Càlcul vectorial

El càlcul vectorial o anàlisi vectorial és el camp de les matemàtiques que es dedica a l'estudi de l'anàlisi real d'un vector en dues o més dimensions. Consisteix en un conjunt de fórmules i tècniques de resolució de problemes molt útils en els camps de l'enginyeria i la física.

Es consideren camps vectorials, associats a un vector en cada punt de l'espai, i camps escalars, associats a un escalar en cada punt de l'espai. Així per exemple, la temperatura d'una piscina és un camp escalar: a cada punt associem un valor escalar de temperatura. El flux de l'aigua a la mateixa piscina, en canvi, és un camp vectorial: a cada punt associem un vector velocitat.

Existeixen tres operacions importants en el càlcul vectorial:

  • gradient: mesura la raó i la direcció de canvi en un camp escalar; el gradient d'un camp escalar és un camp vectorial.
  • rotacional: mesura la tendència d'un camp vectorial a rotar en un punt; el rotacional d'un camp vectorial és un altre camp vectorial.
  • divergència: mesura la tendència d'un camp vectorial a originar-se d'un cert punt o a originar-se d'aquest punt.

Una quarta operació, el Laplacià, és una combinació de la divergència i el gradient.

A més, també hi ha tres teoremes importants relacionats amb aquests operadors:

La majoria de resultats analítics són fàcilment compresos, de manera més general, fent servir la maquinària de la geometria diferencial, de la qual el càlcul vectorial n'és un subconjunt.

Història

L'estudi dels vectors s'orgina amb la invenció dels quaternions de Hamilton, que juntament amb d'altres els van desenvolupar com a eina matemàtica per a l'exploració de l'espai físic. Però els resultats van ser desil·lusionants, perquè van veure que els quaternions eren massa complicats per entendre'ls ràpidament i aplicar-los fàcilment.

Els quaternions contenien una part escalar i una part vectorial i les dificultats sorgien quan aquestes dues parts es manipulaven simultàniament. Els científics es van adonar que molts problemes es podien solucionar considerant la part vectorial separadament i així va néixer l'anàlisi vectorial.

Això va ser principalment l'obra del físic estatunidenc Josiah Willard Gibbs (1839-1903) i del físic matemàtic anglès Oliver Heaviside (1850-1925).[1]

Recentment, s'ha desenvolupat el càlcul fraccional de conjunts (en anglès, fractional calculus of sets o FCS) com a metodologia derivada del càlcul fraccional. Aquesta metodologia, mencionada per primer cop en l'article "Sets of Fractional Operators and Numerical Estimation of the Order of Convergence of a Family of Fractional Fixed-Point Methods",[2] té com a objectiu caracteritzar i organitzar els elements del càlcul fraccional mitjançant l'ús de conjunts, aprofitant la varietat d'operadors fraccionals disponibles en la literatura.[3][4][5][6][7][8]

Actualment, el càlcul fraccional no té una definició unificada del que constitueix una derivada fraccional. Per tant, quan no cal especificar explícitament la forma d'una derivada fraccional, típicament es denota de la següent manera:

Els operadors fraccionals tenen diverses representacions, però una de les seves propietats fonamentals és que recuperen els resultats del càlcul tradicional a mesura que . Considerant una funció escalar i la base canònica de denotada com , el següent operador fraccional d'ordre es defineix utilitzant la notació d'Einstein:[9]

Denotant com la derivada parcial d'ordre respecte del component -èssim del vector , es defineix el següent conjunt d'operadors fraccionals:


Aplicacions del càlcul diferencial

Càlcul de màxims, mínims i punts de sella per a camps escalars

Un camp escalar té un màxim en existeix una n-bola

Un camp escalar té un mínim en existeix una n-bola

Un camp escalar té un punt de sella

.
Funció amb un punt de sella

Per saber si un punt és un dels casos anteriors:

  1. S'obté
  2. S'obté la matriu hessiana d'f. Sigui aquesta .
    1. és definida positiva té un mínim local (mínim relatiu) en .
    2. és definida negativa té un màxim local (màxim relatiu) en .
    3. és indefinida té un punt de sella en .

Aquí, s'ha suposat que és contínua .

Referències

Vegeu també