Camillo Pace

Plantilla:Infotaula personaCamillo Pace
Biografia
Naixement16 maig 1862 Modifica el valor a Wikidata
Paglieta (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1948 Modifica el valor a Wikidata (85/86 anys)
Pescara (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópastor evangèlic Modifica el valor a Wikidata

Camillo Pace (Paglieta, 16 de maig de 1862 - Pescara, 1948) va ser un pastor protestant i educador italià, conegut per la seva obra d'evangelització i per haver donat a conèixer, durant la Segona Guerra Mundial, l'existència d'una resistència antinazi protestant a Alemanya.

De molt jove, el 1879, es va allistar a la Guardia di Finanza. Acabat el servei militar, es dedica al comerç. La trobada amb el protestantisme i amb l'Església dels Germans té lloc a Pescara, on comença a estudiar teologia, estudis que segueix a Anglaterra, a Londres i a Plymouth.

A partir del 1889 Pace comença una intensa activitat d'evangelització a Abruzzo, a Paglieta, Gissi, Lanciano i Pescara.[1] Uns anys més tard, el 1925, es va mudar amb la seva esposa Lucia Pace a Florència, on es va unir al grup de direcció de l'Istituto Comandi,[2] un centre d'acollida i d'educació per als orfes o nens sense família. El 1928 publica un tractat religiós titulat Sant Agustí, Bisbe d'Hipona i Doctor de l'Església.[3]

Dotat d'una forta personalitat[4] des del 1930, amb Gino Veronesi, Pace és el director del setmanari Ebenezer, un petit periòdic imprès a l'Instituto Commandi,[5] que publica escrits oberts a les idees més modernes, i que mostra interès en la qüestió de la resistència protestant al nazisme a Alemanya.[6]

Per haver estat inscrit a la maçoneria en la seva joventut, abans de la seva conversió religiosa, i per haver-se manifestat sempre, en els seus sermons, contrari a la guerra, Pace fou perseguit pel règim feixista de Mussolini i el 1942 va ser confinat a Calàbria.[7] Al final de la guerra torna a Pescara.[8]

Camillo Pace va tenir cinc fills, entre els quals Aurelio Pace,[9] membre del Partito d'Azione a Florència,[10] historiador de la UNESCO i pare de l'artista fundador del Filtranisme Joseph Pace, i de Mario Vonwiller[11] de l'Església dels Germans a Suïssa.

Pace va morir el 1948 a Pescara, a la casa del seu fill Aurelio i de la seva filla Franchina Cardile, germana del pintor Antonio Cardile.

Referències

  1. ↑ Cenni di storia del movimento delle assemblee dei fratelli in Italia, Chiese dei Fratelli in Italia, Dio è con te, paragrafo 5 e 6
  2. ↑ Marcella Fanelli, Passeggiata lungo il XX secolo, Edizioni GUB, Claudiana, Torino, 2001, pag. 270/271
  3. ↑ Le Biografie, Camillo Pace, Associazione Storico Culturale Sant'Agostino
  4. ↑ Marcella Fanelli, Passeggiata lungo il XX secolo, Edizioni GUB, Claudiana, Torino, 2001, pag. 325
  5. ↑ Andrea Diprose, Recensione del libro di G. Spini: Italia di Mussolini e protestanti, pag.5/6
  6. ↑ G. Spini, Itàlia vaig Mussolini i Protestanti, Torino, Claudiana, Italy, 2007, pag 234
  7. ↑ Andrea Diprose, Lux Biblica, Claudiana, Torino, Recensioni: G. Spini, Italia di Mussolini e Protestanti, foglio 5/6
  8. ↑ Marcella Fanelli, Passeggiata lungo il XX secolo, Edizioni GUB, Claudiana, Torino, 2001, pag. 432
  9. ↑ Marcella Fanelli, Passeggiata lungo il XX secolo, Edizioni GUB, Claudiana, Torino, 2001, Pag. 270
  10. ↑ Joseph Pace' Filtranisme, di Marcello Paris, Equitazione&Ambiente Arte, Roma, Italia, 2008
  11. ↑ Marcella Fanelli, Passeggiata lungo il XX secolo, Edizioni GUB, Claudiana, Torino, 2001, pag. 359

Bibliografia

  • 2001 – Marcella Fanelli, Passeggiata lungo il XX secolo, Edizioni GUB, Claudiana, Torino, Italy
  • 2007 – Giorgi SPINI, Italia di Mussolini e Protestanti, Torino, Claudiana, Italy
  • 2008 – Marcello Paris, Intervista a Joseph Pace, Equitazione&Ambiente Arte, Roma, Italia, 2008

Enllaços externs