Bromadiolona
 Etiqueta d'advertència a Steendorp, Bèlgica  | |
| Substància química | tipus d'entitat química |
|---|---|
| Massa molecular | 526,078 Da |
| Rol | anticoagulant |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₃₀H₂₃BrO₄ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
La bromadiolona,en anglès:bromadiolone és un potent rodenticida anticoagulant. És la segona generació derivada de 4-hidroxicumarina i antagonista de la vitamina K, sovint és anomenada una "super-warfarina" per la seva potència afegida i la seva tendència a acumular-se al fetge de l'organisme enverinat. Quan l'any 1980 es va introduir al Regne Unit, va ser efectiu contra les poblacions que havien esdevingut resisents a la primera generació d'anticoagulants.
Aquest producte es pot usar a l'interior i l'exterior per a matar rates i ratolins.
Química
Aquest compost és una mescla d'estereoisòmers. Els seus dos estereoisòmers estan a la tercera posició de la cumarina.
Toxicitat
La bromadiolona s'administra oralment.[1] La substància és un antagonista de la vitamina K. La manca de vitamina K causa hemorràgies internes i la mort.[1]
L'enverinament només es mostra de 24 a 36 hores després d'haver ingerit el verí i sovint triga 2–5 dies per donar símptomes.
La toxicitat aguda LD50 per a diversos mamífers és:[1]
Antídot
La vitamina K1 es fa servir com antídot.
Referències
- 1 2 3 «Bromadiolone». Arxivat de l'original el 2006-12-21. [Consulta: 31 agost 2014].
- ↑ Maximum Tolerated oral Dosage (MTD)
- 1 2 «The Veterinarian's Guide to accidental rodenticide ingestion by dogs & cats». Arxivat de l'original el 2016-07-09. [Consulta: 8 febrer 2021].