Calycanthus
 Calicant  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Laurales |
| Família | Calycanthaceae |
| Gènere | Calycanthus L., 1759 Calycanthus |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Pompadoura
|
| Tipus | Calycanthus floridus |
Calycanthus és un gènere amb vuit espècies de plantes de flors pertanyent a la família Calycanthaceae.
Descripció
Les plantes del gènere Calycanthus són arbustos caducifolis que creixen fins als 4 m (13 ft) d'alçada. Les fulles són oposades i senceres. Les plantes són aromàtiques.[1][2] [3][4] Les flors són típiques de la família de les calicantàcies pel fet de no tenir sèpals i pètals diferenciats, sinó que presenten espirals de tèpals.[5] Les flors brollen des de la primavera en endavant, fins a l'octubre en el cas de C. occidentalis[6]
Les flors de les dues espècies nord-americanes són oloroses, d'entre 4–7 cm (1.6–2.8 in) de diàmetre, amb nombrosos tèpals de color vermell fosc, bordeus o marró porpra. C. chinensis té els tèpals més amples; els exteriors són blancs amb tons rosats i els interiors són majoritàriament grocs amb taques púrpuras a la base.[3] El fruit és una càpsula seca el·líptica que conté nombroses llavors.[7]
C. floridus i C. occidentalis són pol·linitzats per escarabats. Les seves flors produeixen petits creixements rics en proteïnes que alimenten els escarabats pol·linitzadors.[8] S'ha demostrat que C. occidentalis produeix substàncies químiques que imiten la fruita en fermentació per atraure escarabats de les famílies dels nitidúlids i els estafilínids.[9]
Taxonomia
El gènere Calycanthus va ser creat per Carl von Linné el 1759,[10] amb l'única espècie Calycanthus floridus.[11] El 1762, hi va afegir Calycanthus praecox, que actualment es considera Chimonanthus praecox.[12]
- Calycanthus chinensis
- Calycanthus fertilis
- Calycanthus floridus
- Calycanthus glaucus
- Calycanthus laevigatus
- Calycanthus occidentalis
- Calycanthus praecox
- Calycanthus sterilis
Referències
- ↑ Johnson, George P., "Calycanthus floridus", in Flora of North America Editorial Committee, Flora of North America (online)', eFloras.org
- ↑ Johnson, George P., "Calycanthus occidentalis", in Flora of North America Editorial Committee, Flora of North America (online)', eFloras.org
- 1 2 Lancaster, Roy & Rix, Martyn (2019), "921. Calycanthus chinensis Calycanthaceae", Curtis's Botanical Magazine 36 (4): 340–346, DOI 10.1111/curt.12302
- ↑ Li, Bingtao & Bartholomew, Bruce, "Calycanthus", in Wu, Zhengyi; Raven, Peter H. & Hong, Deyuan, Flora of China (online), eFloras.org, <http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=2&taxon_id=105270>. Consulta: 9 febrer 2021
- ↑ Hsu, Eric (March 2018), "An overview of Calycanthus", The Plantsman, New Series 17 (1): 32–39
- ↑ «Calycanthus occidentalis». Native Plants. Lady Bird Johnson Wildflower Center. [Consulta: 9 febrer 2021].
- ↑ «SWEETSHRUB». Home & Garden Information Center. Clemson University Cooperative Extension. [Consulta: 20 juny 2024].
- ↑ Zhou, S. ; Renner, S. & Wen, J. (2006), "Molecular phylogeny and intra- and intercontinental biogeography of Calycanthaceae", Molecular Phylogenetics and Evolution 39 (1): 1–15, doi:10.1016/j.ympev.2006.01.015, <http://www.umsl.edu/~renners/Zhou_etal_Calycanthaceae_MPE2006.pdf>
- ↑ Gottsberger, Gerhard; Gottsberger, Brigitte & Silberbauer-Gottsberger, Ilse et al. (2021), "Imitation of fermenting fruits in beetle-pollinated Calycanthus occidentalis (Calycanthaceae)", Flora 274, DOI 10.1016/j.flora.2020.151732
- ↑ Plantilla:IPNI
- ↑ Linnaeus, C. (1759), Systema Naturae, vol. 2 (10th ed.), Stockholm (Holmia): Laurentius Salvius p. 1066.
- ↑ «Calycanthus praecox L.». Plants of the World Online. Board of Trustees of theRoyal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 6 febrer 2021].