Calor de fusió

Fusió del gel dins un got de té.

La calor de fusió (també anomenada entalpia de fusió) és la quantitat d'energia necessària perquè un mol d'una substància que es trobi en la seva temperatura de fusió passi completament de sòlid a líquid a la mateixa temperatura.[1] Per exemple, per a l'aigua seria:

Usualment les unitats utilitzades per a aquesta propietat s'indiquen en kJ/mol, però l'ús dels kJ/kg també és possible, tot i que menys freqüent. Ja que el procés de fusió és invers al de congelació, el terme calor de congelació també s'utilitza. Aquest es defineix com la calor alliberada quan un mol de substància se solidifica a la seva temperatura de congelació. L'entalpia de fusió estàndard se simbolitza o .[2]

Canvi d'entalpia estàndard de fusió dels elements del període tres de la taula periòdica.

L'entalpia de la fusió és una calor latent, ja que durant la fusió, l'energia de calor necessària per canviar la substància de sòlid a líquid a pressió atmosfèrica és calor de fusió latent, ja que la temperatura es manté constant durant el procés. El calor latent de la fusió és el canvi d'entalpia de qualsevol quantitat de substància quan es fongui. Quan la calor de fusió es fa referència a una unitat de massa, normalment s'anomena calor específic de fusió, mentre que la calor molar de fusió fa referència al canvi d'entalpia per quantitat de substància en mols.

La fase líquida té una energia interna més elevada que la fase sòlida. Això vol dir que s'ha d'aportar energia a un sòlid per tal de fondre’l i l'energia s'allibera d'un líquid quan es congela, perquè les molècules del líquid experimenten forces intermoleculars més dèbils i tenen una energia potencial més elevada (una mena d'energia de dissociació d'enllaços). per a forces intermoleculars). Quan l'aigua líquida es refreda, la temperatura baixa constantment fins que cau just per sota de la línia de punt de congelació a 0 °C. La temperatura es manté constant al punt de congelació mentre l'aigua cristal·litza. Un cop l'aigua està completament glaçada, la seva temperatura continua baixant.

Canvi d'entalpia estàndard de fusió del període dos de la taula periòdica d'elements.

L'entalpia de la fusió és gairebé sempre una quantitat positiva; l'heli és l'única excepció coneguda.[3] L'heli-3 té una entalpia negativa de fusió a temperatures inferiors a 0,3 K. L'heli-4 també té una entalpia de fusió molt lleugerament inferior a 0,77 K (−272,380 °C). Això vol dir que, a pressions constants adequades, aquestes substàncies es congelen amb l'addició de calor.[4] En el cas de 4He, aquest rang de pressió se situa entre les 24,992 (2,533 kPa) i les 25,00 atm .[4]

Entalpies de fusió a la temperatura de fusió[5]
Fórmula Substància (°C) (kJ mol–1) Fórmula Substància (°C) (kJ mol–1)
CH3COOHÀcid acètic 16,6411,73 C6H6OFenol 40,8911,51
H2OAigua 0,006,01 PFòsfor (blanc) 44,150,659
NH3Amoníac –77,735,66 C3H8O3Glicerina 18,118,3
C6H7NAnilina –6,0210,54 C7H16Heptà –90,5514,03
AlAlumini 660,310,71 C6H14Hexà –95,3513,08
SbAntimoni (gris) 630,619,79 I2Iode 113,715,52
AgArgent 961,811,30 MnManganès 124612,91
BiBismut 271,411,11 HgMercuri –38,82,295
Br2Brom –7,210,57 CH4OMetanol –97,533,215
CdCadmi 321,16,21 C10H8Naftalè 80,2619,01
CHCl3Cloroform –63,419,5 NiNíquel 145517,48
CoCobalt 149516,20 C8H18Octà –56,8220,73
CuCoure 1084,613,26 AuOr 1064,212,55
CrCrom 190721,0 PtPlatí 1768,222,18
CO2Diòxid de carboni –56,569,02 PbPlom 327,464,774
CS2Disulfur de carboni –112,14,39 KPotassi 63,52,335
C10H22Decà –29,628,72 C3H8Propà –187,633,50
SnEstany (blanc) 231,97,15 C3H6Propè –185,243,00
C2H6OEtanol –114,144,931 SSofre (monoclínic) 115,21,721
C4H10OÈter dietílic –116,27,19 CCl4Tetraclorur de carboni –22,622,56
C2H6OÈter dimetílic –141,54,94 C7H8Toluè –94,956,64
C2H6O2Etilenglicol –12,699,96 ZnZinc 419,537,068

Referències

  1. ↑ Olba, Amparo. Química general: Equilibri i canvi. Universitat de València, 2011, p.61. ISBN 9788437084572 [Consulta: 6 març 2014].
  2. ↑ Quantities, Units and Symbols in Physical Chemistry: 4th Edition, Abridged Version (en anglès). Royal Society of Chemistry, 2023-11-29. DOI 10.1039/9781839163180. ISBN 978-1-83916-150-6.
  3. ↑ Atkins i Jones, 2008, p. 236.
  4. 1 2 Hoffer, J. K.; Gardner, W. R.; Waterfield, C. G.; Phillips, N. E. «Thermodynamic properties of 4He. II. The bcc phase and the P-T and VT phase diagrams below 2 K». Journal of Low Temperature Physics, vol. 23, 1, 4-1976, p. 63–102. Bibcode: 1976JLTP...23...63H. DOI: 10.1007/BF00117245.
  5. ↑ Lide, David R. CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th Edition (en anglès). CRC Press, 2004-06-29. ISBN 978-0-8493-0485-9.

Enllaços externs

  • Peñas Cano, Jesus. «Entalpia de fusió». Elements Químics. edu365. Arxivat de l'original el 2016-02-13. [Consulta: 6 març 2014]. (Dades d'entalpia de fusió de diferents elements químics)