Camillo de Nardis

Plantilla:Infotaula personaCamillo de Nardis
Biografia
Naixement26 maig 1857 Modifica el valor a Wikidata
Orsogna (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 agost 1951 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, director d'orquestra, musicòleg Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEmilia Gubitosi i Antonino Votto Modifica el valor a Wikidata
InstrumentFlauta Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: cd31ed88-3399-47c4-8245-c4efb2e3c5e9 Discogs: 4108904 IMSLP: Category:De_Nardis,_Camillo Modifica el valor a Wikidata

Camillo de Nardis (Orsogna (provincia de Chieti), 26 de maig de 1857 - Nàpols (Campania), 5 d'agost de 1951) va ser un compositor, director d'orquestra i pedagog musical italià.[1]

Vida i obra

Camillo de Nardis va estudiar harmonia amb Giuseppe Correggio i contrapunt, composició i fuga amb Nicola D'Arienzo al Conservatori San Pietro a Majella de Nàpols. Va obtenir el seu diploma en composició el 1879.[1]

De 1882 a 1884, Camillo de Nardis va ensenyar harmonia al Conservatori San Pietro a Majella de Nàpols, el 1885 cant coral a la Reial Acadèmia Militar de Nàpols, des de 1886 harmonia i contrapunt a l'Albergo dei Poveri de Nàpols i de 1892 a 1897 composició al Conservatori de Palerm. De 1907 a 1922, va tornar a ensenyar al Conservatori de Nàpols, on va exercir de sotsdirector de 1907 a 1929, succeint Paolo Serrao. Entre els seus alumnes hi havia Raffaele Tenaglia, Guido Pannain i Renato Parodi.[1]

De Nardis es va distingir com a director d'orquestra, sobretot a Nàpols. Per exemple, durant la temporada 1888/1889, va dirigir l'òpera I puritani de Bellini i l'estrena a Nàpols de Tannhäuser de Richard Wagner.[1]

Va escriure un tractat sobre harmonia, publicat per Ricordi el 1921. També va escriure importants crítiques musicals. Va compondre música sacra i de cambra, incorporant sovint elements de la tradició dels Abruços. La seva obra orquestral Escenes d'Abruzzo i dues suites per a orquestra simfònica també van ser publicades per Ricordi. La seva producció compositiva també inclou òperes com ara Stella (1898), amb llibret de Paolo D'Elsa i basada en una obra del dramaturg Francesco Gabriello Starace, que es va estrenar al Teatro Marrucino de Chieti per encàrrec del Teatre Líric de Milà. Ambientada a la regió natal dels Abruços de Nardi, aquesta obra, que comparteix una estructura similar amb l'òpera Cavalleria rusticana, va ser un èxit rotund entre el públic per la seva intensitat dramàtica i la complexitat dels seus personatges. En general, l'estil compositiu de de Nardi es caracteritzava per melodies clares i una orquestració refinada. Va reelaborar i modernitzar òperes italianes del segle XVIII com ara Il duello comico de Giovanni Paisiello i Lu frate innamurate de Giovanni Battista Pergolesi, així com obres per a clavicèmbal de la mateixa època que l'havien captivat.[1]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 Abschnitt nach: M. Francesca Agresta: Camillo de Nardis. In: Dizionario Biografico degli Italiani.

Bibliografia

  • M. Francesca Agresta: De Nardis, Camillo. A: Massimiliano Pavan (Hrsg.): Dizionario Biografico degli Italiani (DBI). Band 38: Della Volpe–Denza. Istituto della Enciclopedia Italiana, Rom 1990.