C-65
| Identificador | C-65 | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | Autonòmica | ||||||
| Àrea | Catalunya | ||||||
| Recorregut | |||||||
| Estat | |||||||
| Llocs que travessa | |||||||
| |||||||
La carretera C-65 uneix Sant Feliu de Guíxols amb Girona per Llagostera i Cassà de la Selva. És una carretera de doble direcció, excepte el tram de la Vall d'Aro, que és desdoblat en forma d'autovia tot connectant amb la C-35 que prové de Maçanet de la Selva i amb la C-31 que va a Palafrugell.
Història
Els antecedents de la C-65 rauen en el Camí Ral de Girona a Sant Feliu de Guíxols, però que no passava per Llagostera, en seguir un traçat més curt que l'actual i baixar a la Vall d'Aro per Penedes.
La formació de la xarxa de carreteres a Catalunya es va dur a terme al llarg de la segona part del Segle XIX i principis de Segle XX. En relació a l'actual carretera C-65, diverses fonts donen pistes del seu procés de construcció.
Construcció
La construcció d'aquesta carretera es va allargar molt. L'aprovació de la seva construcció es va fer l’any 1848, i el 1851 es va començar a Girona. El 1856 arribava fins al torrent del Castell, a Cassà. El 1864 ja se n’havien construït 26,25 Km. però en faltaven uns 7 encara.[1]
Al Diccionario de Madoz s'hi esmenta que, cap al 1848, la connexió entre Girona i Sant Feliu de Guíxols es feia per un camí carreter.[2][3]
El 1864, segons Quintanilla, aquesta carretera estava ja construïda, amb dos ponts de fàbrica, i hi havia un pont de ferro en construcció i un altre de maçoneria de pedra en estudi.[4]
La Geografia General de Catalunya, al volum corresponent a la Província de Girona, esmenta que l'any 1910 la carretera entre Sant Feliu de Guíxols i Girona estava construïda totalment, encara que al 1880 encara faltava per completar-ne un tram entre Llagostera i Cassà de la Selva.[5]
Millores posteriors
La principal millora moderna es va fer amb el Pla d'Accessos a la Costa Brava de 1971, que va comportar, en particular, l'eliminació dels revolts de la Pujada d'Alou entre Llagostera i Santa Cristina d'Aro i dels revolts entre Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guíxols. També es van construir uns 6 km nous entre l'enllaç GIrona-Sud de l'autopista AP-7 i Quart.[2][6]
Els principals desviaments per evitar creuar nuclis poblats es van dur a terme en època recent: el de Santa Cristina d'Aro (1994, posteriorment desdoblat en forma d'autovia),[7] el de Cassà de la Selva (2000),[1] i el de Llagostera (2004).[8]
Referències
- 1 2 «Descobrim Cassà», 2014.
- 1 2 Font i Garolera, Jaume. La formació de les xarxes de transport a Catalunya (1761-1935) (en català). Vilassar de Mar: Oikos-Tau. ISBN 84-281-0957-5.
- ↑ Madoz, Pascual. Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-255-7.
- ↑ Martínez Quintanilla, Pedro La Provincia de Gerona. Datos estadísticos., 1865.
- ↑ Botet i Sisó, Joaquim. Geografia General de Catalunya. Província de Gerona. (en català), 1915-1918. Arxivat 2024-02-28 a Wayback Machine.
- ↑ «Los Sitios de Gerona. Plan de Accesos a la Costa Brava» (en castellà), 20-06-1971. [Consulta: 25 octubre 2025].
- ↑ Agulló, Emili. «25 anys de la variant cristinenca - 17 juny 2019», 08-09-2021. [Consulta: 24 octubre 2025].
- ↑ «Demà entrarà en servei un tram de la variant de la C65 a Llagostera». [Consulta: 24 octubre 2025].