Callosina
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | Espanya  |
| Detalls | |
| Tipus | oliva, oleicultura en Espanya i oleicultura a Catalunya |
La callosina és una varietat d'olivera. És considerada com a varietat secundària, ja que només se'n conreen unes 1.000 ha a les províncies d'Alacant i Múrcia.[1] Es cultiva principalment a les comarques alacantines de la conca del Vinalopó, Vega Baixa del Segura i l'Alacantí. Probablement deu el seu nom a la localitat de Callosa del Segura, encara que actualment el cultiu de l'olivera n'ha desaparegut.[2][3]
També es coneix com Cornicabra Callosina, Cornicabra Fina, Grossal Callosina, De Agua i Parda,[4] Cornicabra Parda, Cornicabra Blanca, Cornicabra de Albatera, Albaterana, Orihuelera.[1]
Característiques agronòmiques
Varietat de vigor mitjà i apreciada per la seva resistència al fred i a la sequera.[2] Els seus esqueixos fàcilment fan arrels i el seu pol·len és autocompatible amb les flors de la mateixa varietat per la qual cosa no necessita altres varietats que la pol·linitzin.[4] El temps que tarda a entrar en producció des de la plantació és el de la mitjana de les varietats. La maduració de les olives és tardana.
És resistent a la tuberculosi i sensible a mosca, prays, repil, i oliva sabonosa.[2]
La collita mecànica resulta difícil per la resistència a desprendre's dels seus fruits quan s'usen màquines vibradores. Es recomanable no utilitzar maquinària de vibració per a la recol·lecció, considerant-se més efectiu l'ús de raspalls manuals.[3] Les olives són de pes mitjà entre 2 i 4 grams. Productivitat elevada i constant, ja que no és gaire afectada pel fenomen de la contranyada.[5]
| Descripció pomològica varietat Callosina[2] | |
|---|---|
| Característiques de l'arbre | |
| * Vigor: | Elevat |
| * Port: | Obert a erguit |
| * Densitat de la capçada: | Espessa |
| Característiques de la fulla | |
| * Forma: | Lanceolada |
| * Longitud: | Mitja |
| * Amplada: | Estreta |
| * Curvatura del limbe: | Plana |
| Característiques del fruit | |
| * Pes: | Mitjà |
| * Forma (A): | Allargada |
| * Simetria (A): | Asimètric |
| * Posició del diàmetre transversal màxim (B): | Centrat o cap a l'àpex |
| * Àpex (A): | Apuntat |
| * Base (A): | Arrodonida |
| * Mugró (A): | Esbossat |
| * Color a la maduració: | Negre |
| Característiques de l'endocarpi | |
| * Pes: | Alt |
| * Forma (A): | Allargada |
| * Simetria (A): | Asimètric |
| * Simetria (B): | Lleugerament asimètric |
| * Posició del diàmetre transversal màxim (B): | Cap a l'àpex |
| * Secció transversal màxima: | Circular o quasi |
| * Àpex (A): | Apuntat |
| * Base (A): | Apuntada |
| * Superfície (B): | Llisa |
| * Nombre de solcs fibrovasculars: | Mitjà |
| * Distribució dels solcs fibrovasculars: | Uniforme |
| * Terminació de l'àpex (A): | Amb mucró |
Usos
Tant per a fer oli com per a taula (partides o estades),[3] ja que la polpa és de gran qualitat i molt resistent una vegada elaborada.[2]
El contingut gras d'aquesta oliva no és gaire elevat. Tot i això, l'olivera callosina té una productivitat elevada i constant, i s'aprecia molt pel seu alt contingut en oli i la seva qualitat.[3]
Referències
- 1 2 «Callosina» (en castellà). Variedades de Olivo. [Consulta: 12 febrer 2016].
- 1 2 3 4 5 Iñíguez Monterde, Arturo; Paz Company, Sergio; Illa Gómez, Francisco José. Variedades de olivo cultivadas en la Comunidad Valenciana (en castellà). Primera edición. València: Conselleria d'Agricultura, Peixca i Alimentació. Generalitat Valenciana, desembre de 2001, p. 118-121. ISBN 9788448229252.
- 1 2 3 4 «Olivo Callosina - Viveros Pérez S.L.» (en castellà). [Consulta: 18 juny 2026].
- 1 2 «Callosina» (en castellà), 24-01-2021. [Consulta: 18 juny 2026].
- ↑ «Callosina» (en castellà). Catálogo Mundial de Variedades de Aceituna. Arxivat de l'original el 2016-02-17. [Consulta: 12 febrer 2016].