Calàbria grossa
| Gavia immer | |
|---|---|
![]() | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Pes | 5,46 quilograms (pes adult, mascle) 4,5 quilograms (pes adult, femella) |
| Cicle diürn | diürnalitat |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Gaviiformes |
| Família | Gaviidae |
| Gènere | Gavia |
| Espècie | Gavia immer (Brünnich, 1764) Gavia immer |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Gavia imber
|
| Enregistrament | |
| Distribució | |

La calàbria grossa o agullat gros (Gavia immer) és, de les tres espècies de calàbries que podem veure als Països Catalans, la que té el bec més robust.[1] És exclusivament marina.
Cria a Groenlàndia, Islàndia, Escòcia i Nord-amèrica. Hiverna al nord-oest d'Àfrica, al sud d'Europa i als Estats Units. Als Països Catalans és una hivernant molt rara i irregular, tot i que en els darrers hiverns ha esdevingut més freqüent en àrees com el Delta de l'Ebre i el tram de costa de les comarques del Barcelonès i del Maresme. A la resta d'àrees litorals és molt rara.
Comuna en els llacs de Nord-amèrica, la calàbria grossa és l'ocell emblemàtic oficial de la província canadenca d'Ontario i de l'estat estatunidenc de Minnesota. Apareix a la moneda d'un dòlar canadenc, conegut pels noms informals loonie i huard, dels noms anglès (loon) i francès respectivament del ocell.
Morfologia
Referències
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 14. ISBN 84-315-0434-X
Enllaços externs
- Estudi de la població de calàbries grosses al Principat de Catalunya. (català)
- Reproducció i distribució d'aquesta espècie. (anglès)
- Biometria d'aquesta espècie. Arxivat 2013-02-19 a Wayback Machine. (anglès)
- Estudi de la població nord-americana d'aquest ocell. (anglès)
- Identificació i dieta d'aquesta au. (francès)

