Brigos (pintor)

Plantilla:Infotaula personaBrigos
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VI aC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaAntiga Atenes Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Àtica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióceramògraf de figures roges, pintor de vasos àtic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBrigos Modifica el valor a Wikidata
Copa de Brigos, cílix on es representa la destrucció de Troia (c. 490 aC.), trobat a Volci, conservat al Louvre, París.

L'anomenat pintor de Brigos fou un pintor de ceràmica àtica de l'estil de les figures vermelles. Juntament amb Onesimos, Duris i Macró, és un dels pintors terrissaires més importants del seu temps. Estigué actiu en el primer terç del segle V aC, especialment entre el 490 aC. fins al 470aC.[1][2] Va ser un artista prolífic al qui se li atribueixen més de dos-cents gots, però potser és més conegut per la Copa Brygos, una cílix de figures vermelles conservat al Louvre que representa la iliupersi o saqueig de Troia.[3]

El nom Brygos

El nom de l'artista deriva de diverses tasses pintades amb un estil distintiu i que porten la signatura Brygos. Aquesta inscripció s'observa en setze recipients (algunes peces completes i alguns fragments) i sovint va acompanyada de la paraula epoiesen. Aquest fet suggereix que el nom es refereix al terrissaire o fabricant, més que no pas al pintor, perquè si fos així el nom probablement aniria seguit de la paraula egrapsen. Alguns estudiosos persisteixen a creure que la designació Brygos suggereix que el pintor i el terrissaire són la mateixa persona; tanmateix, això sembla problemàtic donada la presència de la signatura en un grapat de recipients que no va pintar Brigos, sinó que van ser decorats per altres artistes contemporanis. Això implicaria que, efectivament, el nom de Brigos probablement pertany al terrissaire que va modelar les matrius sobre les quals el pintor anònim va crear les seves obres mestres.[4] El més probable és que hi hagués una col·laboració que va donar lloc a que Brigos elaborés els recipients i que el pintor de Brigos proporcionés les il·lustracions. No obstant això, el nom "Pintor de Brigos" ha estat utilitzat pels estudiosos des de P. Hartwig com a mitjà per delinear l'estil i la producció artística d'un únic mestre.[5]

Obra

Al segle XIX, en una tomba del segle V aC, a Càpua, es va descobrir un magnífic quílix de figures vermelles amb la signatura Brygos pintat a l'estil de l'artista ara conegut com el pintor de Brigos, cosa que va portar John Beazley a anomenar la tomba (Tomba II) la "Tomba de Brygos".[6] Igualment, a l'Acròpolis d'Atenes es va trobar un fragment d'un plat que representava un festejador, pintat també pel pintor de Brigos. El seu exterior cremat, així comi l'excavació juntament amb restes d'arquitectura de marbre, indiquen que formava part de les runes de la destrucció persa del jaciment, donant-li una cronologia anterior al 480 aC.[7] Per altra banda, la majoria dels vasos atribuïts al pintor han aparegut al mercat de l'art internacional sense context arqueològic.

El pintor de Brigos sembla ser un dels primers artistes de figures vermelles que no van estar en contacte directe amb els anomenats pioners.[4] El seu mestre podria haver estat Onèsim, ja que el seu estil deriva de l'obra anterior d'aquest mestre, i els seus períodes de producció són paral·lels.[8] Els temes típics són les escenes de simposi i palastre, i les seves figures es caracteritzen pels seus caps aplanats, nassos llargs i ulls estrets amb celles altes i arquejades. Si bé el seu dibuix no sempre és de la màxima precisió, les postures de les seves figures i l'expressivitat de les seves cares són remarcables. També és un dels primers, i molt pocs, pintors que van aconseguir pintar un nen perquè semblés realment un nen, i no un adult petit. Moltes de les seves figures també mostren clarament els efectes de l'edat. Les barbes o els cabells arrugats (en els homes grans), així com els signes de calvície, també són típics. La seva habilitat per pintar la boca humana és excepcional: les seves figures es mostren xiulant, cantant, tocant la flauta o estrenyent els llavis amb un alt grau de precisió anatòmica. Tot això indica que el pintor de Brigos era un observador hàbil de l'emoció, l'expressió i la interacció humanes.

El pintor de Brigos estava associat amb un cercle més ampli d'artistes que van ser influenciats per ell o que fins i tot van poder haver treballat amb ell al taller del terrissaire Brigos. Aquests inclouen el pintor de foneria, el pintor de Briseis, el pintor de Dokimasia, el pintor del Louvre G 265 i el pintor de la Gigantomàquia de París. Si bé la producció del pintor de Brigos abasta només un període d'aproximadament vint anys, s'ha dit que demostra el que molts descriuen com un començament emocionant, innovador i animat amb un declivi en els darrers anys de la seva carrera, caracteritzat per una obra més feble.[9] Aquest argument, però, assumeix que "l'obra més feble" és producte de la vellesa més que no pas de la inexperiència o fins i tot d'un altre pintor. De fet, Beazley assenyala que sovint és difícil determinar si una peça és de Brigos tardà o simplement una peça escolar d'un altre artista que emula el seu estil.[8]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Brigos | enciclopedia.cat». [Consulta: 4 gener 2026].
  2. ↑ The Grove encyclopedia of classical art and architecture. Oxford ; New York: Oxford University Press, 2007, p. 246. ISBN 978-0-19-530082-6.
  3. ↑ «coupe», 0490. [Consulta: 4 gener 2026].
  4. 1 2 Robertson, Martin. The Art of Vase Painting in Classical Athens (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1992, p. 93.
  5. ↑ Hartwig, P. Die griechischen meisterschalen der blutzeit des strengen rotfiguren stiles (en alemany), 1893, p. 307-374.
  6. ↑ Williams, Dyfri «The Brygos Tomb Reassembled and 19th Century Commerce in Capuan Antiquities». American Journal of Archaeology 96, núm. 4, 10-1992, p. 617-636.
  7. ↑ Arias, P.E.; Himer, Max. A History of 1000 Years of Greek Vase Painting (en anglès). Nova York: Abrams, 1962, p. 336.
  8. 1 2 Beazley, John. Attic Red- Figure Vase Painters (en anglès). 2a edició. Nova York: Hacker Art Books, 1984, p. 368.
  9. ↑ Boardman, John. Rotfigurige Vasen aus Athen. arch: Die archaische Zeit. 4. Aufl. Mainz am Rhein: von Zabern, 1994, p. 135. ISBN 978-3-8053-0234-0.

Enllaços externs