Busseig professional

Infotaula ocupacióBusseig professional
Tipus d'ocupació
submarinisme Modifica el valor a Wikidata

El busseig professional[1] fa referència a les activitats de busseig amb fins no recreatius. Els bussejadors professionals han de seguir una formació i un entrenament específic, ja que la seva activitat implica alt risc.[2]

En aquest tipus de busseig, a diferència del recreatiu és habitual l'ús de barreges de gasos, escafandres o sistemes de respiració professionals (màscara facial, casc integral de busseig, etc.) i equips de suport com a embarcacions auxiliars, vaixells DP, i altres tècnics determinats pel treball a realitzar.[2]

Categories professionals

Bussejador equipat amb casc de busseig

Les principals categories de busseig professional són:[3]

  • El busseig inshore, fonamentalment obres d'enginyeria civil, manteniment de preses, centrals tèrmiques, ponts, ports, salvament i rescat de vaixells i, en general, tota mena d'activitats subacàtiques realitzades en aigües costaneres.
  • El busseig offshore és el que es desenvolupa a més de 12 milles de la costa, normalment lligat al sector del gas i el petroli.

Algunes de les activitats realitzades per bussejadors professionals són:

  • Inspeccions de vaixells
  • Inspeccions d'estructures subaquàtiques
  • Activitats arqueològiques (preventives, investigació) a Patrimoni Cultural submergit
  • Inspeccions de vaixells
  • Obres hidràuliques
  • Recollida d' algues.
  • Filmació i informes NDT.
  • Estudis i recollides de mostres.
  • Enginyeria civil
  • Reparacions en preses i pantans.
  • Salvament de vaixells i embarcacions.
  • Manteniment de piscifactories.
  • Soldadura i tall subaquàtic.
  • Revisions en plantes nuclears.
  • Treballs en aigües contaminades.
  • Voladures subaquàtiques.
  • Rescat submarí, generalment militars: (Des de submergibles, cenots, cavernes submarines, pous profunds, rius o llacs)

Equips

Busseig professional amb subministrament d'aire des de la superfície
Busseig Professional soldadura subaquàtica

Hi ha hagut alguns models d'"equips de bus" que eren autònoms i per tant no se'ls subministrava aire des de la superfície; per exemple, els equips de Rouquayrol - Denayrouze (alimentats per una reserva d'aire comprimit i fabricats a França el 1864) o els vestits espacials Dräger (recicladors alimentats amb oxigen i fabricats a Alemanya el 1912).[4]

Avui dia els bussejadors que treballen en el manteniment de ports (instal·lació i manteniment de cables submarins, boies de superfície, xarxes, contenció). Utilitzen escafandre autònom amb armilla estabilitzadora, que els permet pujar o baixar d'acord a diferents profunditats a les quals han de treballar (a poca profunditat, generalment menys de 10 metres). Mentre els bussos han de treballar només al llit marí a profunditats on el contingut d'oxigen a l'aire comprimit no arriba a ser tòxic, fins i tot per hiperòxia, encara que poden respirar l'aire de la superfície, i el límit queda fitat a una profunditat d'aproximadament 66 metres.[5]

Més enllà d'aquesta profunditat, limitada pels perills de la hiperòxia de l'aire comprimit, el bussejador es pot submergir respirant barreges de gasos que redueixen el contingut d'oxigen, com Trimix o hydreliox. Si es controlen estrictament i es preparen amb antelació i prou cura les immersions amb barreges de gasos, permeten a bussos treballar a profunditats de prop de 200 o 300 metres, o fins i tot 500 metres, com els realitzats a la dècada de 1970 pel fundador de Comex. Els mitjans tècnics actuals desenvolupats per augmentar la seguretat del bus permeten fer treballs a aquests fons usant el sistema de saturació o bé utilitzant robots subaquàtics operats des de superfície, R. O. V. (Remote Operated Vehicle).

El bus comercial, civil o militar també pot bussejar a profunditats de prop de cent metres utilitzant una escafandra rígida, però aquest tipus d'equip està dissenyat per a treballs especials i cars de realitzar. L'escafandre rígid Newtsuit és un model canadenc que pot treballar fins a 300 metres de profunditat. Els seus derivats, comercialitzats sota la marca Hardsuit, poden funcionar fins a 600 metres.

Habilitats professionals

En l'actualitat els bussejadors comercials són treballadors generalment polivalents, amb coneixements en soldadura, tall, explosius, fusteria, formigó, compost d'injecció, les eines pneumàtiques i hidràuliques, el funcionament de les càmeres hiperbàriques, vídeo i fotografia submarina, maniobra de vaixells, a part de la utilització i manteniment d'una àmplia varietat. Per realitzar descobriments importants com, per exemple, el de ciutats al fons del mar

Legislació per països

En la legislació, la formació, les titulacions i especialitats difereixen substancialment entre països.

Titulacions de busseig professional a Espanya

A Espanya, per a qualsevol treball remunerat realitzat sota l'aigua (fins i tot el científic) o en ambient hiperbàric ( tuneladores ) cal obtenir una titulació oficial de busseig professional. El certificat mèdic oficial s'ha de renovar cada any i el preu pot variar depenent del centre mèdic hiperbàric.[6]

Especialitats Reconegudes per la legislació espanyola

  • Tall i soldadura.
  • Explosius submarins.
  • Obres hidràuliques.
  • Reparacions a flotació i salvament de vaixells.
  • Instal·lacions i sistemes de busseig (especialitat per manejar càmeres i sistemes hiperbàrics, com a compressors, campanes, etc.).
  • Operador de càmera hiperbàrica (conegut també per "camarista"). Maneja la càmera de descompressió per a descompressions i tractaments hiperbàrics.

França

Segons la legislació vigent, per exercir a França o a les aigües franceses del bus comercial ha de tenir un títol expedit per l'INPP (Institut Nacional de Busseig Professional), Escola de Formació Professional sessió de busseig a Marsella.[7]

Galeria d'imatges

Referències

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.