Botrychium matricariifolium
![]() | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| NatureServe | segur |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Classe | Polypodiopsida |
| Ordre | Ophioglossales |
| Família | Ophioglossaceae |
| Gènere | Botrychium |
| Espècie | Botrychium matricariifolium A.Braun ex W.D.J.Koch, 1845 Botrychium matricariifolium |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Osmunda lunaria var. matricariifolia |
El Botrychium matricatriifolium és una espècie de petita falguera del grup de les ofioglossals que només conté una família (és un ordre monotípic), les ofioglossàcies. Viu a l'hemisferi nord, principalment als Estats Units, Canadà i als països del Nord d'Europa i en algunes poques localitats d'Àsia.[1] Als Països Catalans es pot trobar en alguns boscos humits i ombrívols, sobre terrenys silícics, àcids, preferentment fagedes.[2][3]
Descripció
l'esporòfit (la generació més visible dels pteridòfits) és una planta petita molt poc aparent i que passa fàcilment desapercebuda. Té una única fulla que mesura al voltant d'uns 10 cm (20 cm com a molt) i es divideix en dos parts molt diferents: una fronda estèril de pocs centímetres de llarg, profundament dividida, amb 3-5 parells de folíols també dividits (bipinnats) i amb el nervi medial més o menys visible; i una fronda fèrtil amb una mena de raïm d'esporangis rodons que produeixen espores per les quals es reprodueix. Aquest branca, a diferència d'altres representants del gènere Botrychium, quan està plenament desenvolupada és bastant més llarga que la fronda estèril.[3]
La família Ophioglossaceae son falgueres eusporangiades, amb els esporangis derivats de més d'una cèl·lula inicial i amb parets esporangials de més d'una cèl·lula de gruix.[4]
Les espores es desenvolupen en gametòfits molt petits en forma de protal·lus subterranis que viuen gràcies a micorrices amb fongs del sòl (micotrofia). L'esporòfit desapareix al final de l'estiu, però sovint poden quedar estructures subterrànies latents durant diverses temporades abans de tornar a aparèixer.[5]
Distribució i hàbitat
Aquesta espècie és una falguera molt rara a Catalunya. S'havia trobat únicament en una fageda acidòfila de l'Alt Empordà,[3] l'any 1981.
Després d'aquesta troballa, no es va poder retrobar, semblava que havia desaparegut del tot, fins al punt que va ser considerada com una espècie extingida a Espanya, l'any 2004.[6]
Però després que se'n localitzés alguna petita població als Pirineus centrals, a l'Alta Ribagorça,[7] s'ha anat cercant de forma més o menys intensa i actualment se'n coneixen alguns peus a la Ribagorça aragonesa, Pallars Sobirà, Ripollès i al massís del Montseny.[2]
Atesa la seva raresa està catalogada dins de l'annex 1 (en perill d'extinció) pel Decret 172/2008, de 26 d'agost de la Generalitat, mitjançant el qual es va crear el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.[8]
Botrychium matricariifolium
Noteu el nervi medial visible
Exemplar sencer on es mostra el rizoma fibrós
Referències
- ↑ «Botrychium matricariifolium (Döll) A.Braun ex Koch» (en anglès). Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 5 febrer 2025].
- 1 2 FONT, XAVIER. «cerca Botrychium matricariifolium». Banc de dades de biodiversitat de Catalunya. [Consulta: 4 febrer 2025].
- 1 2 3 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.154. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
- ↑ Història natural dels Països Catalans, Vol 4: Plantes inferiors. Enciclopèdia Catalana SA, 1985. ISBN 84-85194-64-0 (volum 4).
- ↑ Jermy, AC; Camus, JM. The Illustrated Field Guide to Ferns and Allied Plants of the British Isles. 1. London: Natural History Museum Publications, 1991. ISBN 0565011723.
- ↑ «Atlas y Libro Rojo de la flora vascular amenazada». MITECO.
- ↑ Butlletí del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El Portarró, núm. 13 (2003). Pag. 10
- ↑ RESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
