Brachychiton

Infotaula d'ésser viuBrachychiton Modifica el valor a Wikidata

Brachychiton acerifolius Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreMalvales
FamíliaMalvaceae
SubfamíliaSterculioideae
GènereBrachychiton Modifica el valor a Wikidata
Schott i Endl., 1832 Brachychiton Modifica el valor a Wikidata

Brachychiton és un gènere de plantes angiospermes de la família de les malvàcies (Malvaceae). Són plantes nadiues de Nova Guinea i d'Austràlia.[1] Els fòssils més antics trobats atribuïts al gènere Brachychiton han estat datats al final del Cretaci superior, entre el Campanià superior i el Maastrichtià inferior.[2]

Descripció

Són arbres, en algun cas arbusts, monoics, perennifolis o caducifolis, sovint amb el tronc engrossit a la part inferior, poden atènyer els 45 metres d'alçada. Les fulles són simples, peciolades, enteres o seccionades en lòbuls, amb el marge enter o serrat, amb estípules i la nervadura palmada o pinnada. Les flors s'agrupen en inflorescències axil·lars, sovint en panícules. Al periant el calze té habitualment 5 sèpals, però el nombre pot variar entre 4 i 8, que poden ser de color marró, blanc, vermell, rosa o taronja, mentre que la corol·la manca. A l'androceu de les flors masculines hi ha entre 10 i 30 estams fèrtils i un gineceu rudimentari. Nomes a les flors femenines el gineceu és fèrtil, on presenta 5 carpels d'ovari súper i unilocular, i hi ha 5 estils parcialment soldats a la part superior amb els estigmes. El fruit és un esquizocarp amb cinc mericarpis, fol·licles, longitudinalment dehiscents, cadascun amb dues o més llavors.[3][4]

Etimologia

Brachychiton deriva del grec brachys, curt, i chiton, túnica, fent referència al fet que les seves llavors estan cobertes.

B. acerifolius: inflorescència.

Kurrajong és una paraula d'un idioma aborigen australià que significa "planta de fibra", i es refereix a l'ús tradicional de la seva escorça.

Algunes espècies són plantes ornamentals i es planten també a la regió mediterrània i d'altres temperades càlides. Hi ha híbrids, com per exemple: B. populneo-acerifolius.

B. populneus.

Taxonomia

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1832 a l'obra Meletemata botanica dels botànics austríacs Heinrich Wilhelm Schott (1794-1865) i Stephan Ladislaus Endlicher (1804-1849).[5][6]

Espècies

Dins del gènere Brachychiton es reconeixen les 33 espècies següents:[1]

  • Brachychiton acerifolius (A.Cunn. ex G.Don) F.Muell.
  • Brachychiton acuminatus Guymer
  • Brachychiton albidus Guymer
  • Brachychiton australis (Schott & Endl.) A.Terracc.
  • Brachychiton bidwillii Hook.
  • Brachychiton carruthersii Müll.Arg.
  • Brachychiton chillagoensis Guymer
  • Brachychiton chrysocarpus Cowie & Guymer
  • Brachychiton collinus Guymer
  • Brachychiton compactus Guymer
  • Brachychiton discolor F.Muell.
  • Brachychiton diversifolius R.Br.
  • Brachychiton fitzgeraldianus Guymer
  • Brachychiton garrawayae (F.M.Bailey) Guymer
  • Brachychiton grandiflorus Guymer
  • Brachychiton gregorii F.Muell.
  • Brachychiton guymeri J.A.Bever., Fensham & P.I.Forst.
  • Brachychiton incanus R.Br.
  • Brachychiton megaphyllus Guymer
  • Brachychiton muellerianus Guymer
  • Brachychiton multicaulis Guymer
  • Brachychiton obtusilobus Guymer
  • Brachychiton paradoxus Schott & Endl.
  • Brachychiton populneus (Schott & Endl.) R.Br.
  • Brachychiton rupestris (T.Mitch. ex Lindl.) K.Schum.
  • Brachychiton spectabilis Guymer
  • Brachychiton tridentatus Guymer
  • Brachychiton tuberculatus (W.Fitzg.) Guymer
  • Brachychiton velutinosus Kosterm.
  • Brachychiton viridiflorus (W.Fitzg.) Guymer
  • Brachychiton viscidulus (W.Fitzg.) Guymer
  • Brachychiton vitifolius (F.M.Bailey) Guymer
  • Brachychiton xanthophyllus Guymer

Híbrids

S'han descrit els següents híbrids naturals:[1]

  • Brachychiton × allochrous Guymer
  • Brachychiton × carneus Guymer
  • Brachychiton × excellens Guymer
  • Brachychiton × hirtellus Guymer
  • Brachychiton × incarnatus Guymer
  • Brachychiton × turgidulus Guymer
  • Brachychiton × vinicolor Guymer

Sinònims

Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Brachychiton:[1]

  • Oleobachia Mast.
  • Poecilodermis Schott & Endl.
  • Trichosiphon Schott & Endl.

Referències

  1. 1 2 3 4 «Brachychiton Schott & Endl.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 27 desembre 2025].
  2. ↑ Lobos et alii, 2018, p. 227.
  3. ↑ «Brachychiton Schott & Endl.» (en anglès). Western Australian Herbarium. Florabase—the Western Australian flora. Department of Biodiversity, Conservation and Attractions, 01-09-2016. [Consulta: 27 desembre 2025].
  4. ↑ Bayer i Kubitzki, 2003, p. 263.
  5. ↑ «Brachychiton Schott & Endl.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 27 desembre 2025].
  6. ↑ Schott i Endlicher, 1832, p. 34.

Bibliografia

  • Lobos, V. ; Leppe, M. ; Wilberger, T. ; Abarzúa, A. ; Manríquez, L. ; Ortuya, M. J.; Garrido, S. ; Fernández, R. . «Evidencia fósil en Patagonia para el registro más antiguo de Brachychiton (Malvaceae: Sterculioideae). (Fossil evidence in Patagonia for the oldest record of Brachychiton (Malvaceae: Sterculioideae))». A: M. A. Leppe, A. M Abarzúa i R. Villa. Avances en paleontología chilena. Libro de Resúmenes del Ier Congreso chileno de paleontología (en espanyol). Instituto Antártico Chileno, 2018, p. 227-231. ISBN 978-956-7046-14-0.  }}
  • Bayer, C. ; Kubitzki, K. . «Malvaceae». A: K. Kubitzki i C. Bayer. The Families and Genera of Vascular Plants (en anglès). vol. V. Springer, 2003, p. 12-311. ISBN 978-3-540-42873-9. 
  • Schott, Heinrich Wilhelm; Endlicher, Stephan Ladislaus. Meletemata botanica (en llatí). Vindobonae, Typis C. Gerold, 1832. 
  • Guymer, G.P. (1988) Revisió taxonòmica de Brachychiton (Sterculiaceae). Australian Systematic Botany 1: 199-323.
  • Macoboy, S. (1991) Quin arbre és aquest?, ISBN 1 86302 1310
  • Nota sobre edat de fòssils Scrub Rainforest Arxivat 2007-10-20 a Wayback Machine.
  • Notes de fulles de fòssils, Stewart R. Hinsley, 2005