Brad Davis
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Robert Creel Davis 6 novembre 1949 Tallahassee (Estats Units) |
| Mort | 8 setembre 1991 Los Angeles (Estats Units) |
| Causa de mort | drogoaddicció suïcidi causes naturals, mort per sida |
| Sepultura | Forest Lawn Memorial Park |
| Formació | American Academy of Dramatic Arts |
| Activitat | |
| Ocupació | actor de teatre, actor de televisió, actor de cinema, actor |
| Activitat | 1974 |
| Família | |
| Cònjuge | Susan Bluestein (1976–1991) |
| Fills | Alex Blue Davis |
| Germans | Gene Davis |
Robert Creel Davis (6 de novembre de 1949 a Tallahassee, Florida - 8 de setembre de 1991, Los Angeles), conegut professionalment com a Brad Davis, va ser un actor estatunidenc. Pel seu debut cinematogràfic com a Billy Hayes a la pel·lícula Midnight Express de 1978, va guanyar el Globus d'Or al millor actor debutant de l'any, i va ser nominat a millor actor en una pel·lícula dramàtica, juntament amb nominacions als premis BAFTA com a millor actor principal i al millor actor revelació. .
Posteriorment, Davis va interpretar el paper principal a la pel·lícula Querelle (1982) de Rainer Werner Fassbinder, i va aparèixer en pel·lícules com A Small Circle of Friends (1980), Carros de foc (1981) i Acer mortal (1987). També va protagonitzar pel·lícules per a televisió i minisèries.
Davis, que va lluitar contra problemes d'abús de substàncies durant tota la seva vida adulta, va ser diagnosticat amb VIH el 1985 i va morir per suïcidi assistit per sobredosi de drogues el 1991.[1][2]
Biografia
Va néixer a Tallahassee, Florida, fill d'Eugene Davis, un dentista la carrera del qual va decaure a causa de l'alcoholisme, i la seva dona, Anne Creel Davis. El seu germà Gene també és actor. Davis era conegut com a Bobby durant la seva joventut, però va adoptar Brad com a nom artístic el 1973.[3] Es va formar i gaduar al Titusville High School..
Segons una entrevista al New York Times de 1997 amb la seva vídua Susan Bluestein, Davis va patir abús físic per part del seu pare i abús sexual per part de la seva mare. De gran, Davis es va tornar alcohòlic i consumidor de drogues intravenoses, deixant de beure el 1981.[4] Al llarg del temps s'ha especulat sobre la seva homosexualitat però fonts directes informen sobre la seva bisexualitat, per la qual la homofòbia del Hollywood del moment va arraconar el seu potencial com a actor i la seva carrera.[5][6]
Carrera
Primers papers
Als 16 anys, després de guanyar un concurs de talents musicals, Davis va treballar al Theater Atlanta. Més tard es va traslladar a la ciutat de Nova York i va estudir interpretació a l'American Academy of Dramatic Arts i a l'American Place Theater. Després d'un paper a la telenovel·la How to Survive a Marriage el 1974, va actuar en obres de teatre Off-Broadway.[7]
En 1976, va ser triat per a la mini-sèrie de televisió Roots, on va mostrar un affaire amb Sally Field en la pel·lícula de televisió Sybil. El mateix any, es va casar amb la directora de càsting Susan Bluestein. Tindrien un fill junts, Alex Blue Davis (1983), músic i actor.[8]
Un any més tard, el 1977, va ser escollit com a John Rambo a First Blood en la qual John Frankenheimer havia de dirigir la pel·lícula abans que fos cancel·lada a causa de l'adquisició de Filmways per part d' Orion Pictures [9][10]
Exprés de mitjanit i estrellat
El seu paper cinematogràfic més exitós va ser el protagonista de Billy Hayes a L'Expres de mitjanit (1978), pel qual va guanyar el Globus d'Or a la millor estrella revelació de l'any.[11] També seria nominat als premis BAFTA d'aquell any, a més de rebre nominacions al millor actor en ambdues cerimònies [12][13]
El 1980, Davis va interpretar el corresponsal de guerra Phil Caputo a la pel·lícula biogràfica per a la televisió *A Rumor of War*.[14] El mateix any, va guanyar força popularitat pel seu paper a la pel·lícula A Small Circle of Friends.
El 1981, interpretaria l'estrella de l'atletisme estatunidenca Jackson Scholz a la pel·lícula guanyadora d'un premi de l'Acadèmia Carros de Foc. L'any següent Davis va interpretar el paper principal de Georges Querelle a la pel·lícula Querelle , l'última pel·lícula de Rainer Werner Fassbinder abans de la seva mort per sobredosi de drogues.[15][16]
Papers secundaris i TV
Davis va interpretar el paper principal de Ned Weeks a The Normal Heart (1985), l'obra de teatre de Larry Kramer sobre la sida.[17]
Tot i que continuava fent papers secundaris en pel·lícules teatrals, Davis va aparèixer regularment en pel·lícules fetes per a televisió, com ara Chiefs, Robert Kennedy & His Times, The Rainbow Warrior Conspiracy i The Plot to Kill Hitler . Va interpretar Queeg en una adaptació televisiva de 1988 de The Caine Mutiny Court-Martial, dirigida per Robert Altman, al costat d' Eric Bogosian i Jeff Daniels.[18]
Malaltia i mort
Diagnosticat amb VIH el 1985, Davis va mantenir la seva condició en privat fins poc abans de la seva mort als 41 anys el 8 de setembre de 1991 a Los Angeles. El 1997, la seva dona Susan va afirmar que probablement va contraure el VIH a través del consum de drogues intravenoses i que va morir per suïcidi assistit per sobredosi de drogues.[3][19] En una proposta de llibre que Davis havia escrit abans de la seva mort es va revelar que havia de mantenir en secret el seu estat serològic positiu per poder continuar treballant i mantenir la seva família.[7]
Està enterrat al Forest Lawn Memorial Park, a Hollywood Hills.[20]
Filmografia
Pel·lícules
| Any | Títol | Paper | Director | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1976 | Eat My Dust! | Bit role | Charles B. Griffith | Uncredited |
| 1978 | Midnight Express | Billy Hayes | Alan Parker | |
| 1980 | A Small Circle of Friends | Leonardo da Vinci Rizzo | Rob Cohen | |
| 1981 | Chariots of Fire | Jackson Scholz | Hugh Hudson | |
| 1982 | Querelle | Querelle | Rainer Werner Fassbinder | |
| 1984 | Terror in the Aisles | Himself | Andrew J. Kuehn | Documental; apareix en imatges d'arxiu |
| 1987 | Heart | Eddie | James Lemmo | |
| 1987 | Cold Steel | Johnny Modine | Dorothy Ann Puzo | |
| 1989 | Rosalie Goes Shopping | Ray "Liebling" Greenspace | Percy Adlon | |
| 1991 | Hangfire | Sheriff Ike Slayton | Peter Maris | |
| 1992 | The Player | Ell mateix | Robert Altman | Pel·lícula pòstuma
Cameo |
Televisió
| Any | Títol | Paper | Observacions |
|---|---|---|---|
| 1974 | How to Survive a Marriage | Alexander Kronos | Episodis desconegut |
| 1976 | The American Parade | Streetcar Conductor / Thomas Nast | Episodis: "Song of Myself", "Stop Thief" |
| Sybil | Richard J. Loomis | Minisèrie | |
| The Secret Life of Ol' John Chapman | Andy | Pel·lícula de TV | |
| 1977 | Roots | George "Ol' George" Johnson | Minisèrie |
| Baretta | Ray | Episodi: "Guns and Brothers" | |
| 1980 | The Greatest Man in the World | Jimmy Schmurch | Pel·lícula de TV |
| 1980 | A Rumor of War | Lieutenant Phil Caputo | |
| 1981 | BBC2 Playhouse | Young American | Episodi: "Mrs. Reinhardt" |
| 1983 | Chiefs | Sonny Butts | Minisèrie |
| 1985 | Robert Kennedy & His Times | Robert F. Kennedy | Minisèrie |
| The New Alfred Hitchcock Presents | Arthur | Episodi: "Arthur, or the Gigolo" | |
| 1986 | The Twilight Zone | Arthur Lewis | Episodi: "Button, Button" |
| Blood Ties | Julian Salina | Pel·lícula de TV | |
| Vengeance: The Story of Tony Cimo | Tony Cimo | ||
| 1987 | The Hitchhiker | Jerry Rulac | Episodi: "Why Are You Here?" |
| When the Time Comes | Dean | Pel·lícula de TV | |
| 1988 | El motí del Caine Court-Martial | Lieutenant Commander Phillip Francis Queeg | |
| 1989 | The Rainbow Warrior Conspiracy | Neil Travers | |
| The Edge | Kenny | ||
| 1990 | Unspeakable Acts | Joseph Braga | |
| The Plot to Kill Hitler | Colonel Claus von Stauffenberg | ||
| 1991 | Child of Darkness, Child of Light | Dr. Phinney | |
| 1992 | The Habitation of Dragons | George Tolliver | Pel·lícula pòstuma
Pel·lícula de TV |
Premis i nominacions
| Any | Premi | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| 1978 | Kansas City Film Critics Circle Awards | Millor acotr | L'Exprés de mitjanit | Guanyador |
| 1979 | BAFTA | BAFTA al millor actor | Nominat | |
| BAFTA al millor director, guionista o productor britànic novell | Nominat | |||
| Globus d'Or | Globus d'Or al millor actor dramàtic | Nominat | ||
| Globus d'Or al millor actor novell | Guanyador | |||
Referències
- ↑ Amy Selwyn. «Suffering a secret: Brad Davis and AIDS». SouthCoastToday, 20-06-1997.
- ↑ Rapp, Linda «Davis, Brad». GLBTQ Archives, 2002 [Consulta: 25 juliol 2026].
- 1 2 Witchel, Alex. (April 16, 1997) "For the Widow of Brad Davis, Time Cannot Heal All the Wounds", The New York Times. Retrieved July 31, 2007.
- ↑ Witchel, Alex. (April 16, 1997) "For the Widow of Brad Davis, Time Cannot Heal All the Wounds", The New York Times. Retrieved July 31, 2007.
- ↑ Summers, Claude. The Queer Encyclopedia of Film and Television (en anglès). Cleis Press Start, 2012-04-24, p. 88-89. ISBN 978-1-57344-882-6.
- ↑ Signorile, Michelangelo. Queer in America : sex, the media, and the closets of power. Madison, Wis. : University of Wisconsin Press, 2003, p. 312. ISBN 978-0-299-19374-4.
- 1 2 Zonana, Victor F. «Profile in Courage, Anger : Brad Davis Battled AIDS, Hollywood Indifference» (en anglès americà). Los Angeles Times, 11-09-1991. [Consulta: 25 juliol 2026].
- ↑ Witchel, Alex. (April 16, 1997) "For the Widow of Brad Davis, Time Cannot Heal All the Wounds", The New York Times. Retrieved July 31, 2007.
- ↑ «First Blood». catalog.afi.com. Arxivat de l'original el June 11, 2021. [Consulta: 11 juny 2021].
- ↑ «Ten actors that almost portrayed John Rambo on screen». Prime Movies, 28-07-2022. [Consulta: 29 juliol 2022].
- ↑ «Brad Davis» (en anglès americà). Golden Globes. [Consulta: 25 juliol 2026].
- ↑ «Brad Davis» (en castellà). filmaffinity.com. [Consulta: 25 juliol 2026].
- ↑ Bustamante, Julio. «Expreso de Medianoche: ¿quién se acuerda de Brad Davis?» (en castellà). espectadorerrante.com, 02-01-2026. [Consulta: 25 juliol 2026].
- ↑ Terrace, Vincent. Encyclopedia of Television Miniseries, 1936-2020 (en anglès). McFarland, 2021-10-06, p. 169. ISBN 978-1-4766-8735-3.
- ↑ Peucker, Brigitte. A Companion to Rainer Werner Fassbinder (en anglès). John Wiley & Sons, 2012-01-04, p. 579. ISBN 978-1-4443-5405-8.
- ↑ Quevedo, Lisardo. «Querelle, la película de los 80 que se convirtió en un hito del cine LGBT+» (en castellà). Indie Hoy, 11-06-2024. [Consulta: 25 juliol 2026].
- ↑ Nuwer, Rachel. «Please Know: Larry Kramer and The Normal Heart» (en anglès americà). Scienceline, 27-04-2011. [Consulta: 25 juliol 2026].
- ↑ Caso, Frank. Robert Altman: In the American Grain (en anglès). Reaktion Books, 2015-10-15, p. 173. ISBN 978-1-78023-552-3.
- ↑ «Actor battled AIDS, and stigma» (en anglès). Tampa Bay Times, 13-09-1991. [Consulta: 25 juliol 2026].
- ↑ Bahn, Paul. The Archaeology of Hollywood: Traces of the Golden Age (en anglès). Bloomsbury Publishing PLC, 2014-04-14, p. 175. ISBN 978-0-7591-2379-3.
