Can Baliarda
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Horta (Barcelonès) | |||
| Lloc | Pg. Valldaura, 1-13 / Ctra. Horta a Cerdanyola, 16-28 / Pg. Vall d'Hebron, 280 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2849 | |||
Can Baliarda és una masia situada a la part alta del barri d'Horta de Barcelona, entre el passeig de Valldaura i la carretera d'Horta a Cerdanyola, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història
D'origen molt antic, se'n té referències documentals l'any 1502, quan pertanyia a la parròquia de Sant Joan d'Horta, i el rector Miquel Mata la llogà a Francesc Clotes. Un dels seus descendents fou Ignasi Baliarda, de qui la masia prengué el nom.[2]
El 1880, Victòria Comes, casada amb Antoni Pinós, obté permís per a transformar la masia en casa de veïns, aixecant.hi un segon pis. El seu fill Josep Pinós i Comes va ser un pintor important del modernisme; un carrer vora el parc de la Unitat li està dedicat.[3] També hi van viure el pintor Rafael Llimona i Benet i el seu fill Jordi Llimona i Barret.[2]
Descripció
La masia, de planta quadrada, tenia les quadres a la planta baixa, així com el celler, el cup i les eines de conreu. Al primer pis, la sala d'estar i les golfes. Al voltant es conreava una gran extensió de vinyes. La casa està envoltada per una densa i variada vegetació.[2]
Referències
- ↑ «Can Baliarda». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- 1 2 3 Díez i Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. Quarta edició. Barcelona: El tinter, SAL, abril 2003, p. 38-39.
- ↑ Giménez, 2015, p. 47.
Bibliografia
- Giménez, Carlota «De can Cortada a can Quintana». El Pou, publicació del Grup d'Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, núm. 5, 2015, p. 44-48.