Calling Dr. Kildare

Infotaula de pel·lículaCalling Dr. Kildare
Fitxa
DireccióHarold S. Bucquet Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
MúsicaDavid Snell Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAlfred Gilks Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRobert Kern Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorLoews Cineplex Entertainment Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Estrena1939 Modifica el valor a Wikidata
Durada86 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema de ficció criminal Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0031133 TMDB: 153162 FilmAffinity: 207211 Rottentomatoes: m/calling-dr-kildare Allmovie: v86499 Modifica el valor a Wikidata

Calling Dr. Kildare és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Harold S. Bucquet, estrenada el 1939.

Argument

El Dr. Gillespie tracta de donar una lliçó a Jimmy Kildare, enviant-lo a una clínica del carrer. Només Kildare pot treure una bala d'un presumpte assassí, i quan arriba la policia, ha de tractar de demostrar la innocència del seu pacient.[1]

Repartiment

  • Lew Ayres: Dr. James 'Jimmy' Kildare
  • Lionel Barrymore: Dr. Leonard Gillespie
  • Laraine Day: Infermera Mary Lamont
  • Nat Pendleton: Joe Wayman
  • Lana Turner: Rosalie Lewett
  • Samuel S. Hinds: Dr. Stephen Kildare
  • Lynne Carver: Alice Raymond
  • Emma Dunn: Sra. Martha Kildare
  • Walter Kingsford: Dr. Walter Carew
  • Alma Kruger: Infermera en cap Molly Byrd
  • Harlan Briggs: James Galt
  • Henry Hunter: Harry Galt
  • Marie Blake: Sally la telefonista
  • Phillip Terry: Intern Bates
  • Roger Converse: Intern Joiner
  • Don 'Red' Barry: Intern Collins
  • Reed Hadley: Thomas 'Tom' Crandell
  • Nell Craig: 'Nosey', una infermera
  • George Offerman Jr.: Nick Lewett
  • Clinton Rosemond: Conover
  • Johnny Walsh: 'Red'

Estrena

Calling Dr. Kildare es va estrenar l'abril de 1939, la segona de la sèrie Kildare. Segons la MGM, el film va recaptar 626.000 dòlars als EUA i Canadà i 266.000 a la resta del món, resultant uns beneficis de 307.000 dòlars.[2]

El crític Frank Nugent del New York Times, mentre es lamentava del dany causat als valors artístics de la sèrie, afirmava que és "gratament entretinguda" i "en general, exitosament ensucrada".[3]

Referències

  1. ↑ «Calling Dr. Kildare» (en anglès). The New York Times.
  2. ↑ The Eddie Mannix Ledger. Margaret Herrick Library, Center for Motion Picture Study.
  3. ↑ Frank S. Nugent «The Screen in Review». New York Times, 12-05-1939 [Consulta: 2 novembre 2015].