Can Ginestar

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Ginestar
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteMarcel·lià Coquillat i Llofriu Modifica el valor a Wikidata
Construcció1904 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura modernista Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Just Desvern (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
LlocCarles Mercadé, 17 Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 13″ N, 2° 04′ 32″ E / 41.387032°N,2.075692°E / 41.387032; 2.075692
Bé cultural d'interès local
Data29 juny 1987
Id. IPAC19295 Modifica el valor a Wikidata

Can Ginestar, també coneguda com a Casa d'en Rabassa o d'en Duran, és una masia situada al carrer de Carles Mercader de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), catalogada com a bé cultural d'interès local.[1] Acull una sala d'exposicions, diversos tallers artístics, la biblioteca municipal, l'arxiu històric i altres serveis municipals. És, a més, la seu del Centre d'Estudis Santjustencs i dels Gegants de Sant Just Desvern, que estan en exposició permanent a la seva capella. Al terrat es troben les antenes de l'emissora local Ràdio Desvern.

Història

Tot i que no es del tot segur, hom creu que va pertànyer a la família Rabassa, però al segle xvi pertanyia als Duran.[2] El 1641, durant la Guerra dels Segadors, l'exèrcit castellà comandant per Pedro Fajardo de Requesens-Zúñiga y Pimentel, marquès de los Vélez, va destruir la casa, i el propietari Just Duran es va endeutar per a poder-la reconstruir.[3] Va morir el 1686, i deu anys més tard, el 1696, la finca fou adquirida en subhasta pública per 3.300 lliures pel botiguer de teles Jacint Tudó, originari de Montmaneu,[4][3] que la va fer reformar el 1703, data que figura a la llinda del balcó central del primer pis.[2]

A la mort de Jacint Tudó el 1725, fou heretada pel seu segon fill Joan Tudó i Romanyà, doctor en drets,[3][5][2] de qui va passar al fill d'aquest, Jacint de Tudó i Alemany.[6][3] El 1794, el seu fill Antoni de Tudó i Peaguda[7] es va casar en segones noces amb Marianna de Dusai i de Marí (1761-1809),[8] filla de Francesc Fèlix de Dusai i de Fivaller i germana de Francesc de Paula de Dusai i de Marí, primer marquès de Monistrol.[2] El 1815, es casà en terceres noces amb Eulàlia Caraben, i víctimes d'una gran penúria econòmica (ja que els francesos els havien embargat els béns), hagueren de demanar un préstec a Jaume Pons i Mornau, comissari de guerra honorari dels Reials Exèrcits i secretari del govern polític superior del Principat de Catalunya.[3] Finalment, el 1816, Antoni de Tudó vengué la finca de Sant Just a carta de gràcia a Jaume Pons per 8.402 lliures 4 sous 6 diners, import exacte del deute.[9][3]

El 1830, Carles Pons i Mornau, germà del ja difunt Jaume, vengué la finca a Francesc Campreciós, pagès hisendat de Sant Just però habitant a Esplugues. El preu de la venda foren 10.873 lliures 19 sous i 6 diners, de les quals el comprador es retingué 3.500 per a pagar-les a Maties Massanet, amb qui Jaume havia contret un deute.[10][3] Pel que sembla, Campreciós només estava interessat en dues peces de terra, anomenades Vinyeta de l'Arrabal de la Creu i les Oliveretes, que afrontaven amb terres de la seva propietat, i dos dies després, revengué la resta al també pagès Joan Modolell-Ginestar i Gelabert del Coscoll (1790-1816).[11] Campreciós pagà per les dues peces que l'interessaven 2.000 lliures, quedant a càrrec de Modolell-Ginestar la resta, incloses les 3.500 que es devien a Massanet.[12][3]

Casat amb Rosa Padrosa i Gelabert de la Riera,[13] Joan Modolell-Ginestar fou succeït pel seu fill Miquel Modolell-Ginestar i Padrosa (1816-1902),[14] que es va casar amb Joaquima Modolell i Mitjans.[15] Entre 1904 i 1905, el propietari Joan Baptista Modolell-Ginestar i Modolell (1855-1935)[16] va encarregar a l'arquitecte Marcel·lià Coquillat la reforma completa de la casa en estil modernista.[2]

El 1978, la casa fou adquirida per l'Ajuntament de Sant Just Desvern, convertint-la en casa de cultura.[3] Entre els anys 2002 i 2008, l'empresa Urcotext hi va realitzar extenses obres de millora sota la direcció de l'arquitecte Xavier Guitat Tarrès,[17] que va quedar finalista dels Premis Catalunya Construcció 2009.[18]

Arrambador ceràmic de la planta baixa
Paviment hidràulic al primer pis

Descripció

Ubicat en la vessant d'un turó i envoltat de boscos, el mas és un conjunt de grans dimensions que presenta una estructura irregular condicionada pel gran desnivell del terreny. L'edifici consta de planta baixa, pis i golfes. Les cobertes són a dues aigües i els murs han estat realitzats amb pedra desbastada unida amb argamassa. Malgrat que l'orientació de la casa és a llevant, l'entrada principal es troba a ponent i està precedida per un pati interior tancat per un mur de pedra. A més de la casa pairal pròpiament dita, al vessant meridional, dins el pati, hi ha una petita capella; i a la banda nord, ja fora del pati interior, hi ha un edifici anomenat la Cabanya (possiblement l'antiga masoveria), actualment l'única zona habitada del conjunt. El caire noble de la casa es reflecteix principalment a la façana oriental, on hi ha una gran eixida de pedra adossada al mur, suportada per tres grans arcs de mig punt i que serveix com a terrassa, a la que s'accedeix des de la planta principal.

A l'interior hi destaquen plafons i terres de rajoles, sostres de fusta i estucats, vitralls emplomats de colors i elements de forja. L'arrimador ceràmic de l'estança de ponent a la planta baixa és un disseny del ceramista Lluís Bru, realitzat per la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat cap al 1901 per encàrrec de Lluís Domènech i Montaner. Al primer pis es troba un terra de paviments hidràulics amb ornaments florals en imitació de punt de creu. També hi ha una gran sala de forma rectangular coberta amb volta rebaixada amb tres arcs torals i llunetes, que fa de distribuïdor de les habitacions i dona accés a la gran terrassa. En una de les portes d'aquesta s'hi llegeix PER A JOAN SAYOL Y GINESTA 1746, i en una porta interior hi ha la data 1466. A la planta baixa hi ha una llinda del 1403 i a l'interior una altra del 1696. Mentre que al primer pis hi ha una del 1703 i coronant l'edifici la del 1904.[1]

La capella es troba a la banda meridional del pati i fa 7x3 m. Té planta rectangular, precedida per un porxo amb una obertura d'arc de mig punt lleugerament rebaixat. La façana, totalment llisa, està rematada per un campanar d'espadanya amb un arc apuntat. L'interior té decoració barroca. El parament del mur està format per pedres de diferents dimensions desbastades i unides amb argamassa; en canvi, els emmarcaments de les obertures i les cantonades de l'edifici són de carreus més grans alguns dels quals han estat escairats. A la pedra d'un mur s'hi llegeix la data 1757. La coberta és a dues aigües.

Referències

  1. 1 2 «Can Ginestar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 1 2 3 4 5 Masdéu Térmens i Sbert-Pérez, 2019.
  3. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Torra i Pannon, Coral. «ELS TUDÓ: 120 anys en la història de Can Ginestar (1696-1816)». Centre d'Estudis Santjustencs.
  4. ↑ «Jacint Tudó». geneanet. Juan Ramon de Ros].
  5. ↑ «Joan Tudó y Romanyá». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  6. ↑ «Jacint de Tudó y Alemany». geneanet. Juan Ramon de Ros].
  7. ↑ «Antonio de Tudó y Peaguda». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  8. ↑ «Marianna de Dusay y de Mar». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  9. ↑ AHPB, notari Josep de Pomareda, 16-04-1816.
  10. ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Estrada, manual 1.165/31, f. 332–337, 25-10-1830.
  11. ↑ «Joan Modolell-Ginestar i Gelabert del Coscoll». geneanet. Montserrat Garriga.
  12. ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Estrada, manual 1.165/31, f. 337v–338v, 27-10-1830.
  13. ↑ «Rosa Padrosa i Gelabert de la Riera». geneanet. Montserrat Garriga.
  14. ↑ «Miquel Jaume Ildefons Modolell-Ginestar i Padrosa». geneanet. Montserrat Garriga.
  15. ↑ «Joaquima Maria Antònia Modolell i Mitjans». geneanet. Montserrat Garriga.
  16. ↑ «Joan Baptista Agustí Ramon Modolell-Ginestar i Modolell». geneanet. Montserrat Garriga.
  17. ↑ «Can Ginestar». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  18. ↑ «Reconocimiento». Urcotex. Arxivat de l'original el 2012-03-23.

Vegeu també

Bibliografia

  • Lacuesta, Raquel. Modernisme a l'entorn de Barcelona: Arquitectura i Paisatge. Diputació de Barcelona, 2006. ISBN 978-84-9803-158-3. 
  • Masdéu Térmens, Raimon; Sbert-Pérez, Olga «Can Ginestar de Sant Just Desvern». La Vall de Verç, núm. 439, maig 2019.

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.