fa una tàctica de distracció, fingint estar ferida per distreure els depredadors del niu.[21] Tots dos pares alimenten les cries, tot i que la femella pot fer-ho amb més freqüència.[18]
Taxonomia i sistemàtica
La bosquerola arlequinada va ser descrita per primera vegada per l'ornitòleg nord-americà John Kirk Townsend el 1837[22] a partir d'un exemplar capturat prop de l'actual Portland, Oregon.[23] Era coneguda pels habitants Chinook de la costa nord-oest, que la van anomenar "Ah Kah a qual".[6][10] Townsend va descriure l'espècie com a Sylvia nigrescens col·locant-la amb les altres bosqueroles del Nou Món i les del Vell Món no relacionades del gènere Sylvia.[22][11] Ara es col·loca al gènere Setophaga juntament amb unes trenta espècies més, després d'haver estat classificada a Dendroica durant un temps.[24] Dins del seu gènere, forma part d'un grup amb goles negres i marques grogues a la cara que inclou la bosquerola capgroga (S. occidentalis) i la bosquerola de Townsend (S. townsendi).[5][11] Normalment es considera una branca primerenca d'aquest grup d'espècies,[5][11] però estudis genètics suggereixen una relació estreta amb la bosquerola de Grace (S. graciae).[25]
D'aquests parents, l'àrea de distribució de la bosquerola arlequinada se superposa amb la de la de Townsend i la capgroga, però es troben en hàbitats diferents. Tot i que la bosquerola de Townsend i capgroga solen hibridar entre si, els registres de qualsevol de les dues espècies hibridant amb la bosquerola arlequinada són poc freqüents.[26][27]
Etimologia
El nom genèric Setophaga es compon de les paraules del grec antic «σης/sēs» o «σητος/sētos» que significa “arna”, i «-φαγος/-phagos» que significa “-menjant”.[28]
El nom específic nigrescens en llatí significa “negrós”.[29]
Subespècies
Hi ha dues subespècies, que són molt similars i de validesa dubtosa. Tanmateix, segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) en reconeix dues:[30]
- S. n. nigrescens (Townsend, 1837) ─ regió costanera del Pacífic des de la Colúmbia Britànica fins al nord de Califòrnia.
- S. n. halseii (Giraud, 1841) ─ interior de l'oest dels EUA i nord i nord-oest de Mèxic.
Referències
- ↑ «Bosquerola arlequinada». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/01/2023(català)
- ↑ «Black-throated Gray Warbler- Setophaga nigrescens». Avibase. [Consulta: 16 agost 2026].
- ↑ «Setophaga nigrescens». GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 16 agost 2026].
- ↑ «IUCN Red List of Threatened Species: Setophaga nigrescens», 01-10-2016. [Consulta: 10 abril 2021].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Curson, Jon; Quinn, David; Beadle, David. Warblers of the Americas: an Identification Guide. Boston: Houghton Mifflin, 1994, p. 126–128. ISBN 978-0-395-70998-6.
- 1 2 3 Audubon, John James; Macgillivray, William. Ornithological biography, or An account of the habits of the birds of the United States of America: accompanied by descriptions of the objects represented in the work entitled The birds of America, and interspersed with delineations of American scenery and manners. vol. V. Edinburgh: Judah Dobson, A. Black, 1849, p. 57–59.
- 1 2 3 Sibley, David Allen. The Sibley Guide to Birds. New York: Alfred A. Knopf, 2000, p. 437.
- ↑ «Black-throated Gray Warbler Identification» (en anglès). All About Birds. Cornell Lab of Ornithology. [Consulta: 16 agost 2026].
- ↑ Morrison, Michael L.; Hardy, John William. «Vocalizations of the Black-throated Gray Warbler» (PDF). vol. 95 (4) p. 643–647. The Wilson Bulletin, 1983. [Consulta: 16 agost 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Guzy, Michael J.; Lowther, Peter E. Black-throated Gray Warbler (Setophaga nigrescens) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.btywar.01.
- 1 2 3 4 Check-list of North American Birds. ed. 7a.. Washington, D.C: American Ornithologists' Union, 1983. ISBN 978-1-891276-00-2.
- ↑ «First nesting record of black-throated gray warbler (Dendroica nigrescens) for Montana». vol. 64 (4) p. 548–550. Western North American Naturalist, 2004. [Consulta: 16 agost 2026].
- ↑ Wallace, G. E. «Hermit Thrush and Black-throated Gray Warbler, new for Cuba, and other significant bird records from Cayo Coco and vicinity, Ciego de Avila Province, Cuba, 1995–1997», 1999. [Consulta: 16 agost 2026].
- ↑ Garret, Kimball L. Wood-Warblers. New York: Alfred A. Knopf, 2001, p. 492–509. ISBN 978-1-4000-4386-6.
- ↑ Remsen, J. V. Jr. «First records of the race scotti of the Rufous-crowned Sparrow in California». vol.10 (1) p. 45–46. Western Birds, 1979n California" (PDF). Western Birds. 10 (1): 45–46.. [Consulta: 16 agost 2026].
- ↑ «Setophaga nigrescens: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2021, 27-10-2020. DOI: 10.2305/iucn.uk.2021-3.rlts.t22721679a137231762.en..
- ↑ Sprunt, Alexander Jr. Black-throated Gray Warbler. Doubleday, 1979. ISBN 978-0-385-12353-2.
- 1 2 Finley, William Lovell. «American Birds, Studied and Photographed from Life». Charles Scribner's Sons, 1908.
- ↑ Wheelock, Irene Grosvenor. «Birds of California: an Introduction to More Than Three Hundred Common Birds of the State and Adjacent Islands, with a Supplementary List of Rare Migrants, Accidental Visitants, and Hypothetical Subspecies». A. Ac. McClure., 1912. [Consulta: 16 agost 2026].
- ↑ Barlow, C. «The Nesting Haunts of the Black-Throated Gray Warbler» (en anglès). Bulletin of the Cooper Ornithological Club, 1, 5, 9-1899, p. 96–97. DOI: 10.2307/1360756.
- ↑ Grinnell, Joseph. Animal life in the Yosemite; an account of the mammals, birds, reptiles, and amphibians in a cross-section of the Sierra Nevada. University of California Press., 1924.
- 1 2 Townsend, John Kirk. Description of twelve new species of birds, chiefly from the vicinity of the Columbia River. vol.7. Journal of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia, Townsend, John Kirk (1837). "Description of twelve new species of birds, chiefly from the vicinity of the Columbia River". Journal of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia. 7: 187–192 [191]., p. 191.
- ↑ Deignan, Herbert G. «Type Specimens of Birds in the United States National Museum» (en anglès). Bulletin of the United States National Museum, ex. 221, 1961, p. 536. ISSN: 0362-9236.
- ↑ Chesser, R. Terry; Banks, Richard C.; Barker, F. Keith; Cicero, Carla; Dunn, Jon L. «Fifty-Second Supplement to the American Ornithologists' Union check-list of North American Birds» (en anglès). The Auk, 128, 3, 7-2011, p. 600–613. DOI: 10.1525/auk.2011.128.3.600.
- ↑ Rabosky, Daniel L; Lovette, Irby J «Density-dependent diversification in North American wood warblers» (en anglès). Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 275, 1649, 22-10-2008, p. 2363–2371. DOI: 10.1098/rspb.2008.0630. ISSN: 0962-8452.
- ↑ Rohwer, Sievert «Two New Hybrid Dendroica Warblers and New Methodology for Inferring Parental Species». The Auk, 111, 2, 4-1994, p. 441–449. DOI: 10.2307/4088607.
- ↑ Rohwer, Sievert; Wood, Christopher; Bermingham, Eldredge «A NEW HYBRID WARBLER (DENDROICA NIGRESCENS × D. OCCIDENTALIS) AND DIAGNOSIS OF SIMILAR D. TOWNSENDI × D. OCCIDENTALIS RECOMBINANTS» (en anglès). The Condor, 102, 3, 2000, p. 713. DOI: 10.1650/0010-5422(2000)102[0713:ANHWDN]2.0.CO;2. ISSN: 0010-5422.
- ↑ «The Key to Scientific Names: Setophaga» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 16 agost 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: nigrescens» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 16 agost 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «New World warblers, mitrospingid tanagers» (en anglès). IOC World Bird List v15.2. [Consulta: 16 agost 2026].

