Càntera
| Per a altres significats, vegeu «Càntera (recipient)». |
| Spondyliosoma cantharus | |
|---|---|
![]() | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Spariformes |
| Família | Sparidae |
| Gènere | Spondyliosoma |
| Espècie | Spondyliosoma cantharus (Linnaeus, 1758) Spondyliosoma cantharus |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
La càntera, càntara o xopa (Spondyliosoma cantharus) és un peix marí, teleosti, de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia
- La talla màxima és de 50 cm i arriba a pesar 3 kg.
- El cos presenta un perfil dorsal el·líptic i és llarg i comprimit.
- Els mascles presenten el dors més alt.
- El cap, de perfil convex, i la boca són petits.
- Rostre punxegut.
- Els ulls són grossos.
- Dents curtes i fines.
- Manca de molars.
- La dorsal és llarga.
- Les pectorals arriben fins a l'inici de l'anal.
- Les pèlviques són curtes.
- La caudal és escotada.
- El dors és gris i els costats són d'un gris plomís.
- Té unes 15-20 línies longitudinals grogues.
- L'opercle és de color marró.
- Les òrbites oculars són de color blau.[2]
Reproducció
És un peix hermafrodita proterogínic. Durant els mesos d'abril i maig dipositen els ous dins forats excavats amb la caudal a la sorra. Els mascles, que prenen un color molt més fosc, protegeixen els ous i que es desclouran al cap de nou dies.[3]
Alimentació
És carnívor d'invertebrats bentònics, però pot alimentar-se d'algues.
Hàbitat
És semipelàgic costaner. Viu sobre fons rocallosos i a praderies entre els 20 i 150 m. Els mascles viuen a major fondària que les femelles i a fons sorrencs.
Distribució geogràfica
Apareix al Mediterrani i a l'Atlàntic nord-oriental (des d'Escandinàvia fins a Namíbia).
Costums
Els joves poden formar bancs molt nombrosos i els adults són més solitaris.[4]
La seua carn és apreciada i la pesca es realitza amb nanses, tremalls, palangres i volantí. Els adults es poden pescar amb fusell, però no és una presa molt comuna als Països Catalans.
Referències
- ↑ Buceo Deportivo (castellà)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 191-192.
- ↑ Larompiente.com Arxivat 2008-09-19 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ El Maestro Pescador Arxivat 2005-09-06 a Wayback Machine. (castellà)
Bibliografia
- Andreas Vilcinskas: Fische - Mitteleuropäische Süßwasserarten und Meeresfische der Nord- und Ostsee. BLV Verlagsgesellschaft, Múnic, 2000, ISBN 3-405-15848-6.
Enllaços externs
- Informació taxonòmica d'aquesta espècie (anglès)
- Fotografies a Biopix (castellà)
- Reproducció (anglès)

