Can Garrigó

Per a altres significats, vegeu «Can Garrigó (Bigues)».
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Garrigó
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaVilapicina i la Torre Llobeta (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
 41° 25′ 44″ N, 2° 10′ 44″ E / 41.42884°N,2.17879°E / 41.42884; 2.17879

Can Garrigó era una masia de l'antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar, situada a l'actual barri de Vilapicina i la Torre Llobeta del districte de Nou Barris.

Història

Originàriament, es coneixia com a Mas Sentmenat i pertanyia a la família noble dels Sentmenat, que ostentaren els títols de marquès de Castelldosrius i baró de Santa Pau.[1] El 1827, Francesc Xavier d'Oms i de Santa Pau va vendre la finca a la família del notari Joan Oller i Quintana. Aquest va morir sense descendència el 1865 i la finca va passar a mans del metge Josep Vilardebò i Moret, que va morir el 1896 i la va deixar en herència al seu nebot Marcel·lí Viladerbò i Farnés, que fou alcalde de Lliçà de Vall.[1]

Aquell mateix any, l'Ajuntament de Sant Andreu de Palomar va aprovar el pla d'urbanització de la finca, situada a mig camí entre el nucli antic i Santa Eulàlia de Vilapicina. Els carrers projectats es van retolar inicialment com a A, B, C, D, E, F, G, H, I i J, i aquest darrer encara manté el seu nom original: carrer de la Jota.[2]

El 1900, la finca va ser adquirida per Maria dels Àngels Puig i España, esposa de Delmir de Caralt i Sala i cosina segona del pintor Ramon Casas i Carbó.[3] El 1902 va començar a parcel·lar i vendre'n terrenys,[4][5] i una bona part passaria a mans de la família Casas,[1] que compraren tres illes senceres, on anys més tard Santiago Codina i Casas, nebot del pintor, construiria les cases del carrer de Pardo i el passatge de Santa Eulàlia.[6]

Ângels Puig va morir el 1947, i la finca va ser heretada pel seu fill Delmir de Caralt i Puig.[4] El 1961 va desnonar els Capmany, masovers de la finca durant uns 130 anys, per a enderrocar la masia,[7][3] i el 1964 va demanar permís per a construir habitatges entre els carrers de la Riera de Horta, Santapau, Emili Roca i Escòcia.[4] A la seva mort el 1990, fou succeït pel seu nebot i encara tenia propietats a la zona, com la plaça de Garrigó, planificada el 1896 i expropiada el 2002 per a la construcció d'un aparcament soterrat.[4]

Referències

  1. 1 2 3 d. a., 2014, p. 90.
  2. ↑ Sánchez Ruiz, 2013, p. 28.
  3. 1 2 d. a., 2014, p. 190.
  4. 1 2 3 4 Lahuerta Melero, Roberto. «DELMIRO DE CARALT Y NOU BARRIS». Blog de l'Arxiu Històric de Roquetes i Nou Barris, 30-10-2012.
  5. ↑ AHPB, notari Joaquim Volart i Pou, 21-03-1902.
  6. ↑ Sánchez Ruiz, 2013, p. 30.
  7. ↑ Sánchez Ruiz, 2013, p. 31.

Vegeu també

Bibliografia

  • d. a.. Les masies de Sant Andreu de Palomar: Inventari de cases de pagès andreuenques, 2a edició. Barcelona: Llop Roig, 2014, p. 90-93. ISBN 978-84-616-7016-1. 
  • Sánchez i Ruiz, Jordi «La història de Can Garrigó». L'Arxiu: butlletí de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, núm. 64, 2013, p. 28-31.