Buxbaumia

Infotaula d'ésser viuBuxbaumia Modifica el valor a Wikidata

Buxbaumia viridis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
ClasseBryopsida
OrdreBuxbaumiales
FamíliaBuxbaumiaceae
GènereBuxbaumia Modifica el valor a Wikidata
Hedw. Buxbaumia Modifica el valor a Wikidata

Buxbaumia és l'únic gènere de la família Buxbaumiàcies, l'ordre Buxbaumiales i la subclasse Buxbaumiidae. És el nom d'un gènere de molses amb aproximadament una dotzena d’espècies descrites. Va ser descrit el 1801 per Johann Hedwig[1] en homenatge a Johann Christian Buxbaum, metge i botànic alemany que va descobrir aquesta molsa el 1712 a la desembocadura del riu Volga.[2]

És un tipus de molsa molt atípica: és microscòpica durant la major part de la seva existència, per que el gametòfit (la part que normalment és més coneguda dels briòfits) és molt reduït i pràcticament no es veu. Només es poden localitzar quan comencen a desenvolupar-se els esporòfits.

La càpsula que conté les espores és asimètrica, té una forma i estructura distintives, així com alguns trets del que semblen ser una transició entre els de molses primitives a les molses més modernes.[3]

Descripció

En el cicle biològic de les molses, la fase de gametòfit verd i frondós n’és la fase principal i més duradora que la fase productora d'espores (l'esporòfit), com s’explica detalladament a l’article principal dels briòfits. La Buxbaumia és totalment diferent: presenta un gametòfit molt reduït, mentre que el seu esporòfit és enorme en comparació i molt més durador.[3]

El gametòfit de Buxbaumia és microscòpic, sense color, sense tija, i gairebé sense fulles. Es tracta exclusivament de protonemes filiformes durant la major part de la seva existència i s'assembla a una mena de superfície prima amb textura semblant al feltre, de color verd-negrós a la superfície on creix.[4][5]

La fase de gametòfit és dioica, amb plantes separades que produeixen els òrgans masculins i femenins:[6] Les plantes mascle desenvolupen només una fulla microscòpica al voltant de cada anteridi. Les plantes femenines produeixen només tres o quatre petites fulles sense color al voltant de cada arquegoni.[7]

A causa de la seva petita mida, la fase de gametòfit generalment passa desapercebuda, fins que l'esporangi es desenvolupa per sobre del gametòfit femení. [4] L'estat extremadament reduït d’aquests gametòfits planteja la qüestió de com pot obtenir una alimentació suficient per a la seva supervivència. En contrast amb la majoria de les molses, els gametòfits de Buxbaumia no produeix gaire clorofil·la i són sapròfits. És possible que algunes de les necessitats nutricionals es puguin completar gràcies a la presència de fongs endòfits.[5][7]

Quan l'esporòfit madura, arriba a mesurar entre 4 i 11 mm d'alçada. La càpsula d'espores està fixa a la part superior de la tija i és distintiva, essent asimètrica en forma i obliqua en disposició. Quan s’obre l'opercle es pot veure el peristoma (el porus per on s’alliberaran les espores) que es compon de 16 "dents" curts articulats. A diferència de la majoria de les molses, l'endostoma (fila interior) consisteix en una membrana prisada contínua al voltant de l'obertura de la càpsula.[9] Només el gènere Diphyscium té una estructura de peristoma similar, encara que aquest gènere té només 16 plecs en la seva endostoma, en contrast amb els 32 plecs a Buxbaumia.[8][9] Aquests dos gèneres comparteixen una altra raresa de l'esporòfit: el peu (tija de base) es ramifica com a resultat d'excrescències, que es poden confondre com una mena de rizoides.[10]

Distribució i ecologia

Les espècies de Buxbaumia es poden trobar des de les regions temperades fins a les regions subàrtiques de l'hemisferi nord, així com a les regions més fredes d'Austràlia i Nova Zelanda.[4][6][11] Aquestes molses són plantes anuals o biennals. Creixen en hàbitats erosionats o com a espècies pioneres.[6] Les plantes creixen a la fusta en descomposició, afloraments rocosos, o directament a terra. No creixen regularment en llocs determinats, i desapareixen sovint de llocs on han estat trobats prèviament.[12] L'etapa de formació d'esporòfit comença a la tardor i són de color verd durant els mesos d'hivern. Les espores són madures i llestes per a la dispersió a finals de primavera o principis de l'estiu. Les espores s'expulsen de la càpsula en glopades quan les gotes de pluja cauen sobre la part superior aplanada de la càpsula.[4][6] Els esporòfits asimètrics de Buxbaumia aphylla es desenvolupen de manera que l'obertura s'orienta cap a la font de llum, generalment cap al sud.[6]

Taxonomia

Buxbaumia és l'únic gènere de la família Buxbaumiàcies, l'ordre Buxbaumiales i la subclasse Buxbaumiidae. És un grup germà de tots els altres membres de la classe Bryopsida.[13] Algunes classificacions més antigues incloïen les Diphysciaceae dins de les Buxbaumiales (o com a part de les Buxbaumiaceae) a causa de les similituds en l'estructura del peristoma,[3] o situaven les Buxbaumiaceae dins dels Tetraphidales.[14] Tanmateix, estudis filogenètics recents basats en dades genòmiques i transcriptòmiques[15][16] donen suport clarament com el grup germà separat de totes les altres Bryopsida.

Oedipodiopsida


Tetraphidopsida

Polytrichopsida


Bryopsida

Buxbaumia

Diphysciidae

Timmiidae

Funariidae

Dicranidae


Bryidae

Bryaneae (parafilètic)

Hypnanae









Composició i filogènia actual dels briòpsids.[17][18]

El gènere Buxbaumia inclou dotze espècies:[13] De les quals només dues han estat localitzades a Europa i als Països Catalans: B.aphylla i B.viridis:[19]

  • Buxbaumia aphylla Hemisferi Nord, Europa i illes d'Austràlia
  • Buxbaumia colyerae endèmica d'Autràlia
  • Buxbaumia himalayensis Oest de l'Himàlaia
  • Buxbaumia javanica illes del Nord d'Austràlia
  • Buxbaumia minakatae Hemisferi Nord, Amèrica del Nord, Àsia
  • Buxbaumia novae-zelandiae Nova Zelanda
  • Buxbaumia piperi Amèrica del Nord
  • Buxbaumia punctata Xina
  • Buxbaumia symmetrica Xina
  • Buxbaumia tasmanica endèmica d'Autràlia
  • Buxbaumia thorsborneae endèmica d'Autràlia
  • Buxbaumia viridis Amèrica del Nord i Europa


Referències

  1. ↑ Hedwig, Johann. Species Muscorum frondosorum descriptae et tabulis aeneis lxxvii, 1801, p. 166.
  2. ↑ Bold, Harold C. Morphology of Plants and Fungi. 5th. New York: Harper & Row, 1987, p. 270, 303. ISBN 0-06-040839-1.
  3. 1 2 3 Història natural dels Països Catalans, Vol 4: Plantes inferiors. Enciclopèdia Catalana SA, 1985, p. 424-425. ISBN 84-85194-64-0 (volum 4).
  4. 1 2 3 4 Schofield, W. B.. «Buxbaumiaceae». A: Flora of North America Editorial Committee. Flora of North America. 27. New York & Oxford: Oxford University Press, 2007, p. 118–120. ISBN 978-0-19-531823-4.
  5. 1 2 Campbell, Douglas H. The Structure and Development of Mosses and Ferns. 3rd. London: The Macmillan Co., 1918, p. 8, 160–166, 220, 225–226.
  6. 1 2 3 4 5 Crum, Howard A. Mosses of Eastern North America. 2. New York: Columbia University Press, 1980, p. 1231, 1234–1236. ISBN 0-231-04516-6.
  7. 1 2 Schofield, W. B.. Introduction to Bryology. New York: Macmillan, 1985, p. 74–83, 404, 411. ISBN 0-02-949660-8.
  8. ↑ Vitt, Dale H. «Classification of the Bryopsida». A: R. M. Schuster. New Manual of Bryology. 2. Tokyo: The Hattori Botanical Laboratory, 1984, p. 696–759. Plantilla:Listed Invalid ISBN.
  9. ↑ Edwards, S. R.. «Homologies and Inter-relationships of Moss Peristomes». A: R. M. Schuster. New Manual of Bryology. 2. Tokyo: The Hattori Botanical Laboratory, 1984, p. 658–695. Plantilla:Listed Invalid ISBN.
  10. ↑ Chopra, R. N.. Biology of Bryophytes. New York: John Wiley & Sons, 1988, p. 167. ISBN 0-470-21359-0.
  11. ↑ Tan, Benito C. «Bryogeography and conservation of bryophytes». A: A. Jonathan Shaw. Bryophyte Biology. 1st. Cambridge: Cambridge University Press, 2000, p. 403–448. ISBN 0-521-66097-1.
  12. ↑ Marshall, Nina L. Mosses and Lichens. New York: Doubleday, Page & Company, 1907, p. 57, 260–262.
  13. 1 2 «Buxbaumia» (en anglès). Consortium of Bryophyte Herbaria. [Consulta: 3 desembre 2025].
  14. ↑ Buck, William R. «Morphology and classification of mosses». A: A. Jonathan Shaw. Bryophyte Biology. 1st. Cambridge: Cambridge University Press, 2000, p. 71–123. ISBN 0-521-66097-1.
  15. ↑ Bell, David; Lin, Qianshi; Gerelle, Wesley K.; Joya, Steve; Chang, Ying; Taylor, Z. Nathan; Rothfels, Carl J.; Larsson, Anders; Villarreal, Juan Carlos «Organellomic data sets confirm a cryptic consensus on (unrooted) land-plant relationships and provide new insights into bryophyte molecular evolution». American Journal of Botany. Wiley, vol. 107, 1, 08-12-2019, p. 91–115. DOI: 10.1002/ajb2.1397. ISSN: 0002-9122. PMID: 31814117.
  16. ↑ «One thousand plant transcriptomes and the phylogenomics of green plants». Nature. Springer Science and Business Media LLC, vol. 574, 7780, 2019, p. 679–685. DOI: 10.1038/s41586-019-1693-2. ISSN: 0028-0836. PMC: 6872490. PMID: 31645766.
  17. ↑ Goffinet, B., W. R. Buck & A. J. Shaw. (2008) "Morphology and Classification of the Bryophyta", p. 55-138 in Goffinet, B. & J. Shaw (editors) Bryophyte Biology, 2nd ed. (Nova York: Cambridge University Press). ISBN 978-0-521-87225-6
  18. ↑ Goffinet, Bernard; William R. Buck «Systematics of the Bryophyta (Mosses): From molecules to a revised classification». Monographs in Systematic Botany. Missouri Botanical Garden Press, 98, 2004, p. 205-239.
  19. ↑ «Buxbaumia» (en anglès). GBIF.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.