Camassia
![]() Camassia leichtlinii | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Asparagaceae |
| Subfamília | Agavoideae |
| Gènere | Camassia Lindl., 1832 Camassia |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Camassia Lindl, és un gènere de plantes perennes i bulboses que pertanyen a la família de les Agavàcies de les monocotiledònies. Anteriorment se la situava dins de la família de les Liliaceae però els estudis de l'ADN han demostrat que pertany a les agavàcies. Comprèn 6 espècies originàries de l'Amèrica boreal.
Descripció
Són plantes herbàcies, perennes i bulboses, de fulles lineals i en forma de rossetes. Les flors són actinomorfes o zigomorfes i hermafridites, blaves, purpúries, blanques o groguenques, pedicel·lades, disposades en raïms en l'extremitat d'un llarg escap bracteat. El perigoni està compost de 6 tèpals lliures i estesos. L'androceu està format per 6 estams, inserits a la base dels tèpals. Els filaments són filiformes i les anteres són dorsifixes. L'ovari és súper, trilocular i amb els lòculs pluriovulats. L'estil és filiforme i l'estigma és trífit. El fruit és una càpsula dehiscent.
Taxonomia
- Camassia angusta
- Camassia cusickii
- Camassia howellii
- Camassia leichtlinii
- Camassia leichtlinii ssp. leichtlinii
- Camassia leichtlinii ssp. suksdorfii
- Camassia quamash.
- Camassia quamash ssp. azurea
- Camassia quamash ssp. breviflora
- Camassia quamash ssp. intermedia
- Camassia quamash ssp. linearis
- Camassia quamash ssp. máxima
- Camassia quamash ssp. quamash
- Camassia quamash ssp. utahensis
- Camassia quamash ssp. walpolei
- Camassia scilloides
Referències
- Brisland, Richard T. W. Camas processing or upland hunting : an interpretation of lithic scatters at High Prairie. Calgary, Alb.: University of Calgary, 1992. Thesis (M.A.)
- Comber, Harold F.; Miller, Murray. Check list of the plants of the Camassia Natural Area : vascular plants. [Oregon]: Oregon Chapter, The Nature Conservancy, 1967
- Coville, Frederick V. The technical name of the camas plant. Proceedings of the Biological Society of Washington; v. 11 (1897), p. 61-65.
- Gould, Frank W. A systematic treatment of the genus Camassia Lindl. Notre Dame, Ind.: University Press, 1942.
- Konlande, J. E.; Robson, John R. The nutritive value of cooked camas as consumed by Flathead Indians. Ecology of food and nutrition, v.2, (1972), p.193-195.
- Maclay, Anne M. Studies of the life history of Camassia quamash (Pursh) Greene. Pullman, Wash. : State College of Washington (Washington State University), 1928. Thesis (M.S.)
- Rice, Peter M.; Toney, J. Chris.; Cross, Marcia Pablo. Rehabilitation of camas and bitterroot gathering sites: study plan. [Hamilton, Mont: Bitterroot National Forest: U.S. Forest Service], 1996.
- Smith, Harriet L. Camas: the plant that caused wars. Lake Oswego, Or.: Smith, Smith and Smith Pub. Co., 1978.
- Stevens, Michelle L. and Darris, Dale C. Plant Guide for Common Camas: Ethnobotany, Culture, Management, and Use Arxivat 2004-10-30 a Wayback Machine.. Plant Materials Technical Note No. 25. (June 16, 2000) U.S. Department of Agriculture Natural Resources Conservation Service, Portland, Oregon, 2000.
- Stevens, Michelle L. and Darris, Dale C. Ethnobotany, Culture and Use of Great Camas (Camassia quamash ssp. quamash) Arxivat 2004-10-31 a Wayback Machine.. Plant Materials Technical Note No. 23 (September 1999). U.S. Department of Agriculture Natural Resources Conservation Service, Portland, Oregon, 1999
- Storm, Linda. Patterns and Processes of Indigenous Burning Arxivat 2004-06-30 a Wayback Machine. 2000
- Statham, Dawn Stram. Camas and the Northern Shoshoni: a biogeographic and socioeconomic analysis. Boise, Idaho: Boise State University, 1982.
- Thoms, Alston V. The northern roots of hunter-gatherer intensification: camas and the Pacific Northwest. Pullman, Wash.: Thesis (Ph. D.)--Washington State University, 1989.
- Toney, J. Chris. Traditional plant restoration: restoration of camas & bitterroot gathering sites (phase I-year 1 progress report). [Hamilton, Mont: Bitterroot National Forest: U.S. Forest Service], 1997
