Camarhynchus

Infotaula d'ésser viuCamarhynchus Modifica el valor a Wikidata

Pinsà de Darwin modest Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaThraupidae
GènereCamarhynchus Modifica el valor a Wikidata
Gould, 1837 Camarhynchus Modifica el valor a Wikidata

Camarhynchus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels tràupids (Thraupidae).[1] Totes les espècies del gènere són endèmiques de les Illes Galápagos.[2] Juntament amb els gèneres relacionats, es coneixen col·lectivament com a pinsans de Darwin.[3]

Descripció

Els pinsans de Darwin d'aquest gènere mesuren entre 11 i 15 cm de longitud, de color oliva grisenc fosc per dalt i beix groguenc a blanquinós per baix, amb estriat de color gris fosc, alguns mascles amb una caputxa de color gris pissarra molt fosc amb el pit i les femelles sense la caputxa i amb colors més clars i apagats. Els becs són robustos però variables, van des de curt i gruixut a C. psittacula a més llarg a C. pallidus.[4]

Taxonomia

El gènere Camarhynchus va ser introduït el 1837 per l'ornitòleg anglès John Gould, amb Camarhynchus psittacula com a espècie tipus.[5]

Tradicionalment col·locat a la família Emberizidae, aquest gènere va ser transferit per a Thraupidae sobre la base de diversos estudis genètics, citant Sato et al. (2001)[6] i Burns et al. (2002).[7] La Proposta Núm. 512 al Comitè de Classificació Sud-americà (SACC) de novembre de 2011, va aprovar la transferència de diversos gèneres (entre els quals Camarhynchus) d'Emberizidae a Thraupidae.[8]

Diversos estudis genètics, entre els quals Burns et al. (2002, 2003)[9][10] van subministrar un fort suport per a un grup monofilètic format per Coereba, Tiaris, els pinsans de Darwin (Certhidea, Platyspiza, Camarhynchus i Geospiza, i incloent-hi Pinaroloxias), així com també els gèneres caribenys Euneornis, Loxigilla, Loxipasser, Melanospiza i Melopyrrha. Els estudis de Barker et al. (2013)[11] i Burns et al. (2014)[12] van confirmar la monofília d'aquest clade i van proposar el nom d'una subfamília Coerebinae, per designar-ho.

Un estudi filogenètic dels pinsans de Darwin de Lamichhaney et al. (2015) que va analitzar 120 individus representant totes les espècies i dos parents propers va revelar discrepàncies amb la taxonomia actual basada en fenotips. Una de les conclusions és que les espècies del present gènere estan embotides dins del gènere Geospiza.[13] Una solució seria sinonimitzar aquest gènere amb Geospiza, solució ja adoptada per Manual del ocells del món(HBW) i Birdlife International (BLI); en aquestes classificacions les cinc espècies aquí llistades passen a denominar-se Geospiza pallida, G. psittacula, G. pauper, G. parvula i G. heliobates.[14]

L'estudi també va confirmar que el pinsà de Darwin vegetarià (Platyspiza crassirostris) de vegades inclòs en aquest gènere, és parafilètic en relació amb Geospiza.

El nom genèric Camarhynchus es compon de les paraules del grec antic «kamara» que significa “arc”, “cúpula”, i «rhunkhos», “bec”.[15]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per cinc espècies:[16]

Referències

  1. ↑ Frith, Clifford B. Charles Darwin's Life With Birds: His Complete Ornithology (en anglès). Oxford University Press, 2016-06-01. ISBN 978-0-19-024024-0.
  2. ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 12 febrer 2026].
  3. ↑ «Camarhynchus». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2026].(català)
  4. ↑ Hoyo, Josep del. All the birds of the world. Barcelona: Lynx edicions, 2020, p. 813. ISBN 978-84-16728-37-4.
  5. ↑ Gould, John. Remarks on a group of ground finches from Mr. Darwin's collection, with characters of new species. pt.5 (49), 1836, p. 4–7 [6]. (Proceedings of the Zoological Society of London).
  6. ↑ Sato, Akie; Tichy, Herbert; O'hUigin, Colm; Grant, Peter R.; Grant, B. Rosemary «On the Origin of Darwin's Finches» (en anglès). Molecular Biology and Evolution, 18, 3, 01-03-2001, p. 299–311. DOI: 10.1093/oxfordjournals.molbev.a003806. ISSN: 1537-1719.
  7. ↑ Burns, Kevin J.; Hackett, Shannon J.; Klein, Nedra K. «PHYLOGENETIC RELATIONSHIPS AND MORPHOLOGICAL DIVERSITY IN DARWIN'S FINCHES AND THEIR RELATIVES» (en anglès). Evolution, 56, 6, 6-2002, p. 1240–1252. DOI: 10.1111/j.0014-3820.2002.tb01435.x. ISSN: 0014-3820.
  8. ↑ «Proposal t#512: Transfer genera from Emberizidae to Thraupidae». South American Classification Committee. [Consulta: 12 febrer 2026].
  9. ↑ Burns, Kevin J.; Hackett, Shannon J.; Klein, Nedra K. «PHYLOGENETIC RELATIONSHIPS AND MORPHOLOGICAL DIVERSITY IN DARWIN'S FINCHES AND THEIR RELATIVES» (en anglès). Evolution, 56, 6, 6-2002, p. 1240–1252. DOI: 10.1111/j.0014-3820.2002.tb01435.x. ISSN: 0014-3820.
  10. ↑ J. Burns, Kevin; J. Hackett, Shannon; K. Klein, Nedra «Phylogenetic relationships of Neotropical honeycreepers and the evolution of feeding morphology» (en anglès). Journal of Avian Biology, 34, 4, 12-2003, p. 360–370. DOI: 10.1111/j.0908-8857.2003.03171.x. ISSN: 0908-8857.
  11. ↑ Barker, F. Keith; Burns, Kevin J.; Klicka, John; Lanyon, Scott M.; Lovette, Irby J. «Going to Extremes: Contrasting Rates of Diversification in a Recent Radiation of New World Passerine Birds» (en anglès). Systematic Biology, 62, 2, 01-03-2013, p. 298–320. DOI: 10.1093/sysbio/sys094. ISSN: 1076-836X.
  12. ↑ Burns, Kevin J.; Shultz, Allison J.; Title, Pascal O.; Mason, Nicholas A.; Barker, F. Keith «Phylogenetics and diversification of tanagers (Passeriformes: Thraupidae), the largest radiation of Neotropical songbirds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 75, 6-2014, p. 41–77. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.02.006.
  13. ↑ Lamichhaney, Sangeet; Berglund, Jonas; Almén, Markus Sällman; Maqbool, Khurram; Grabherr, Manfred «Evolution of Darwin’s finches and their beaks revealed by genome sequencing» (en anglès). Nature, 518, 7539, 2-2015, p. 371–375. DOI: 10.1038/nature14181. ISSN: 0028-0836.
  14. ↑ Hoyo, Josep del; Collar, Nigel James. Passerines. Barcelona: Lynx edicions, 2016 (HBW and BirdLife International illustrated checklist of the birds of the world). ISBN 978-84-96553-98-9.
  15. ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 86. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 12 febrer 2026].
  16. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 12 febrer 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.