Cafarsita
 Cafarsita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Ca,Na,☐)19Ti₈Fe3+ 4Fe2+ 4(AsO₃)28F |
| Epònim | composició química, calci, ferro i arsènic |
| Localitat tipus | glacera de Wanni-àrea de Scherbadung (Monte Cervandone), Kriegalp Valley (Chriegalp Valley), Binn Valley, Wallis (Valais), Suïssa |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JC.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.12 |
| Dana | 45.1.4.1 |
| Heys | 20.5.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 15,984Å; |
| Grup puntual | m3 (2/m 3) - diploidal |
| Color | marró fosc |
| Fractura | concoidal |
| Duresa (Mohs) | 5,5 a 6 |
| Color de la ratlla | groc-marró |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 3,9 g/cm³ (mesurada); 3,5 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Índex de refracció | n = 2,2 |
| Birefringència | δ = 0,000 els minerals isotròpics no presenten birefringència |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1965-036 |
| Any d'aprovació | 1966 |
| Símbol | Caf |
| Referències | [1] |
La cafarsita és un mineral de la classe dels òxids. Anomenada així per als elements en la composició CAlci, Ferro i ARSènic.[1][2]
Classificació
La cafarsita es troba classificada en el grup 4.JC.05 segons la classificació de Nickel-Strunz (4 per a Òxids (hidròxids, V [5,6] vanadats, arsenits, antimonurs, bismutits, sulfits, selenits, tel·lurits, iodats); J per a Arsenits, antimonits, bismutits, sulfits, selenits, tel·lurits; iodats i C per a Arsenit, antimonurs, bismutits; sense anions addicionals, amb H₂O; el nombre 05 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 45.1.4.1 (45 per a Àcid i antimonits i arsenits normals i 1 per a diversos; 4 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]
Característiques
La cafarsita és un òxid de fórmula química (Ca,Na,☐)19Ti₈Fe3+
4Fe2+
4(AsO₃)28F. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5 a 6.[1]
Formació i jaciments
S'ha descrit a Amèrica del Nord i a Europa.[1] Sol trobar-se en les cares d'ortogneis.[2]
Referències
Bibliografia
- American Mineralogist: 52: 1584.
- American Mineralogist: 63: 795.
- Schweizerische mineralogische und petrographische Mitteilungen: 57: 1-16.