Botrychium matricariifolium

Infotaula d'ésser viuBotrychium matricariifolium Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
NatureServesegur Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
ClassePolypodiopsida
OrdreOphioglossales
FamíliaOphioglossaceae
GènereBotrychium
EspècieBotrychium matricariifolium Modifica el valor a Wikidata
A.Braun ex W.D.J.Koch, 1845 Botrychium matricariifolium Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
BasiònimOsmunda lunaria var. matricariifolia Modifica el valor a Wikidata

El Botrychium matricatriifolium és una espècie de petita falguera del grup de les ofioglossals que només conté una família (és un ordre monotípic), les ofioglossàcies. Viu a l'hemisferi nord, principalment als Estats Units, Canadà i als països del Nord d'Europa i en algunes poques localitats d'Àsia.[1] Als Països Catalans es pot trobar en alguns boscos humits i ombrívols, sobre terrenys silícics, àcids, preferentment fagedes.[2][3]

Descripció

l'esporòfit (la generació més visible dels pteridòfits) és una planta petita molt poc aparent i que passa fàcilment desapercebuda. Té una única fulla que mesura al voltant d'uns 10 cm (20 cm com a molt) i es divideix en dos parts molt diferents: una fronda estèril de pocs centímetres de llarg, profundament dividida, amb 3-5 parells de folíols també dividits (bipinnats) i amb el nervi medial més o menys visible; i una fronda fèrtil amb una mena de raïm d'esporangis rodons que produeixen espores per les quals es reprodueix. Aquest branca, a diferència d'altres representants del gènere Botrychium, quan està plenament desenvolupada és bastant més llarga que la fronda estèril.[3]

La família Ophioglossaceae son falgueres eusporangiades, amb els esporangis derivats de més d'una cèl·lula inicial i amb parets esporangials de més d'una cèl·lula de gruix.[4]

Les espores es desenvolupen en gametòfits molt petits en forma de protal·lus subterranis que viuen gràcies a micorrices amb fongs del sòl (micotrofia). L'esporòfit desapareix al final de l'estiu, però sovint poden quedar estructures subterrànies latents durant diverses temporades abans de tornar a aparèixer.[5]

Distribució i hàbitat

Aquesta espècie és una falguera molt rara a Catalunya. S'havia trobat únicament en una fageda acidòfila de l'Alt Empordà,[3] l'any 1981.

Després d'aquesta troballa, no es va poder retrobar, semblava que havia desaparegut del tot, fins al punt que va ser considerada com una espècie extingida a Espanya, l'any 2004.[6]

Però després que se'n localitzés alguna petita població als Pirineus centrals, a l'Alta Ribagorça,[7] s'ha anat cercant de forma més o menys intensa i actualment se'n coneixen alguns peus a la Ribagorça aragonesa, Pallars Sobirà, Ripollès i al massís del Montseny.[2]

Atesa la seva raresa està catalogada dins de l'annex 1 (en perill d'extinció) pel Decret 172/2008, de 26 d'agost de la Generalitat, mitjançant el qual es va crear el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.[8]

Referències

  1. ↑ «Botrychium matricariifolium (Döll) A.Braun ex Koch» (en anglès). Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 5 febrer 2025].
  2. 1 2 FONT, XAVIER. «cerca Botrychium matricariifolium». Banc de dades de biodiversitat de Catalunya. [Consulta: 4 febrer 2025].
  3. 1 2 3 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.I, pàg.154. ISBN 84-7226-592-7 (Vol. I).
  4. ↑ Història natural dels Països Catalans, Vol 4: Plantes inferiors. Enciclopèdia Catalana SA, 1985. ISBN 84-85194-64-0 (volum 4).
  5. ↑ Jermy, AC; Camus, JM. The Illustrated Field Guide to Ferns and Allied Plants of the British Isles. 1. London: Natural History Museum Publications, 1991. ISBN 0565011723.
  6. ↑ «Atlas y Libro Rojo de la flora vascular amenazada». MITECO.
  7. ↑ Butlletí del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El Portarró, núm. 13 (2003). Pag. 10
  8. ↑ RESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.