Burning Rangers

Burning Rangers
Publicació
26 febrer 1998 Modifica el valor a Wikidata
Gènereacció en tercera persona Modifica el valor a Wikidata
País d'origenJapó Modifica el valor a Wikidata
Disponible en
Característiques tècniques
PlataformaSega Saturn Modifica el valor a Wikidata
Modesun jugador Modifica el valor a Wikidata
FormatCD-ROM Modifica el valor a Wikidata
Dispositiu d'entradacontrolador de videojoc Modifica el valor a Wikidata
Equip
Desenvolupador(s)Sonic Team Modifica el valor a Wikidata
EditorSega Modifica el valor a Wikidata
DirectorNaoto Ōshima Modifica el valor a Wikidata
ProductorYūji Naka Modifica el valor a Wikidata
Qualificacions
ESRB
USK
Més informació
Lloc webburningranger.sega.jp Modifica el valor a Wikidata
MobyGamesburning-rangers Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0315338 Modifica el valor a Wikidata

Burning Rangers (japonès: バーニングレンジャー, Bāningu Renjā) és un videojoc d'acció del 1998 desenvolupat per Sonic Team i publicat per Sega per a la Sega Saturn. Els jugadors controlen un dels membres d'un grup d'elit de bombers, els Burning Rangers, que apaguen incendis i rescaten civils d'edificis en flames en una societat futurista. La majoria de les tasques consisteixen a recollir cristalls d'energia per transportar els civils fins a un lloc segur. En comptes d'un mapa dins del joc, Burning Rangers incorpora un sistema de navegació per veu que guia els jugadors pels passadissos.

El desenvolupament va començar poc després de la publicació de Christmas Nights el novembre del 1996. El productor Yuji Naka volia crear un joc centrat a salvar persones en comptes de matar-les. Sonic Team va escollir la lluita contra incendis perquè considerava que era una manera eficaç de fer que els jugadors s'identifiquessin amb l'heroisme.

Burning Rangers va rebre crítiques majoritàriament positives. Els crítics van elogiar-ne la banda sonora i l'àudio, especialment el sistema de navegació per veu. Alguns van considerar que els gràfics es trobaven entre els millors de la Saturn, però la detecció de col·lisions i els errors gràfics van ser criticats. Burning Rangers va ser un dels últims cinc videojocs de Saturn publicats a Amèrica del Nord.

Sistema de joc

Burning Rangers és un videojoc de trets en tercera persona en què els jugadors completen missions que consisteixen a apagar incendis i rescatar civils.[1][2] El jugador completa tasques al llarg de quatre nivells.[3] L'objectiu principal és transportar fins a un lloc segur els civils atrapats als edificis en flames mitjançant cristalls d'energia que apareixen quan s'apaguen els incendis.[4] Calen com a mínim cinc cristalls per transportar un civil; si el jugador n'utilitza deu, rep un escut energètic.[5] Els cristalls funcionen de manera semblant als anells dels jocs de Sonic the Hedgehog: disposar d'almenys un cristall permet sobreviure als danys provocats per un enemic o pel foc. Quan el jugador rep un impacte, els cristalls s'escampen i queda exposat a morir.[4][6][7][8]

Tots els nivells transcorren en espais interiors formats per habitacions de diverses plantes i passadissos connectats mitjançant ascensors i portes.[9] El jugador disposa d'una motxilla propulsora que li permet arribar a zones elevades i efectuar maniobres acrobàtiques, com tombarelles cap enrere i rodolaments.[10][11][12] També pot nedar i submergir-se sota l'aigua.[1][6] Els robots[13] ataquen el jugador disparant flames quan hi entren en contacte. Cada fase acaba amb una batalla contra un cap, que pot anar des de flors que escupen foc fins a peixos robòtics.[6][13][14] Com en molts jocs de Sonic Team, en completar una fase els jugadors reben una qualificació segons el seu rendiment.[15]

Com que no hi ha cap mapa dins del joc, el personatge depèn d'un sistema de navegació per veu per orientar-se. El controlador de la missió dona indicacions al jugador segons la seva ubicació, que es poden tornar a escoltar en qualsevol moment.[4][2] Al final de cada fase, el jugador rep una classificació basada en la puntuació i en l'eficàcia amb què ha apagat els incendis; «S» és la qualificació més alta i «D», la més baixa.[16] En completar el joc es desbloqueja una modalitat de generació aleatòria que modifica l'ordre dels passadissos,[17] amb un total potencial de 3.125 recorreguts diferents.[1][18]

Argument

Burning Rangers transcorre en una societat futurista on el foc és l'única amenaça per a la vida humana. Un equip de bombers anomenat Burning Rangers és enviat a situacions d'emergència per combatre incendis i rescatar les persones que es troben en perill.[19][9] El jugador pot escollir entre dos personatges jugables, Shou Amabane i Tillis.[20] El personatge seleccionat coneix els altres membres de l'equip —Chris Parton, Reed Phoenix, Big Landman i el personatge jugable que no s'ha escollit— abans de començar les missions.

Les missions transcorren, respectivament, en una central elèctrica, un hàbitat submarí, una estació espacial i una nau espacial en ingravidesa.[1][6][21] Durant l'última missió, els Rangers coneixen Iria Klein, una noia que va ser posada en animació suspesa i enviada a l'espai després de contreure una malaltia incurable. Iria els explica que la seva nau està destinada a estavellar-se contra la Terra i provocar-ne la devastació total, de manera que els Rangers elaboren un pla per aturar-la i rescatar-la. Shou i Tillis acaben convertint-se en membres de ple dret dels Rangers, mentre que Iria es cura de la malaltia i comença una nova vida a la Terra com a membre dels Burning Rangers.

Desenvolupament

Concepció i planificació

«Volíem crear un joc en què poguessis rescatar persones. Avui dia hi ha molts jocs en què simplement mates gent. Nosaltres, en canvi, vam decidir fer un joc de rescats». — Yuji Naka, en una entrevista a Sega Saturn Magazine.[22]

El desenvolupament de Burning Rangers va començar cap al novembre del 1996, després de la publicació de l'anterior joc de Sonic Team, Christmas Nights, una demostració nadalenca de Nights into Dreams.[23] L'equip de desenvolupament, format per 31 persones d'una plantilla total d'uns cinquanta treballadors de Sonic Team, estava dirigit per Naoto Ohshima, amb Takao Miyoshi com a dissenyador principal. La resta de l'equip estava format per tres planificadors, sis programadors, divuit dissenyadors i dos productors de so; la majoria havien treballat a Nights into Dreams.[24][23] A més del personal de Sonic Team, Sega va assignar al projecte un equip complet de programari de consum.[25]

El concepte va sorgir de la idea de rescatar persones en comptes de matar-les, un element que el productor Yuji Naka considerava massa habitual en els videojocs contemporanis.[22] L'equip va escollir els bombers perquè considerava que el foc era el recurs més adequat per generar por i tensió. En una entrevista retrospectiva, Ohshima va explicar que moltes de les activitats pròpies dels bombers, inclòs el rescat de persones, constituïen «l'essència mateixa d'un joc de Sonic Team», i que havien reconegut en els bombers una figura heroica amb què la gent es podia identificar.[26] L'equip volia crear un joc amb una temàtica de rescat perquè Naka considerava que hi havia pocs videojocs basats en aquest concepte.[23]

Segons Miyoshi: «La primera inspiració ens va venir de les escenes d'explosions i destrucció d'edificis de les pel·lícules de Hollywood. Simplement volíem mostrar l'heroisme de salvar vides en un entorn sorollós i explosiu d'aquesta mena».[24] Els desenvolupadors volien dissenyar un futur «net i bonic», basat en l'energia sostenible, però en què encara es poguessin produir desastres dels quals només uns herois poguessin protegir la població. Els dissenyadors imaginaven que un bomber del futur seria acrobàtic i àgil per poder arribar als llocs on quedessin persones atrapades.[27]

Segons Miyoshi, Burning Rangers es va concebre inicialment com un joc en línia per a quatre jugadors, però els problemes de xarxa van fer que l'equip el convertís en un videojoc individual; Sonic Team va recuperar posteriorment el concepte amb el joc de Dreamcast Phantasy Star Online (2000).[28] També es va provar una modalitat fora de línia per a dos jugadors; una còpia de preproducció de les últimes fases del desenvolupament permetia que dos jugadors s'enfrontessin en una gran arena, però els errors feien impossible jugar-hi durant més d'uns períodes breus.[29]

Tot i que el públic objectiu de Burning Rangers eren els aficionats als jocs d'acció, els desenvolupadors també volien atreure seguidors d'altres títols de Sonic Team.[27] Ohshima va remarcar que aspirava a un públic més ampli i no només al tipus de persona que jugava a Sonic the Hedgehog, i va afegir que amb Burning Rangers «els jugadors haurien de reconèixer immediatament el toc de Sonic Team».[23] El títol provisional era Firefighter, però es va descartar perquè l'equip volia un nom que sonés «més atractiu». Naka considerava que burning tenia en japonès una connotació semblant a «endavant!» i que encaixava amb la temàtica de rescat en desastres. Inicialment dubtava d'incloure ranger al títol perquè, en la cultura occidental, associava el terme als guardes forestals. L'equip també pensava que la imatge d'un «ranger» recordava la franquícia Power Rangers i, després de consultar parlants d'altres llengües, es va escollir definitivament el nom Burning Rangers.[27]

Disseny

Durant les primeres fases del desenvolupament, alguns membres de Sonic Team van visitar Hong Kong poc abans de la transferència de la sobirania britànica, amb l'esperança de trobar inspiració per als escenaris.[30] Alguns treballadors també van viatjar a Universal Studios Hollywood a Califòrnia per experimentar l'atracció Backdraft i estudiar com podien generar una sensació semblant.[27] L'equip també va assistir a un acte especial dedicat als bombers a Tòquio, on van veure robots apagant incendis i van quedar sorpresos per la semblança amb la seva pròpia visió d'un entorn futurista. Naka recordava que el robot disposava de sensors infrarojos especials i d'una càmera capaç de veure a través del foc, i va quedar impressionat per les tècniques que utilitzava.[30]

Segons Naka, l'equip no va demanar assessorament a bombers professionals durant el desenvolupament, en part perquè temia que el joc no fos ben rebut, ja que creia que haurien assenyalat que la lluita real contra els incendis «no era tan senzilla». Al Tokyo Game Show, però, un bomber real sí que va comentar que els uniformes dels personatges eren massa prims. Naka va reflexionar que, si haguessin fet molt realista qualsevol dels elements del joc, el contrast entre aquests elements i els clarament ficticis hauria quedat exagerat.[30]

Yuji Naka, productor del joc, fotografiat el 2015.

Burning Rangers utilitza el mateix motor que Nights into Dreams.[1][30][31][12] Quan Sonic Team va desenvolupar Nights into Dreams, encara tenia poca experiència programant per a Sega Saturn; en reutilitzar-ne el motor per a Burning Rangers, l'equip va poder fer-lo més ràpid i potent.[30] Per dissenyar les fases i els entorns, Miyoshi començava traçant els passadissos, després hi situava els incendis i finalment hi afegia efectes d'il·luminació per simular l'aparença del foc. Miyoshi considerava que l'equip havia estat massa ambiciós amb el nivell de detall dels escenaris: «Tothom de l'equip volia posar tantes coses al joc que només vam arribar a completar aproximadament la meitat del que volíem fer».[32]

Naka va explicar que, encara que només havien dissenyat quatre fases, s'havien assegurat que l'experiència del jugador augmentés progressivament, ja que cadascuna era de grans dimensions.[23] Inicialment, els desenvolupadors van utilitzar tecnologia de captura de moviment per obtenir dades per a les postures i animacions, però Naka va descobrir aviat que era impossible aconseguir els resultats desitjats perquè les persones no podien executar físicament els moviments especials que necessitaven.[30] L'equip va acabar creant les animacions manualment i només va utilitzar les dades de captura de moviment per a les animacions de caminar dels personatges jugables.[30]

El desenvolupament del sistema de navegació per veu va comportar moltes dificultats, ja que cap joc anterior de Sonic Team havia inclòs diàlegs parlats.[23] Naka va afirmar que l'equip havia reconsiderat durant el desenvolupament totes les idees sobre què havia d'incloure el joc, però que la decisió de no mostrar cap mapa a la pantalla i confiar en la navegació per veu havia estat «present des del principi».[33] L'equip va provar diferents sistemes de navegació i va escollir el que funcionava millor. Tot i que altres jocs de Saturn que utilitzaven navegació per veu, com Solar Eclipse, ho feien conjuntament amb música de fons, els desenvolupadors creien que la música reduiria la sensació d'estar físicament present dins del joc.[32][34] Miyoshi considerava que utilitzar únicament els efectes sonors del foc i dels cruixits de les parets generaria una major immersió.

Inicialment, l'equip volia enregistrar els diàlegs en sis llengües, però el volum de feina va resultar excessiu i finalment es van limitar a l'anglès i el japonès. Abans d'escollir els actors de veu, Miyoshi va dissenyar els personatges i va imaginar mentalment com havien de sonar.[32] Les veus japoneses van ser interpretades per Hikaru Midorikawa (Shou Amabane), Yūko Miyamura (Tillis), Hiroko Kasahara (Chris Parton), Tomokazu Seki (Lead Phoenix), Ryūzaburō Ōtomo (Big Landman), Toshihiko Nakajima, Takehiro Murozono, Yukiko Iwai (veus addicionals) i Aya Hisakawa (Ilia Klein).[35]

Per a la versió anglesa, Sonic Team va contractar diversos actors de veu que havien aparegut en programes de televisió estatunidencs, entre els quals Benny Grant (Shou Amabane), Janna Levenstein (Tillis), Yvette Lowenthal (Chris Parton), Michael McGaharn (Lead Phoenix), Roger Rose (Big Landman), Carolyn Lawrence (Ilia Klein), Michael Reisz (comandant i víctimes), Jeannie Elias (víctimes) i Kimberly Brooks (víctimes).[32][23][36] Com que l'enregistrament dels actors professionals no va estar enllestit a temps per al Tokyo Game Show, els mateixos membres de Sonic Team van posar les veus a la versió mostrada durant l'esdeveniment.[20] Segons Miyoshi, tota la part sonora es va reescriure diverses vegades al llarg del desenvolupament i considerava que havia «evolucionat» paral·lelament a la producció del joc.[37]

«Vam posar una atenció especial en el desenvolupament del so del joc —especialment el doblatge— i del sistema de navegació sonora, de manera que poguéssim transmetre completament la sensació de trobar-se en un espai tridimensional i d'estar immers en una situació dramàtica». — Takao Miyoshi, en una entrevista a GamesTM.[34]

Dissenyar els efectes del foc va resultar difícil a causa de les limitacions de renderització de la Saturn. Miyoshi va explicar que durant les fases de prova l'equip va dedicar temps a comprovar fins a quin punt podia representar de manera convincent els incendis, un aspecte fonamental del joc.[38] En la primera ROM de prova, Miyoshi va descobrir que podien aconseguir efectes de foc «força bonics» dissimulant sprites de formes quadrades mitjançant diversos graus de transparència i efectes d'il·luminació. En aquella època, pocs jocs utilitzaven polígons dins d'espais tridimensionals per a un sistema de joc basat en les acrobàcies i l'exploració.[34]

Les escenes cinematogràfiques animades van ser produïdes per TMS Entertainment i la seva filial Seoul Movie, que també havien produït per a Sega l'anime Virtua Fighter i el curtmetratge Man of the Year inclòs a Sonic Jam, a més de llargmetratges d'animació com Akira i Little Nemo: Adventures in Slumberland. TMS havia produït contingut per a Sega des de l'època en què operava com a TMS-Kyokuchi. Les cinemàtiques es van crear mitjançant un procés digital en comptes de tinta i pintura tradicionals, ja que això facilitava comprimir-les en un CD-ROM.[32][2]

Segons Miyoshi, el desenvolupament complet va durar aproximadament un any i mig, encara que la programació va ocupar menys d'un any.[24] Els principals desenvolupadors van explicar posteriorment quin aspecte els havia fet sentir més orgullosos: Naka estava alleujat que Sonic Team hagués aconseguit «un bon equilibri general», mentre que Miyoshi considerava que el sistema de navegació per veu era el punt més fort. El programador principal Takuya Matsumoto es mostrava satisfet que el joc hagués aparegut abans de la retirada de Saturn i va afirmar que «el fet d'haver pogut portar la Saturn fins tan lluny ja és suficient perquè pugui morir feliç».[39]

Sega del Japó havia previst que Burning Rangers fos el títol principal de la seva campanya de Nadal del 1997,[25] però diverses dificultats tècniques van portar Sonic Team a ajornar la publicació japonesa fins al 13 de gener del 1998 per poder introduir canvis en els gràfics i el sistema de joc.[40] El joc es va publicar exactament nou mesos abans del llançament japonès de la següent consola de Sega, la Dreamcast.[24] Burning Rangers va ser un dels últims cinc jocs de Saturn publicats a Amèrica del Nord.[41]

De fet, Sega havia previst que fos l'últim joc de Saturn publicat a Amèrica del Nord,[42] però el joc d'una empresa externa Magic Knight Rayearth va aparèixer posteriorment. Levi Buchanan, d'IGN, va descriure el llançament com un exemple del «final ignominiós» de la Saturn i va escriure que «jocs del crepuscle de Saturn com Panzer Dragoon Saga i Burning Rangers mereixien llançaments molt millors. La manera com aquests jocs van arribar a les botigues sense cap mena de publicitat i amb una distribució escassa va ser un insult tant per als desenvolupadors que hi havien treballat dur com per als aficionats de Sega».[1]

Rebuda

Puntuacions
PublicacióPuntuació
GameRankings75%[43]
AllGame4/5[4]
Gamecenter8/10[44]
Computer and Video Games4/5[45]
Edge8/10[46]
Electronic Gaming Monthly7,5/10, 7,5/10, 8,5/10, 6,5/10[47]
Famitsu32/40[48]
Game Informer7,25/10[49]
GameFan79%[50][nota 1]
GameSpot6,2/10[6]
HobbyConsolas92%[51]
IGN8/10[1]
Next Generation4/5[52]
Sega Saturn Magazine (Regne Unit)90%[18]
Sega Saturn Magazine (Japó)80%[53]
GMR8/10[41]

Burning Rangers va rebre crítiques favorables. Al Japó, Famitsu li va atorgar una puntuació de 32 sobre 40.[48]

Els crítics van elogiar els efectes d'il·luminació acolorits de Burning Rangers, però en van criticar la detecció de col·lisions i els errors gràfics ocasionals.[54][51][3][45][4] Lee Nutter, de l'edició britànica de Sega Saturn Magazine, va elogiar el detall dels personatges i va descriure els efectes d'il·luminació com a excel·lents, tot i que tant ell com Levi Buchanan, d'IGN, van detectar petits problemes visuals.[54][1] Sonia Herranz, d'HobbyConsolas, i Ed Lomas, de Computer and Video Games, van elogiar els dissenys dels personatges, la il·luminació acolorida i el detall visual, encara que Lomas va afirmar que els gràfics «sovint semblen un desastre».[51][45]

La detecció de col·lisions va ser criticada unànimement. Colin Williamson, d'AllGame, considerava que els evidents errors dels polígons constituïen un problema, tot i apreciar els atractius efectes d'il·luminació.[4] Alguns crítics van comparar l'apartat visual amb el de Nights into Dreams.[6][41] Ryan MacDonald, de GameSpot, va comentar que la versió japonesa d'importació tenia un aspecte i unes sensacions semblants a l'entorn tridimensional de Nights into Dreams, i que els gràfics poligonals de Burning Rangers eren «uns dels millors [que havia] vist mai».[6]

Mike Weigand, de GamePro, considerava que la majoria dels dissenys de les fases eren «apagats».[3][nota 2] En una ressenya retrospectiva, Dave Smith, de GMR, va afirmar que «té un aspecte infernal» i que havia envellit pitjor que Nights into Dreams, i considerava que el motor no podia gestionar un entorn d'exploració lliure sense perjudicar-ne l'apartat visual.[41] Weigand considerava que l'entorn tridimensional combinava elements de Tomb Raider i Nights into Dreams.[3]

La banda sonora i els efectes sonors van rebre elogis, tot i que els crítics van assenyalar que al joc li faltava música per generar tensió.[18][1][4] Buchanan va apreciar que inclogués algunes peces de música «excel·lent» a l'estil de Sega i va destacar especialment la cançó principal.[1] Tot i que Williamson, Weigand i Nutter van assenyalar la manca de música durant el joc, van elogiar les cançons amb veu, les mostres vocals i les indicacions sonores.[4][18][3]

La majoria dels crítics van qüestionar la qualitat dels diàlegs.[18][41][51][4] Weigand els va considerar «penosos»,[3] mentre que Smith va afirmar que eren «algunes de les pitjors interpretacions de veu que mai hagin produït uns pulmons humans».[41] Herranz tenia dificultats per entendre diàlegs fonamentals perquè l'àudio només estava enregistrat en anglès, tot i que reconeixia que el sistema de guiatge per veu era un element innovador.[51] Williamson va elogiar la decisió de Sega d'enregistrar tots els diàlegs en comptes de subtitular l'original japonès i també va valorar el doblatge anglès de «bo a excel·lent», encara que «no és Shakespeare».[4]

Els crítics van expressar opinions diverses sobre el sistema de control i l'ús del comandament 3D de Saturn.[10][3][11][4] Nutter va assenyalar que els controls combinaven elements dels de Tomb Raider i Nights into Dreams, i va elogiar l'ús de la palanca analògica per executar maniobres complexes.[10] Un crític de l'edició japonesa de Sega Saturn Magazine considerava que el joc era més còmode amb un comandament analògic que amb el comandament estàndard de Saturn,[11] i Williamson també opinava que el sistema de control era «excel·lent» quan s'utilitzava un comandament analògic.[4] En canvi, Weigand va criticar que no es pogués configurar personalment i va descriure els controls com a «nerviosos», fins i tot amb el comandament analògic.[3]

Dos crítics van criticar-ne la poca durada i la manca de dificultat.[18][1] Nutter va suggerir que els jugadors experimentats se l'haurien «liquidat» en un parell de dies i considerava que completar els quatre nivells no requeria gaire esforç,[18] mentre que Buchanan va afirmar que era «massa curt pel seu propi bé», un problema agreujat pel fet que el sistema de joc era divertit.[1]

Notes

  1. ↑ En la valoració de GameFan, els tres crítics van donar al joc puntuacions de 81, 73 i 83, respectivament.
  2. ↑ GamePro va atorgar al joc tres puntuacions de 4/5 en gràfics, so i diversió, i un 3,5/5 en control.

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Buchanan, Levi. «Burning Rangers Retro Review». IGN. Ziff Davis, 03-09-2008. Arxivat de l'original el 31 May 2023. [Consulta: 11 setembre 2023].
  2. 1 2 3 Nutter, 1998, p. 57.
  3. 1 2 3 4 5 6 7 8 Weigand, 1998, p. 108.
  4. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Williamson, Colin. «Burning Rangers - Review». AllGame. All Media Network. Arxivat de l'original el 15 November 2014. [Consulta: 24 octubre 2016].
  5. ↑ Sonic Team, 1998, p. 21.
  6. 1 2 3 4 5 6 7 MacDonald, Ryan. «Burning Rangers Review [JP Import]». GameSpot. Fandom, 25-03-1998. Arxivat de l'original el 20 June 2004. [Consulta: 11 setembre 2023].
  7. ↑ Sega Saturn Magazine JP staff, 1998, p. 60–61.
  8. ↑ Sonic Team, 1998, p. 22.
  9. 1 2 Jevons, 1997, p. 110.
  10. 1 2 3 Nutter, 1998, p. 58.
  11. 1 2 3 Sega Saturn Magazine JP staff, 1998, p. 59.
  12. 1 2 «NG Alphas: Burning Rangers». Next Generation (36) (Imagine Media). December 1997: 114–16.
  13. 1 2 Jevons, 1997, p. 111.
  14. ↑ Lomas, 1998, p. 64.
  15. ↑ «Saturn Previews: Burning Rangers». Electronic Gaming Monthly (103) (Ziff Davis). February 1998: 58.
  16. ↑ Sonic Team, 1998, p. 24.
  17. ↑ GamesTM staff, 2008, p. 137.
  18. 1 2 3 4 5 6 7 Nutter, 1998, p. 59.
  19. ↑ Sonic Team, 1998, p. 2.
  20. 1 2 Harrod, Warren (December 1997). «Coming Soon: Burning Rangers». Sega Saturn Magazine (26) (Emap International Limited): 16–19.
  21. ↑ Sonic Team, 1998, p. 17–18.
  22. 1 2 Nutter, 1998, p. 51.
  23. 1 2 3 4 5 6 7 Edge staff (February 1998). «Burning Rangers (Preview)». Edge (55) (Future Publishing): 50–52. Arxivat de l'original el 19 May 2023.
  24. 1 2 3 4 GamesTM staff, 2008, p. 134.
  25. 1 2 «Introducing... Sonic Team's Awsome[sic] Burning Ranger!». Sega Saturn Magazine (24) (EMAP). October 1997: 6–7.
  26. ↑ Nutter, 1998, p. 50–51.
  27. 1 2 3 4 Nutter, 1998, p. 52.
  28. ↑ Mielke, James. «Phantasy Star Online's director talks Diablo influences, cut features, and Christmas Nights». Polygon. Vox Media, 02-08-2020. Arxivat de l'original el 30 August 2020. [Consulta: 23 agost 2020].
  29. ↑ Nutter, Lee (April 1998). «Blaze of Glory!». Sega Saturn Magazine (30) (Emap International Limited): 51–55.
  30. 1 2 3 4 5 6 7 Nutter, 1998, p. 53.
  31. ↑ Herranz, 1998, p. 104.
  32. 1 2 3 4 5 Nutter, 1998, p. 54.
  33. ↑ Nutter, 1998, p. 54–55.
  34. 1 2 3 GamesTM staff, 2008, p. 135.
  35. ↑ «Burning Rangers» (en anglès americà). Behind The Voice Actors. [Consulta: 13 octubre 2023].
  36. ↑ «Burning Rangers English Voice Confirmation by ADR Director Bobby White». Imgur. [Consulta: 13 octubre 2023].
  37. ↑ GamesTM staff, 2008, p. 136.
  38. ↑ GamesTM staff, 2008, p. 134–135.
  39. ↑ Nutter, 1998, p. 55.
  40. ↑ «News in Brief». Sega Saturn Magazine (27) (Emap International Limited). January 1998: 12.
  41. 1 2 3 4 5 6 Smith, 2003, p. 103.
  42. ↑ «Burning Rangers: Sega's Fiery Farewell to the U.S. Saturn». Electronic Gaming Monthly (107) (Ziff Davis). June 1998: 82.
  43. ↑ «Burning Rangers for Saturn». GameRankings. CBS Interactive. Arxivat de l'original el 7 March 2016.
  44. ↑ D'Aprile, Jason. «Burning Rangers [Incomplete]». Gamecenter. CNET, 14-08-1998. Arxivat de l'original el 19 August 2000. [Consulta: 11 setembre 2023].
  45. 1 2 3 Lomas, 1998, p. 65.
  46. ↑ Edge staff (April 1998). «Burning Rangers [JP Import]». Edge (57) (Future Publishing): 94–95. Arxivat de l'original el 6 February 2023.
  47. ↑ Boyer, Crispin; Davison, John; Hsu, Dan; Smith, Shawn (July 1998). «Burning Rangers». Electronic Gaming Monthly (108) (Ziff Davis): 141.
  48. 1 2 «バーニングレンジャー». Famitsuja (Enterbrain). Arxivat de l'original el 12 September 2023.
  49. ↑ «Burning Rangers». Game Informer (64) (FuncoLand). August 1998.
  50. ↑ Chau, Anthony "Dangohead"; Mylonas, Eric "ECM"; Ngo, George "Eggo" (August 1998). «Burning Rangers». GameFan 6 (8) (Metropolis Media): 17.
  51. 1 2 3 4 5 Herranz, 1998, p. 106.
  52. ↑ «Burning Rangers». Next Generation (44) (Imagine Media). August 1998: 92.
  53. ↑ Sega Saturn Magazine JP staff, 1998, p. 58.
  54. 1 2 Nutter, 1998, p. 58–59.

Enllaços externs

  • Lloc web oficial (japonès)
  • Burning Rangers a MobyGames (anglès)
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.