Brassica rapa
![]() (Kemlakagede) | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | síliqua |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Brassicales |
| Família | Brassicaceae |
| Tribu | Brassiceae |
| Gènere | Brassica |
| Espècie | Brassica rapa L., 1753 Brassica rapa |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | B. campestris L.
|
El nap rodó, napicol o napís (Brassica rapa)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Brassica dins la família de les brassicàcies (Brassiceae).[2]
Addicionalment pot rebre els noms de colza, nap, nap de bou, nap redó, nap salvatge, naps, naps boals i raves grossos. També s'ha recollit la variants lingüística nap-i-col.[1]
Característiques
El nap salvatge, la varietat més comuna de Brassica rapa té diverses subespécies, la més coneguda de les quals és probablement el nap, d'arrel molt engruixida.
Algunes varietats d'aquesta planta s'utilitzen per fer experiments car creixen ràpidament i requereixen poca cura, a part de quantitats adequades de llum, aigua i fertilitzant. Entre altres usos experimentals s'han enviat algunes plantetes a l'espai per fer experiments de germinació.[3]

Subespècies
Les subespècies més cèlebres són:
- Brassica rapa L. subsp. rapa, nap, nap de bou o napicol
- Brassica rapa L. subsp. oleifera, nabina o mostassa de Menorca
- Brassica rapa L. subsp. campestris, nap-i-col
- Brassica rapa L. subsp. chinensis, bleda xinesa o bok choy
- Brassica rapa L. subsp. nipposinica, mizuna
- Brassica rapa L. subsp. pekinensis, col xinesa o pe-tsaï
- Brassica rapa L. grup Ruvo, grelos (o en italià rapini o friarielli)
Dita
El nap per Sant Jaume ha d'ésser nat
Vegeu també
Referències
- 1 2 «Brassica rapa». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 14 març 2026].
- ↑ «Brassica rapa L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 14 març 2026].
- ↑ Instruccions per al cultiu de les plantes ràpides. Brassica rapa
