Cacus

Infotaula personatgeCacus

Modifica el valor a Wikidata
Tipusgegant
personatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Context
Universmitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Família
PareVulcà Modifica el valor a Wikidata
GermansCaca Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part demitologia romana Modifica el valor a Wikidata
Hèrcules i Cacus, Palazzo Vecchio, Florència

En la mitologia romana, Cacus (en llatí: Cacus, era una divinitat del foc o potser només el numen d'un indret. Se'l considerava fill de Vulcà.[a] Habitava en una cova dalt del mont Aventí i era el terror dels habitants de la zona, ja que s'alimentava de carn humana i els caps de les seves víctimes les tenia penjades a l'entrada de la cova.[2]

Segons l'Eneida, quan Evandre explica la historia a Eneas, Hèrcules, després d'haver derrotat Geríon, va conduir el seu ramat de bous fins a la ribera del Tíber prop de la cova de Cacus. Mentre els bous pasturaven en llibertat al lloc del futur Forum Boarium, Hèrcules es va adormir i Cacus va aprofitar per robar vuit caps de bestiar, quatre bous i quatre vaques, que va portar a la seva cova, arrossegant-los de recules, estirant-los la cua, de forma que les petjades no indiquessin on havia anat.[3]

Quan Hèrcules es va despertar i es disposava a marxar, el ramat que li quedava va començar a mugir llastimosament cap a la cova, i una vaca va respondre.[4] Segons una altra versió, quan el ramat passava per davant de la cova de Cacus, els bous robats van començar a cridar als seus companys.[5][6] Encara una altra versió diu que Caca, la germana de Cacus, va avisar Hèrcules.[7]

En totes les versions, Cacus i Hèrcules van combatre. Hèrcules va córrer furiós cap a l'entrada de la cova que Cacus havia bloquejat amb una gran roca subjecta amb cadenes forjades per Vulcà. Hèrcules va arrancar el cim de la muntanya per obrir-se pas, i Cacus li escopia flames i fums i Hèrcules es va haver de protegir amb branques i roques de la mida de pedres de molí, fins que va saltar dins de la cova i el va estrangular.[8] Una altra versió diu que el va matar amb la seva porra.[5][9] D'aquest fet li vé a Hèrcules l'epítet d'Hèrcules Victor (Hèrcules invicte), o Ἡρακλῆς Νικητής.

Hèrcules, quan va haver vençut Cacus, va oferir un sacrifici a 'Júpiter Descobridor', per agrair-li la victòria, i el rei Evandre, que regnava a la ciutat de Pal·lantea, on després hi hauria Roma i que governava sobre un poble de pastors que habitaven el Palatí, molt a prop d'allà, li va agrair que hagués alliberat el territori d'un lladre com Cacus, i va anunciar a Hèrcules que el cel el recompensaria amb honors divins.[2][10]

Una llegenda antiga explicava que Cacus era un company del rei Màrsias, que havia vingut de Frígia a envair Itàlia. Màrsias havia enviat Cacus com a ambaixador al rei etrusc Tarcont, però aquest el va fer presoner. Cacus va escapar i va tornar al costat de Màrsias. Llavors Màrsias i Cacus van ocupar la Campània, vora Volturnum, i van atacar la regió de Roma, on hi havia una colònia arcàdia. Hèrcules, que s'havia aliat amb Tarcont, va destruir els invasors.[2]

També Diodor parla d'un cert Cacius, un home molt fort que viva al Palatí i que havia acollit Hèrcules quan l'heroi transitava pel país. Aquest nom es conserva en una pujada del Palatí, les Scalae Caci, prop de casa seva (atrium Caci).[2]

Notes

  1. ↑ Plutarc l'anomena fill d'Hefest[1]

Referències

  1. ↑ Plutarc. Έρωτικός (Amatorius), 18
  2. 1 2 3 4 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 78. ISBN 978-84-96061-97-2.
  3. ↑ Virgili. Eneida, VIII, 205-211
  4. ↑ Virgili. Eneida, VIII, 213-218
  5. 1 2 Titus Livi. Ab Urbe Condita, I, 7, 6-7
  6. ↑ Ovidi. Fastos, I, 569-574
  7. ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 78. ISBN 9788496061972.
  8. ↑ Virgili. Eneida, VIII, 225-261
  9. ↑ Ovidi. Fastos, 575-578
  10. ↑ Dionisi d'Halicarnàs. Antiguitats Romanes, I, 40