Bou de Reus
 | |
| Figura | Bou |
|---|---|
| Propietari | Colla del Bou de Reus |
| Població | Reus (Baix Camp) |
| Festes pròpies | Sant Pere (El Masclet i el Bou enflocat), Correbars i les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia (El Masclet) |
| Tracció | Portada interiorment per dues persones |
| Part de | Seguici Festiu de Reus |
El Bou de Reus és una bèstia festiva que participa durant les festes de Sant Pere i de Misericòrdia a la ciutat de Reus tot i que no forma part estrictament del Seguici Festiu de Reus.
Construït el 2004 per l'escultor reusenc Manel Llauradó i impulsat per un grup de joves del Casal Despertaferro, va ser estrenat el dia de Sant Joan del mateix any, amb la finalitat de participar en el cercavila de foc. Aquesta és la seva funció principal. També participa en el correfoc de Misericòrdia i en altres cercaviles de foc i correfocs fora de la ciutat i en festes de barri de Reus.[1] Hi ha notícia de bous per festivitats reusenques des de 1343 quan «juglàs que tocaren com los merçès balaren lo bou per la vila e per la fira». Ezequiel Gort explica que els mercers, els venedors de fils i betes, van «ballar el bou», però es desconeix si era un bou viu o una carcassa. El que és segur és que Reus es van fer córrer bous, per festa major o per festes de barri fins a principis del segle xx, i Pere Cavallé parla encara del costum reusenc de menjar per la Festa major de Sant Pere «bou i arròs». Els bous també eren part important de les festes de Corpus. El Consell de la Vila, el 1756, va voler prohibir els bous a les festes dels barris, perquè «son més divertiments humans que no dedicació y consagració de cultos als sants».[2]
El Bou de Reus reivindica aquest element del bestiari popular com a part important de les festes catalanes i mediterrànies, tot allunyant-lo de manera radical de les sagnants corrides a l'espanyola. Amb la construcció d'aquesta carcassa zoomòrfica s'han pogut recuperar a Reus les festes de bous sense haver de passar pel maltracte als animals.[3] Al Bou l'acompanyen els tabalers de la colla.[4] Cada any durant les Festes de Sant Pere el Bou atorga dos premis, la gorra de portador al ciutadà o ciutadana reusencs o a l'organització que han destacat en positiu, i la cagarada que es dona a algú que ha destacat negativament.[2]
L'any 2011, la colla del Bou de Reus, va recuperar l'animal de foc la Vedella de foc.
El 2014, per celebrar els 10 anys de la recuperació, el 29 de juny es va recuperar l'antiga tradició el Bou Enflocat, que consisteix a decorar el bou amb flors.
Característiques
Segons la fitxa tècnica de l'Associació Cultural i Cívica El Bou de Reus[5] la figura del bou es caracteritza per la següent fitxa tècnica:
- Material: Polièster
- Any de construcció: 2004
- Pes: 73 kg
- Constructor: Manel Llauradó
- Llargada: 290 cm
- Amplada: 70 cm
- Altura: 260 cm
- Tracció: Carregat interiorment per 2 persones
Referències
- ↑ Protocol de les Festes Majors de Reus. Reus: Arxiu Municipal, 2006, p. 42. ISBN 8489688362.
- 1 2 Veciana, Antoni. «El Bou» A: Sant Pere: Festa Major de Reus. Reus: l'Ajuntament, 2009. Pàg. 220
- ↑ «Associació Cultural i Cívica Bou de Reus».
- ↑ Institut Municipal Reus Cultura (coord.). Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia 2025: programa. Reus: l'Ajuntament, 2025, p. 46.
- ↑ «Bou de Reus». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 15-VI-2014].
Enllaços externs
- El Bou de Reus Arxivat 2014-07-15 a Wayback Machine.
- El bou de Reus El bloc del Bou