Can Baulenas

No s'ha de confondre amb Can Baulenes.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Baulenas
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici industrial i edifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Construcció1850 Modifica el valor a Wikidata
Úsedifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaMataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
LlocCuba, 40 i Unió, 1-3 Modifica el valor a Wikidata
 41° 32′ 14″ N, 2° 26′ 25″ E / 41.53726°N,2.44031°E / 41.53726; 2.44031

Can Baulenas[1] o Can Baladia de Baix[2] és una antiga casa-fàbrica de Mataró, de la que actualment es conserva l'edifici d'habitatges als carrers (plaça) de Cuba i de la Unió,[3] mentre que les «quadres» dels carrers d'Iluro i la Unió[4] han estat enderrocades.

Història i descripció

Els Baulenas

A principis del segle xix, el fabricant de teixits Jaume Baulenas i Carbonell era establert al barri de Sant Pere de Barcelona,[5][6] i es va associar amb el seu fill Aleix Baulenas i Gaig (c. 1788-1861)[7][8] sota la raó social Jaume Baulenas i Fill.[9] A la mort del seu pare el 1826,[10] aquest va continuar la indústria,[11][12] i el 1850 va fer construir un nou edifici a Mataró segons el projecte de Gaspar Collet,[13] en un solar adquirit en emfiteusi a Antoni Viada i Balançó.[14]

El 1857, la fàbrica disposava de 79 telers de Jacquard,[13] i el 1860 es va presentar els seus cotins[15] a l'Exposició de Barcelona sota la raó social Baulenas i Fill,[16] amb el seu fill Jaume Baulenas i Vinyals. El despatx era al carrer d'en Cuc (actualment Mare de Déu del Pilar), 13.[17] Tanmateix, l'anomenada «fam del cotó», causada per la Guerra de Secessió nord-americana (1861-1865) va afectar l'empresa, que el 1865 era en concurs de creditors.[18][19] Per a poder rescabalar-los, Jaume Baulenas va haver de vendre el seu patrimoni, i així, el maig del 1868, la fàbrica de Mataró fou adquirida per la societat Sala, Baladia i Coll.[14] Constituïda el febrer del mateix any, tenia com a principal accionistes Antoni Sala i Basany (100.000 pessetes), Albert i Agustí Coll i Torné (80.000 i 50.000 pessetes respectivament), i Jaume[a] i Llorenç Baladia i Marfà (50.000 pessetes cadascun).[21][22]

Sala, Baladia i Cia

El 1876, i possiblement gràcies a la incorporació com a soci gerent de Francesc Sala i Cambra (†1903),[23] compraren màquines Béde et Fercot i el 1877 obtingueren una primera marca de fàbrica.[20] Un any més tard, la raó social canvià a Sala, Baladia i Cia,[24][20] amb despatx al carrer de Mendizàbal (actualment Junta de Comerç), 18.[25][26] El 1888 obtingueren una medalla de plata a l'Exposició Universal de Barcelona,[20] i el 1897, amb l'entrada de Jaume Guinjoan i Ribera, la raó social canvià a Sala, Baladia i Guinjoan,[27] que va traslladar al despatx al carrer d'Ausiàs Marc, 33.[28][20]

El 1901, l'empresa es va fusionar amb la societat Baladia i Sala, que regentava la fàbrica cotonera de Can Baladia de Dalt, on es mantingué la filatura, que subministrava fil a Can Baladia de Baix, així com també la de tint i blanqueig, però renuncià al tissatge.[20] El 1903, vengueren Can Baladia de Baix a la societat Riva i Garcia,[29][27] que l'any següent la revengué a Monteys, Planas, Campmany i Cia.[27]

Tejidos July

Posteriorment, la fàbrica (ja segregada de l'edifici d'habitatges) va passar a mans de l'empresa Tejidos July SA, del mateix ram.[30][31]

Notes

  1. ↑ Fill del fabricant Jaume Baladia, el 1864, un cop acabats els estudis d'enginyeria industrial a Barcelona, va marxar a Manchester, on va treballar uns anys en una fàbrica cotonera, i a la seva tornada va fundar una fàbrica de gèneres de punt dotada de la maquinària més moderna.[20]

Referències

  1. ↑ «Baulenas, Can». Mataró: Noms de llocs. Base de dades. Museu Arxiu de Santa Maria. Centre d'Estudis Locals de Mataró.
  2. ↑ «Baladia de Baix, Can». Mataró: Noms de llocs. Base de dades. Museu Arxiu de Santa Maria. Centre d'Estudis Locals de Mataró.
  3. ↑ «Carrer de Cuba, 40». Google Maps.
  4. ↑ Costa i Oller, 1985, p. 304-305.
  5. ↑ «Jaume Baulenas. Fabricant de teixits. Cuc (Mare de Déu del Pilar). Convertir una finestra amb reixa en una porta d'accés pels llogaters». C.XIV Obreria C-97/1805-083. AMCB, 14-06-1805.
  6. ↑ «Jaume Baulena. Fabricant d'indianes. Cuc (Mare de Déu del Pilar). Casa. Enlluir i emblanquinar la façana». C.XIV Obreria C-107/1815-082. AMCB, 24-10-1815.
  7. ↑ «Aleix Baulenas Gaig». familysearch.org.
  8. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 04-02-1861, p. 1136.
  9. ↑ Diario de Barcelona, 07-10-1825, p. 2353.
  10. ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, 17 i 18-06-1826. Publicació del testament de Jaume Baulenas i Carbonell.
  11. ↑ «Aleix Baulenas. Cuc (Mare de Déu del Pilar). Casa. Tancar una finestra i obrir-ne una altra». C.XIV Obreria 141/1830-031. AMCB, 27-02-1830.
  12. ↑ Guía de Forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 56, 59.
  13. 1 2 Costa i Oller, 1985, p. 135.
  14. 1 2 AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, manual 1.278/100, f. 1093-1150v, 16-05-1868.
  15. ↑ «cotí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  16. ↑ Orellana, Francisco J. Reseña completa descriptiva y crítica de la exposición industrial y artística de Barcelona, 1860, p. 186, 187.
  17. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 125, 315.
  18. ↑ Diario de Barcelona (edición tarde), 01-06-1865, p. 5550.
  19. ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 17-08-1865, p. 8154.
  20. 1 2 3 4 5 6 Cabana, 1992.
  21. ↑ AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, manual 1.278/99, 18-02-1868.
  22. ↑ Llonch, Montserrat. Tejiendo en red: la industria del género de punto en Cataluña (1891-1936). Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, 2007, p. 65 (Monografías de historia industrial, 4).
  23. ↑ Industria é invenciones, 01-11-1884, p. 165.
  24. ↑ AHPB, notari Miquel Martí i Sagristà, 18-01-1878.
  25. ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1879, p. 536.
  26. ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1879, p. 115 (anuncis).
  27. 1 2 3 AHPB, notari Joaquim Volart i Pou, manual 1.399/131, f. 1871-1879v, 25-06-1904.
  28. ↑ Anuario-Riera, 1899, p. 438, 441.
  29. ↑ AHPB, notari Josep Maria Vives i Mendoza, 13-02-1903.
  30. ↑ Guía general de Cataluña (Bailly-Baillière-Riera), 1945, p. 1557.
  31. ↑ Guía industrial y comercial de España. Cataluña y Baleares, 1951-1952, p. 1141.

Vegeu també

Bibliografia