Can Baliarda

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Baliarda
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaHorta (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocPg. Valldaura, 1-13 / Ctra. Horta a Cerdanyola, 16-28 / Pg. Vall d'Hebron, 280 Modifica el valor a Wikidata
 41° 26′ 14″ N, 2° 09′ 16″ E / 41.43733458°N,2.15448587°E / 41.43733458; 2.15448587
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona2849 Modifica el valor a Wikidata

Can Baliarda és una masia situada a la part alta del barri d'Horta de Barcelona, entre el passeig de Valldaura i la carretera d'Horta a Cerdanyola, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

Història

D'origen molt antic, se'n té referències documentals l'any 1502, quan pertanyia a la parròquia de Sant Joan d'Horta, i el rector Miquel Mata la llogà a Francesc Clotes. Un dels seus descendents fou Ignasi Baliarda, de qui la masia prengué el nom.[2]

El 1880, Victòria Comes, casada amb Antoni Pinós, obté permís per a transformar la masia en casa de veïns, aixecant.hi un segon pis. El seu fill Josep Pinós i Comes va ser un pintor important del modernisme; un carrer vora el parc de la Unitat li està dedicat.[3] També hi van viure el pintor Rafael Llimona i Benet i el seu fill Jordi Llimona i Barret.[2]

Descripció

La masia, de planta quadrada, tenia les quadres a la planta baixa, així com el celler, el cup i les eines de conreu. Al primer pis, la sala d'estar i les golfes. Al voltant es conreava una gran extensió de vinyes. La casa està envoltada per una densa i variada vegetació.[2]

Referències

  1. ↑ «Can Baliarda». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 1 2 3 Díez i Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. Quarta edició. Barcelona: El tinter, SAL, abril 2003, p. 38-39.
  3. ↑ Giménez, 2015, p. 47.

Bibliografia

  • Giménez, Carlota «De can Cortada a can Quintana». El Pou, publicació del Grup d'Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, núm. 5, 2015, p. 44-48.