Can Culleres

Per a altres significats, vegeu «Can Culleres (Granollers)».
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Culleres
Imatge de l'interior
Volta catalana al vestíbul Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici d'oficines Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJoan Vallvé i Creus Modifica el valor a Wikidata
Construcció1947 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicart déco Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativael Poblenou (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocRoc Boronat, 72-78 i Pallars, 188 Modifica el valor a Wikidata
 41° 24′ 03″ N, 2° 11′ 51″ E / 41.4007°N,2.19755°E / 41.4007; 2.19755
Format peredifici del Rellotge Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona3282 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
edifici del Rellotge
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona3281 Modifica el valor a Wikidata

Can Culleres era un fàbrica del Poblenou de Barcelona, de la que només es conserven l'edifici d'oficines situat al xamfrà dels carrers de Roc Boronat i de Pallars,[1] i l'edifici del Rellotge al primer d'aquests carrers, ambdós catalogats com a bé amb elements d'interès (categoria C).[2] El seu nom popular prové del fet que hom hi fabricava coberts de taula.[3] Tot i això, també s'hi fabricaven cartutxos, primer per a l'exèrcit republicà,[4] i després per a l'exèrcit franquista.[5]

Història

El 1912, Joaquim Ribera i Barnola va fundar una empresa dedicada a la fabricació de coberts de taula, amb fàbrica a la Rambla de Poblenou (aleshores Passeig del Triomf), entre els carrers de Pujades, Lutxana (avui Roc Boronat) i Pallars, ocupant gairebé dues illes del Pla Cerdà.[6] El 1921, l'empresa va adoptar la forma jurídica de societat anònima Metales y Platería Ribera.[6]

El 1946, l'enginyer industrial Joan Vallvé i Creus, director tècnic de l'empresa i casat amb una Ribera,[3] va projectar un edifici al carrer de Lutxana, 66,[7][2] El 1947, l'enginyer industrial Joan Vallvé i Creus, director tècnic de l'empresa i casat amb una Ribera,[3] va projectar un nou edifici d'oficines,[8][9] i el 1951, s'encarregà de l'ampliació fins al xamfrà del carrer de Pallars.[9]

A partir del 1954, els arquitectes Josep Martorell i Oriol Bohigas van projectar la resta de naus a l'interior d'illa (actualment enderrocades),[9] i entre 1958 i 1959 també s'encarregaren dels blocs d'apartaments per als treballadors de la fàbrica al carrer de Pallars, 299-317.[10] A més dels habitatges socials, els treballadors gaudien d'altres beneficis, com ara colònies per als fills a l'estiu, o galls dindi vius per Nadal.[6]

El 1984, l'empresa va començar a cotitzar en borsa quan la producció de coberts ja havia estat traslladada a una altra fàbrica (Industrias Reunidas de Sallent) i la fàbrica del Poblenou es dedicava a la fundició de metalls, fabricació de monedes, tubs de refrigeració i components per a la fabricació d'armament, automòbils i la indústria electrònica en general. Ofegada pels deutes, va fer suspensió de pagaments el 1985 i va tancar a finals de la dècada.[6] La majoria de les naus, van ser enderrocades, una primera part ràpidament després del tancament per a poder perllongar el carrer de la Llacuna, i la resta, excepte l'edifici administratiu, va desaparèixer el 2009.[4]

Descripció

De planta baixa i dos pisos, destaca per la seva sobrietat formal, presenta un cos central, ubicat al xamfrà, que predomina per la seva alçada respecte a les dues ales laterals i pels grans finestrals de factura racionalista. A les façanes es combinen parament d'obra vista amb paraments estucats amb línies incises que simulen carreus, i una successió de pilastres i grans finestrals que doten la façana d'un ritme de mercada verticalitat. Cal destacar els dos fanals originals de metall que encara es conserven emmarcant la porta d'entrada.[9]

Edifici del Rellotge

Edifici del Rellotge

Consta de planta baixa i cinc pisos, i la composició simètrica de la façana adopta un llenguatge racionalista proper a l'Art déco.[2][11] A l'eix central, corresponent a les escales, hi ha un llarg finestral vertical interromput a l'alçada del segon pis per un rellotge.[2][11] El parament és d'estuc de textura raspada excepte als emmarcaments de les obertures, i una imposta que separa la planta baixa (destinada a magatzems) dels pisos (destinats a oficines i habitatges per als treballadors), que imiten el maó vist.[2]

Referències

  1. ↑ «Metales y Platerías Ribera (Can Culleres)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 1 2 3 4 5 «Edifici del Rellotge (Metales y Platerías Ribera)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. 1 2 3 Grau, Xavier «La nissaga catalana que va passar de fabricar pessetes a gestionar euros». Ara, 15-10-2017. Arxivat de l'original el 10-04-2024.
  4. 1 2 «Poblenou: èxit de la primera Ruta “crítica” pel barri». Indymedia. Assemblea de Joves del Poblenou.
  5. ↑ Martínez, Félix; Oliveres, Jordi. Jordi Pujol: en nombre de Cataluña (en castellà). Random House Mondadori, 2005, p. 139. ISBN 9788483065990.
  6. 1 2 3 4 «Metales y Platerías Ribera (Can Culleres). Rambla de Poblenou 59-61 (1912-1986)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 31-05-2014.
  7. ↑ AMCB, Q127 Eixample 12806/1946 i 18358/1949.
  8. ↑ AMCB, Q127 Foment 14711/1947.
  9. 1 2 3 4 «Metales y Platerías Ribera (Can Culleres)» (pdf). Elements i edificis industrials inclosos a la Modificació del Pla especial de Protecció del Patrimoni Arquitectónic Històrico-artístic de la Ciutat de Barcelona, Districte de Sant Martí, patrimoni industrial del Poblenou. Proposta. Ajuntament de Barcelona, fitxa 136, 3-2006. Arxivat de l'original el 20-02-2015.
  10. ↑ Amores Chaves, Ferran «Les promocions d'habitatges d'iniciativa patronal al Poblenou». Revista Icaria. Arxiu Històric del Poblenou, 12, 200, p. 12-13. Arxivat de l'original el 2014-12-18.
  11. 1 2 «Edifici del Rellotge». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.