Calau caragroc
Rhabdotorrhinus exarhatus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | vulnerable |
| Dades | |
| Hàbitat | pantà, lowland forest (en)  i bosc primari |
| Cries | 2,8 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Bucerotiformes |
| Família | Bucerotidae |
| Gènere | Rhabdotorrhinus |
| Espècie | Rhabdotorrhinus exarhatus (Temminck, 1823) Rhabdotorrhinus exarhatus |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Penelopides exarhatus
|
| Protònim | Buceros exarhatus |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
El calau caragroc[1] (Rhabdotorrhinus exarhatus) és una espècie d'ocell de la família dels buceròtids (Bucerotidae) que habita els boscos de Sulawesi i les properes Lembeh, Muna i Butung.[2]
Descripció
El calau caragroc és un ocell petit que és majoritàriament negre, fins i tot la cua. La femella és completament negra amb el bec grisenc; el mascle té la cara grogosa i el bec pàl·lid. El juvenil s'assembla a un mascle amb el bec més petit. Es troba en grups als nivells mitjans i superiors dels boscos de terres baixes i peus de turons. Notablement més petit que el calau de Sulawesi (Rhyticeros cassidix), i es diferencia per la cua negra, la manca d'un casc prominent i la cara pàl·lida dels mascles. Les vocalitzacions sorolloses inclouen una sèrie de notes excitades i estimulants, de vegades donades en una seqüència extensa: "kerok-tii-kerok-tii-kerok-tii-tii...".[3]
Distribució i hàbitat
El calu caragroc és endèmic d'Indonèsia, es distribueix a les terres baixes tropicals, els pantans i els boscos primaris de Sulawesi i les illes properes, des del nivell del mar fins a una altitud de fins a 1.100 metres.[4]
Comportament
És una espècie social que viu en grups de fins a 20 individus. Es creu que només la parella dominant es reprodueix, mentre que els membres restants del grup actuen com a ajudants. La dieta consisteix principalment en fruites, figues i insectes. La femella es tanca dins d'un forat d'un arbre per pondre els ous. Durant aquest temps, el mascle i els ajudants proporcionen aliment a la femella i a les cries.[4]
Estat i conservació
Estès i comú a tota l'àrea de distribució natural, el calau de Sulawesi està avaluat com a vulnerable en la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN.[1] Aquesta espècie és dels calaus que més es troba als zoos.[5]
Taxonomia
El calau caragroc va se descrit per primer cop pel zoòleg neerlandès Coenraad JacobTemminck l'any 1823 amb el nom binomial Bucuceros exarhatus i la localitat tipus "Celebes", Indonèsia.[6]
Anteriorment dins del gènere Penelopides, tanmateix a ran dels estudis d'ADN nuclear i mitocondrial de dels calaus (Bucerotidae) de Gonzalez et al. (2013a, b) que coincidien amb els de Viseshakul et al. (2011), el calau caragorc va ser traspassat, entre d'altres, al gènere Rhabdotorrhinus.[7][8]
Es reconeixen dues subespècies:[9]
Referències
- ↑ «Calau caragroc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 18 octubre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 18 octubre 2025].
- ↑ «calau caragroc». eBird. [Consulta: 18 octubre 2025].
- 1 2 Kemp, A. C.. Family Bucerotidae (Hornbills). vol. 6. Barcelona: Lynx edicions, 2001, p. 436–523 (Handbook of the Birds of the World). ISBN 978-84-87334-30-6.
- ↑ «Southern sulawesi hornbill (Southern sulawesi tarictic hornbill)». Zootierliste. [Consulta: 18 octubre 2025].
- ↑ Temminck, C.J.; Laugier de Chartrouse, Guillaume Michel Jerôme Meiffren. Nouveau recueil de planches coloriées d'oiseaux : pour servir de suite et de complément aux planches enluminées de Buffon, édition in-folio et in-4⁰ de l'Imprimerie royale, 1770. v.2. Strasbourgh: Chez Legras Imbert et Comp, 1838, p. làmina 211.
- ↑ Viseshakul, N.; Charoennitikul, W.; Kitamura, S.; Kemp, A.; Thong‐Aree, S. «A phylogeny of frugivorous hornbills linked to the evolution of Indian plants within Asian rainforests» (en anglès). Journal of Evolutionary Biology, 24, 7, 7-2011, p. 1533–1545. DOI: 10.1111/j.1420-9101.2011.02285.x. ISSN: 1010-061X.
- ↑ Gonzalez, Juan-Carlos T.; Sheldon, Ben C.; Collar, Nigel J.; Tobias, Joseph A. «A comprehensive molecular phylogeny for the hornbills (Aves: Bucerotidae)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 67, 2, 5-2013, p. 468–483. DOI: 10.1016/j.ympev.2013.02.012.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Mousebirds, Cuckoo Roller, trogons, hoopoes, hornbills – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 18 octubre 2025].