Can Cros
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Masia | |||
| Construcció | segle XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sants (Barcelonès) | |||
| Lloc | Sant Crist, 58-66 / Cros, 6-10 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 30317 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 1862 | |||
Can Cros és un edifici situat a l'interior de la parcel·la dels carrers del Sant Crist, 58-66 i de Cros, 6-10 al barri de Sants de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (Categoria C).[1]
Història
El 1817, François Cros Dupuy (1768-1831), natural de Montpeller,[2][3] es va establir a Sants per a fabricar-hi aiguafort, caparrós[4] i clorur d'estany,[5] i el 1819, es va associar amb l'adroguer Baltasar Giraudier sota la raó social Francesc Cros, Giraudier i Cia.[2][5][6] A la seva mort, el fundador va ser succeït pels seus dos fills Joan Timoleont (1805-1862), que en seria el director i soci majoritari, i Francesc Arístides Cros i Possel (1807-1894), sota la raó social Cros Germans i Giraudier.[5][7] A la mort de Joan, el negoci passà a mans del seu fill Amadeu Cros i Nubiola (1831-1916),[8] que el 1874 traslladà la fàbrica a Badalona,[2] i el 1878, va promoure l'obertura del carrer que porta el seu nom entre els del Sant Crist i de Sants a través dels terrenys de l'antiga fàbrica, segons el projecte del mestre d'obres Enric Figueras i Ribas.[9]
La casa va passar a mans d'Emili Cros i Isaac (1838-1912),[9] fill de Francesc, i després al seu fill Adolf Cros i Daunas (1883-1942), que el 1920 va demanar permís per a construir un gual a la vorera.[10] Posteriorment, fou rehabilitada per a allotjar l'escola Institució Montserrat. El seu equip de bàsquet, conegut com a B.I.M., arribà a competir en tornejos de primera categoria.[11]
Descripció
La casa està envoltada d'alguns arbres i una pista esportiva, dins un clos tancat.[11] És de planta quadrada i consta de baixos i dos pisos, balustrada i terrat. Té un balcó central i dos finestrals i un portal rectangular.[11]
Referències
- ↑ «Institució Montserrat SCCL (Antiga masia Can Cros)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- 1 2 3 «Cros». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Missé, Andreu; Vidal-Folch, Xavier «Cros, el mascarón de proa». El País, 23-09-1987.
- ↑ «caparrós». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. diccionari.cat.
- 1 2 3 «LA CASA DEL COSTAT DE LA RIERA DE MAGÒRIA. Relat finalista del Certamen Literari Francesc Candel - La Marina, 2005». ELS CONTES DE LA MEMÒRIA URBANA. Martí Checa Artasu, 01-05-2006.
- ↑ Diario de Barcelona, 31-08-1819, p. 1945.
- ↑ Diario de Barcelona, 18-09-1836, p. Apèndix.
- ↑ Cabana i Vancells, Francesc. «Amadeu Cros i Nubiola». Historia Hispánica. Real Academia de la Historia.
- 1 2 «Expediente promovido por d. Amadeo Cros para la apertura de la calle Cros, desde la calle Santo Cristo a la Carretera de Madrid a la Junquera (calle Carretero). 4 planols. Maquin rius, Enrique Figueras. 1879». 6.1.6 Urbanització 013. AMDSM, 22-07-1877.
- ↑ «Adolfo Cros. Cros 6 (Sants). Construir un gual en la vorera». Q127 Foment 1201/1920. AMCB, 01-06-1920.
- 1 2 3 «Can Cros». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.

