Buirac

Buirac

Un buirac, carcaix o aljava és un estoig, capsa o cilindre de pell, fusta o tela usada pels arquers per a portar les sagetes, que permet d'agafar-les amb facilitat i rapidesa.[1]

El buirac o carcaix es penjava normalment a l'esquena per a facilitar a l'arquer llibertat de moviments i, al mateix temps, accessibilitat a les sagetes. Era la posició habitual per als soldats d'infanteria o cavalleria. Algunes representacions iconogràfiques mostren la forma que tenia el carcaix a l'antiguitat. Era en general com una caixa, més aviat allargada i afuada a l'extrem inferior, però també podia ser cilíndrica, o més o menys aplanada. De vegades tenia una tapa (πῶμα), i portava a la superfície decoracions diverses, probablement incrustacions. El carcaix, generalment, es portava suspès a l'espatlla dreta de l'arquer, perquè pogués extreure més fàcilment les fletxes, amb un gest quasi mecànic, com es veu per exemple, a la coneguda estàtua d'Àrtemis de Versalles, però de vegades s'enganxava al cinturó i penjava damunt de la cuixa.

El carcaix el portaven les divinitats guerreres o caçadores, com Hèrcules i Àrtemis, i de vegades també Apol·lo, Cupido i les amazones. El buirac es menciona ja als poemes homèrics i, per tant, devia estar en ús potser ja a l'època micènica. Entre els tipus de carcaix destaca el goritos, que portaven els guerrers escites, i que permetia guardar-hi també l'arc.[2]

Actualment, els arquers que practiquen el tir amb arc pengen majoritàriament el buirac de la cintura, encara que a voltes es continua de posar a l'esquena en les modalitats més tradicionals del tir amb arc, com el tir instintiu amb arc recorbat i amb arc llarg. En la caça amb arc, el buirac acostuma a estar integrat en el mateix arc, si és un arc de politges, perquè així s'anul·la el soroll que fan les sagetes dintre dels buiracs tradicionals en topar entre elles, i es redueix sensiblement la possibilitat de fregar les plomes d'alguna sageta amb el sotabosc, causant sorolls i espantant les preses.[3]

Documents

Algunes referències concretes, seleccionades aleatòriament, haurien de permetre millorar la coneixença del tema.

  • c250 aC. Cal·límac de Cirene. Esmenta un arc de banya i un buirac.[4]
  • 1414. "Carcaix".[5]
  • 1674. "Aljava" en castellà.[6][7]
  • 1882. "Carcaj" en castellà. Diverses vegades.[8]
  • 1893. Buiracs dels indis americans. North American Bows, Arrows, and Quivers.[9]
  • 1894. Buirac esquimal de pell de foca.[10]
  • 1995. "Carcaix" en la topografia de Siurana de Prades.[11]
  • 2012. "...buirac de fletxas...".[12]
  • 2019. Buiracs diversos.[13]
  • 2024. Agincourt 1415: The Archers' Story. L'obra planteja que els arquers anglesos no empraren buiracs en la batalla d'Azincourt.[14]

Referències

  1. ↑ «buirac | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 agost 2019].
  2. ↑ Libertini, Guido. «Faretra». Enciclopedia Treccani. [Consulta: 18 maig 2024].
  3. ↑ «Arrows». My Archer Corner. [Consulta: 18 maig 2024].
  4. ↑ Cal·límac. Epigrames. Fundació Bernat Metge, 1979. ISBN 978-84-7225-150-2.
  5. ↑ Històrico-Arqueològica, Institut d'Estudis Catalans Secció. Anuari. Palau de la Generalitat, 1907.
  6. ↑ Orozco, Sebastián de Covarrubias y. Parte... del tesoro de la lengua castellana ó española (en castellà). M. Sánchez, 1674.
  7. ↑ Aldrete, Bernardo José. Del origen y principio de la lengua castellana, o romance que oy se usa en Espana (etc.) (en castellà). de Leon, 1674.
  8. ↑ Navarrete, Martín Fernández de. Coleccion de documentos ineditos para la historia de Espana (en castellà). Viuda de Carelo [- J. Perales y Martinez], 1882.
  9. ↑ Mason, Otis T. North American Bows, Arrows, and Quivers. J.M. Carroll, 1893.
  10. ↑ Regents, Smithsonian Institution Board of. Annual Report of the Board of Regents of the Smithsonian Institution. Smithsonian Institution, 1894.
  11. ↑ Anglès, Ramon Amigó. Siurana de Prades: enllà de la història i de la llegenda. Institut d'Estudis Catalans, 1995. ISBN 978-84-7283-282-4.
  12. ↑ Tilló, Santi Torras. Pintura catalana del Barroc: l'auge col·leccionista i l'ofici de pintor al segle XVII. Edicions Universitat Barcelona, 2012. ISBN 978-84-475-3582-8.
  13. ↑ Loades, Mike. War Bows: Longbow, crossbow, composite bow and Japanese yumi. Bloomsbury Publishing, 2019-02-21. ISBN 978-1-4728-2552-0.
  14. ↑ Curry, Anne. Agincourt 1415: The Archers' Story. History Press, 2024-10-31. ISBN 978-1-80399-833-6.

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.